dijous, 9 de març del 2017

AGRICULTURA-2050

Tenir accés a l’alimentació ha estat un dels mals de cap més notables de la humanitat des que aquesta existeix. Sabem que fa uns 10.000 anys, hi ha qui considera que fa uns 12.000, va tenir lloc un esdeveniment cabdal per a la història de l’espècie humana. El sorgiment de l’agricultura i la ramaderia. Hi ha dubtes si primer va aparèixer la ramaderia i després l’agricultura. La Bíblia és un dels llibres més antics on es parla d’aquestes qüestions. Tots els autors d’història econòmica la citen en els seus assajos. Tan sols cal recordar la història d’Abraham, al llarg de la qual se’ns parla de societats nòmades i sedentàries. En arribar a Canaan, el clan format per Abraham i la seva família es va tornar sedentari. Treballaren terres i tingueren, o seguiren tenint, ramats. Agricultura, ramaderia i esclaus. Aquestes eren les seves possessions. Amb l’agricultura quedà instituïda la propietat privada. Que incloïa fins i tot les persones, els esclaus.
El Chaco, Paraguai

L’aliment estava pràcticament garantit des de l’aparició de l’agricultura. Així han anat passant els segles i els mil·lennis fins arribar a avui. Un llarg pelegrinatge al llarg del qual s’han esdevingut avenços importants. Amèrica va aportar, des del segle XVI, nous conreus a Europa (patata, blat de moro, tomàquet,...), i Europa a Amèrica. El món es va anar globalitzant i els productes no tingueren fronteres. La patata es convertiria en l’aliment de la població que treballava a les fàbriques des de finals del segle XVIII, juntament amb el blat de moro a països humits. El segle XX ha vist la Revolució Verda, amb un increment impressionant de la producció, però amb tants entusiastes seguidors com detractors. Una cosa semblant al que succeeix amb els aliments transgènics. El rendiment del blat s’ha incrementat un 400 % els últims 70 anys del segle passat. Alimentar-se, tot i la fam que assola algunes regions, com l’Àfrica subsahariana, ja no és un problema. 

Kyondo, R.D. del Congo
La FAO, Organització de Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació amb seu a Roma, en el seu últim informe, afirma que hi ha 795 milions de persones subalimentades en el món. Una quantitat que ha disminuït en aquelles regions on hi ha hagut creixement econòmic, sempre i quan aquest creixement hagi beneficiat a la població en general i a les classes populars en particular. Ha estat possible sempre que els agricultors han millorat la productivitat i els seus ingressos. És un dels Objectius del Mil·lenni que s’han assolit parcialment. 

Mai com avui, els nostres supermercats havien estat tan ben proveïts d’una extraordinària diversitat de productes procedents de tot el món. 
La Vanguardia publicava unes dades molt interessants sobre l’alimentació.
Calories: A França es va passar de 1.650, l’any 1700, a 2.840, a mitjans del XIX, i a més de 3.500 el 2009.
Més alts: A Espanya s’ha passat de 162 cms. els homes, el 1914, a 176, el 2014, i les dones de 151 a 163.
Èpoques de gran fam, com la que va conèixer la Irlanda del XIX o alguns països, entre ells Etiòpia, els anys 60 i 70 del segle passat ja no s’han tornat a produir, malgrat que segueixi havent regions on alimentar-se encara és un problema. 
I ara ens enfrontem a un nou repte. Si les previsions demogràfiques no erren, el que parlant de demografia acostuma a succeir, cap al 2.050 hi haurà al planeta uns 10.000 milions d’habitants,
Sololà, Guatemala
pràcticament una tercera part més dels que hi ha actualment. Aquest repte serà possible afrontar-lo amb èxit si el rendiment per ha cultivada millora a tot el món. Però ha de ser a tot el món. Encara avui, la diferència entre regions europees i americanes del nord i regions africanes és abismal. Així, Estats Units, primer exportador de cereals del món, produeix 8 vegades més de cereals per ha cultivada que Àfrica. La tecnologia podrà ajudar, mitjançant enginyeria genètica els Estats Units han desenvolupat un tipus de patata que triga molt més a podrir-se, però la tecnologia no podrà solucionar tots els problemes, tal com adverteix el Papa Francesc a Laudato Si. 

Un paper fonamental el jugarà l’aigua. L’agricultura consumeix un 70 % de l’aigua potable que gastem. En el futur hi ha el perill que moltes guerres tinguin lloc per culpa del líquid element. Podria ser bastant previsible al Pròxim Orient. Avui, un 37 % de la superfície de terres es dedica a l’agricultura. 

I dit això, ens queda el mar. No podem seguir pescant indiscriminadament perquè estem acabant amb quantitat d’espècies, més aviat es tractaria de potenciar l’aqüicultura.
Salahonda, Colòmbia
Una activitat que compte amb poca experiència ja que es ve desenvolupant des de fa uns 30 anys. Es tracta de “cultivar” el mar i de diversificar els tipus d’aliments. Cal potenciar espècies més petites, que no pas grans, com una tonyina per exemple, o herbívores, de forma que sigui una activitat sostenible. Una altra font d’aliments que està guanyant terreny són les algues. Aporten importants nutrients i generen beneficis mediambientals ja que absorbeixen nitrats i fosfats i contribueixen a netejar la costa, retornant oxigen a l’aigua. 

És imprescindible que cada país tingui sobirania alimentària. És a dir, que no depengui de les importacions per poder alimentar els seus habitants, amb el cost econòmic, social i polític que això implica. Les formes d’alimentar-nos i d’obtenció dels aliments estan en relació amb mantenir un sistema de vida que a la llarga sigui sostenible. Aquest és un compromís que les ONGD tenim molt en compte. Els nostres projectes tenen sempre en compte que la seva realització s’ha de fer en el marc d’un desenvolupament sostenible.

En el camp de l’alimentació, com en molts altres, és bo recordar que el planeta, les seves riqueses, i les possibilitats que ens ofereix, són de tota la humanitat i no tan sols d’uns quants privilegiats. 

Joaquim Alsina
FISC-Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada