divendres, 10 d’abril del 2015

DISCRIMINACIÓ RACIAL

Nacions Unides recorda cada any la discriminació de les persones per causes racials. De fet, el terme raça hauria de relegar-se a l’oblit. En lloc de races hi ha persones de diversos colors. “Raça” porta una càrrega històrica terriblement pejorativa. A les últimes dècades hem assistit a inqüestionables avenços en la igualtat entre persones blanques i negres, o entre persones d’altres colors. Però segueixen existint diferències de tracte i diferències d’oportunitats.



El segle XVIII, Rousseau introdueix la imatge del bon salvatge. Aquell que viu innocent i feliç a la natura. Per contra, la civilització i la cultura han comportat la injustícia i la desigualtat. Cal dir que Rousseau va ser l’excepció entre els pensadors de la Il·lustració, ja que altres teòrics tinguts per revolucionaris eren molt classistes. Tot i així, a la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà es posava de relleu fraternitat i igualtat.


La Declaració Universal de Drets Humans de 1948 establí que “Tots els homes neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comporta-se fraternalment els uns amb els altres.” Malgrat tan bons desitjos és evident les dificultats per complir-los.



Cal recordar quina era la situació a Sud-àfrica abans de l’excarceració de Nelson Mandela? O quina era la situació als EEUU fins als anys 60, amb la lluita del reverend Martin Luther King?. Com a mínim, la llei reconeix la igualtat entre persones, independentment del color. Queden lluny les èpoques en què els negres havien de cedir els seients dels autobusos als blancs. El març de 1965, l’actuació policial contra una marxa a Alabama a favor del vot dels negres va causar 50 ferits. Passaria a la història amb el nom de “Bloody Sunday” o diumenge sagnant. El mateix any, les protestes per la detenció d’un automobilista negre a Los Ángeles varen causar 34 morts, 1.000 ferits i 3.500 detencions. 

Cal no oblidar que a la Declaració d’Independència dels Estats Units, 4 de juliol de 1776, està escrit: “... tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats,…”. Però quan s’ha de determinar la població de cada estat, per a saber quants diputats ha de tenir a la Cambra de Representants, un negre és comptat com 3/5 d’una persona.


     


La realitat, però, és que és més fàcil canviar una llei que canviar consciències i costums arrelades durant segles de dominació d’uns sobre altres. Estem assistint en aquests moments, a la democràcia més famosa del món, Estats Units, a una situació de desigualtat real entre negres i blancs. Els negres, percentualment, són el grup més present a les presons nord-americanes, i representen també el major nombre d’executats. I és que els negres tenen un estatus socioeconòmic molt inferior al dels blancs. A igualtat d’estudis universitaris, li és molt més fàcil trobar feina a un blanc. I el percentatge de negres graduats està molt per sota del nombre de graduats blancs. En definitiva, segueix havent una gran desigualtat real, que no legal, i un desigual tracte per part de totes les instàncies de l’estat, ja siguin públiques o privades.

Aquests dies hem viscut situacions dramàtiques a Ferguson per la mort d’un jove negre per trets d’un policia. Són episodis que es van repetint. Uns fets que no serveixen per a evitar altres semblants que es van succeint cíclicament.

La cadena de cafeteries Starbucks va decidir que, als seus 12.000 establiments, els cambrers havien de parlar del tema de les relacions racials amb els clients. La campanya ha estat un fracàs. NI els cambrers podien dedicar temps al tema deixant d’atendre als clients, ni aquests estaven massa motivats per la qüestió. Sobre tot, tenint en compte que, als Estats Units, el 78% dels clients són blancs, no disposats a rebre classes magistrals sobre relacions racials. 

La paraula clau és “dignitat”. La Doctrina Social de l’Església recorda que l’ésser humà és imatge de Déu i, com a tal, subjecte de drets inalienables. Aquests drets seran realment inalienables quan totes les persones disposin de les mateixes oportunitats i no es trobin, per motius econòmics, en una situació de flagrant desigualtat. Va caure el mur de Berlín, es van esfumar les diferències entre est i oest, però perdura el mur que separa els països del Nord dels països del Sud i perdura el mur de la desigualtat. A les nostres mans està canviar la situació, canviar el món.

Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada