Fa 15 anys ningú hagués dubtat de l'amplitud del fenomen de la globalització i de la seva influència al món. De nord a sud i d'est a oest, res semblava escapar a un pensament únic global. Per situar-nos en el tema aniré desgranant els diferents aspectes que convergeixen en la globalització i per què a dia d'avui ens l'hem de qüestionar.
Entenem per globalització el procés d'interconnexió i interdependència financera, econòmica, política i cultural que comença, en la forma avui coneguda, amb la incorporació de noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC o TI) en un context dominat pel capitalisme, juntament amb una progressiva manca de capacitat de decisió dels estats sobre les seves economies, procés molt influït pels Estats Units. Domina aquest àmbit l'anglès i la cultura nord-americana, però al mateix temps, els Estats han perdut poder i protagonisme davant les grans empreses transnacionals.
La globalització és fonamentalment econòmica. Aquest procés és evident en la fusió dels mercats. Avui tenim un únic mercat global i una internacionalització de l'economia i una desintegració de la producció, ja que cada empresa es proveeix de mercats i serveis ubicats en diferents regions del planeta. Estats Units és el país amb més multinacionals. Algunes molt representatives com McDonalds, Coca-Cola, Apple, ..., el fast food, la Borsa de Nova York, la més important del món, la Borsa de Chicago decideix els preus agraris i de matèries primeres en general, màxim exportador de cereals amb el 50% del comerç mundial, nivell de R + D molt superior a altres estats, mitjans de comunicació molt influents i, especialment, internet, Hollywood, la gran indústria cinematogràfica, primera potència militar mundial amb més flotes i bases militars per tot el món que qualsevol altra potència, intervenció constant en molts conflictes del planeta, domina l'ONU ja que és l'Estat que més aporta econòmicament.
Es considera que els antecedents de la globalització els hem de cercar en època tan remota com la de les exploracions geogràfiques de les rutes africanes i americanes dels segles XV i XVI i també cap a l’Extrem Orient en aquestes mateixes dates. El món s'havia fet més o menys esfèric i abastable. Ho va demostrar l'expedició que, iniciada per Magalhaes, va culminar Juan Sebastián Elcano. El comerç es va globalitzar. Un bon exemple va ser el comerç mundial de cafè, des del segle XVII. Arribats al segle XX, la tecnologia ha avançat de tal manera que en 24 hores podem donar la volta al món, físicament, i pràcticament en un segon virtualment. Així doncs, la rapidesa dels mitjans de transport ha col·laborat a fer un món més accessible per a una part de la humanitat. Fins al descobriment del ferrocarril, els exèrcits s'havien desplaçat amb igual lentitud al llarg de la història. El que trigava un exèrcit de l'Imperi Romà a arribar a la Gran Bretanya, via terrestre i marítima, era el mateix temps que podia trigar un exèrcit napoleònic, vint segles després, a anar de Roma a les costes d'Escòcia. I si el ferrocarril va revolucionar els transports i el món de la indústria i l'economia en general, l'aparició de l'avió va representar el gran salt al món de la comunicació entre països. Amb l'adveniment d'internet i el mòbil res s'escapa al nostre coneixement a l'instant. L'aparició del microprocessador ha permès emmagatzemar, a baix cost, quantitat ingent d'informació. I permet també enviar-la a l'instant a qualsevol lloc del món, facilitant tasques de coordinació i control d'una producció global. Ni ningú ni res, positiu o negatiu, escapa a múltiples possibilitats de veure en lletra i imatge el que ha passat.
Yochai Benkler, israelita, director del centre d'internet de Harvard, declarava a La Vanguardia: Els segles XIX-XX ens preguntàvem qui era l'amo de la terra, de la fàbrica o del banc, avui ens preguntem qui és l'amo de les xarxes , qui controla el flux de dades, informació i coneixement i, per tant, els diners i el poder. Si deixem que els grans d'internet augmentin el seu poder, anirem cap a un món d'unes quantes megaempreses universals molt jerarquitzades per una elit, ben connectada amb alguns estats, que tindrà totes les nostres dades, és a dir, tot el control amb tecnologia big data (gestió , anàlisi i processament de gran volum de dades que no es poden tractar amb sistemes tradicionals). Hi haurà sensors que recopilaran dia i nit tot el que fem. Les mega corporacions podran reprogramar la nostra conducta. Tindran un poder total.
La globalització presenta considerables clar obscurs. Ha tingut aspectes positius com desenvolupar-se mentre el món registrava un creixement sense precedents tant a Occident com en alguns països d'Orient, i als Estats anomenats emergents. Ha generat més comerç i ha disminuït costos. I ha incentivat la innovació tecnològica. Però al mateix temps, presenta aspectes clarament negatius. Deslocalització d'empreses i fàbriques, atur, pèrdua de sobirania, sobretot dels Estats més febles, degradació del medi ambient i accelerat canvi climàtic, inestabilitat energètica, crisi d'aliments, ha estat incapaç d'acabar amb la pobresa i ha desencadenat successives crisis borsàries que han culminat en una crisi, originada a la gran súper potència, com no s'havia conegut des del crac del 1929. A tot això podríem afegir la frase popularitzada pel Papa Francesc: La globalització de la indiferència.
Alhora, la globalització ha suposat conviure amb riscos com la pèrdua d'identitat dels pobles de cultures més febles que l'anglosaxona, l'expansió d'epidèmies, com el paludisme, la transparència de la vida privada de les persones i poder caure sota les urpes d'una espècie de Gran Germà que ho domina tot, i el que mou a escriure aquestes línies, el risc principal: el ciberterrorisme.
Els mass media, incloent Internet, van criminalitzar durant anys el món islàmic. Semblava que tot el que sorgia d'aquest món era nefast. Primer amb ocasió de la formació de la República Islàmica de l'Iran, en els 80, després, en plena expansió del fenomen informàtic, les guerres del Golf i les intervencions occidentals, encapçalades pels Estats Units, en aquests conflictes, intervencions a l'Iraq i a l'Afganistan , ... i, en definitiva, l'auto convenciment occidental de tenir una cultura molt superior a la de tots els altres pobles del planeta i un sistema polític i econòmic que podia donar lliçons a qualsevol altre. És conegut de tots que el món islàmic ha seguit mantenint els seus propis paràmetres culturals, basats en gran part en la religió. Amb diferències entre països, són situacions diferents les de l'Aràbia Saudita, Turquia, Tunísia o Indonèsia. Cada un d'aquests estats presenta una situació diferenciada dels altres pel que fa a implantació o no de la xaria, quant a normes més estrictes o més laxes pel que fa a la dona o quant a sistemes més o menys democràtics, segons el que entenem a occident per democràcia. Sembla que l'Islam ha escapat a la influència de la globalització occidentalitzada. O no. L'ha percebuda i l'ha vista com un atemptat a la seva forma de vida i la seva cultura.
Una part de l'Islam, minoritària però desgraciadament molt activa, ha optat per utilitzar els instruments proporcionats per la globalització i, fonamentalment, les xarxes socials per estendre el terrorisme més despietat pel món. I els ha utilitzat amb gran habilitat. Ha plantejat idees i accions medievals a través d'un domini total d'internet amb webs magníficament dissenyades. Magníficament dissenyades i perversament dirigides a aquells que es troben en situacions difícils ja sigui psicològicament o socialment, tot i que no tots responen a aquest perfil, i estan més exposats a respondre a aberrants propostes. No hi ha continent que hagi pogut escapar a les conseqüències del ciberterrorisme. Tan sols hi ha subcontinents que han escapat a ell.
No sabem que ens depararà el futur, però cal tractar entre tots i, especialment, els que escriuen i manipulen, en el sentit correcte, major nombre de pàgines a internet, que són els de cultura anglòfona, de esforçar-se a respectar al màxim tots els pobles de la terra i les seves cultures i de mostrar la cara positiva de la realitat, sense faltar a la veritat. Com expressa aquest referent moral que és el Papa Francesc: un món que s'esforci per ser i es desprengui de la cobdícia del tenir, que es desprengui del diner idolatrat i després malbaratat. Un món en què els béns que produeix estiguin al servei de tota la humanitat. En el qual la tecnologia i els avenços científics contribueixin a la humanització.
Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya
