dijous, 3 de maig de 2018

DESIGUALTAT: ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Premiar el Treball, no la riquesa 

Premiar el Treball, no la riquesa, és el títol de l'últim informe sobre desigualtat al món i a Espanya, elaborat per Oxfam Intermón. Hem publicat diversos articles sobre el tema. Anem a veure en les següents línies en quina situació ens trobem. El títol de l'informe revela que els governs estan al servei dels més rics i no de tota la població. 

EN EL MÓN 
Es calcula que en aquests moments hi ha més de 2.000 milmilionaris al món amb una fortuna total estimada en 7.7 bilions de dòlars. Cada dos dies sorgeix un nou milmilionari. En un any, els milmilionaris han vist incrementar la seva riquesa en 762.000 milions de dòlars (març de 2016 a març de 2017). Quantitat que permetria acabar amb la pobresa extrema mundial 7 vegades. L'1% més ric ha acaparat el 82% dels 762.000 milions. Per cert, 9 de cada 10 milmilionaris és home. 

J. Bezos, fundador d’Amazon, l’home més ric del món. Tot i que com demostra el següent llistat, referit al 2017,  les posicions poden canviar en dies o en hores, com podem observar en el següent llistat.
Els salaris dels treballadors no augmenten al mateix ritme que la productivitat i el creixement econòmic. Un de cada tres treballadors en països emergents o en vies de desenvolupament és pobre. Fins i tot en molts països, un bon percentatge de treballadors, un de cada dos o de cada tres, cobra un salari per sota del salari mínim. 1.400 milions de persones tenen una feina vulnerable. Equival al 40% dels treballadors del planeta. A aquesta proporció desmesurada de persones que viu una situació angoixant, cal afegir 40 milions d'esclaus, molts d'ells en treballs forçats. 

En aquests moments, la bretxa salarial entre homes i dones és d'un 23%. Si un home cobra 100, per la mateixa feina una dona cobrarà 77. Sense tenir en compte els múltiples treballs realitzats per la dona i que no estan remunerats. A més a més, és sovint objecte de maltractaments, el que agreuja la seva ja precària situació. 

Els 25 anys anteriors al 2013, els més pobres van incrementar els seus ingressos en 217 $, els més rics en 4.887 $. 

L'1% més ric, sempre a escala mundial, estaria evadint en impagament d'impostos 200.000 milions de dòlars. El 0,01% més ric, 120.000 milions. 
Els països del Sud, en desenvolupament, deixen de recaptar 170.000 milions per impagament d'impostos de les empreses i de grans fortunes, quantitat que alleujaria substancialment la seva situació i els permetria anar implementant l'estat del benestar. A Indonèsia, els 4 homes més rics tenen la mateixa riquesa que els 100 milions més pobres del país. 
5 de les empreses més grans del món 


Mentre els drets dels treballadors s'estan erosionant, les empreses obtenen majors beneficis a repartir entre els seus accionistes, en lloc de millorar els salaris. Les empreses han de repartir dividends quan els salaris dels seus treballadors siguin dignes. 


 La desigualtat impedeix que la població mundial 
pugui viure amb un mínim de 5 $ diaris. 

Acabar amb els paradisos fiscals i aconseguir un sistema impositiu progressiu, de manera que qui més té més paga, permetria als estats oferir serveis públics i gratuïts com sanitat i educació. 

I ESPANYA? 
Ortega. El més ric d’Espanya, a gran distància del següent.
I un dels més rics del món. Propietari d’Inditex (Zara,...).
Entre 2013-2016, el 29 % del creixement econòmic ha anat al 10 % més ric, el 8% al 10 % més pobre. 
El 10 % mes ric de la població concentra quasi el 54 % de la riquesa. En aquests moments hi ha 25 multimilionaris. 
Si una persona ha treballat entre 1 i 5 dies d’un mes, aquesta ja no es compte com aturada. I un 25% dels contractes són de 7 dies. En aquests moments, els joves deixen d’anar a formar-se perquè entren en el mercat laboral. Com succeïa abans de la crisi. 

La crisi va portar una baixada salarial i la recuperació es basa en la precarització del mercat laboral (empitjoren els salaris i les condicions laborals). El 2009, els salaris representaven el 51% en el conjunt de l'economia espanyola, el 2017, una mica més del 47%. La situació s'agreuja si comparem el 10% més pobre, que ha vist reduir els seus salaris en un 15%, mentre el 10% més ric els ha vist incrementar en més d'un 15%. En aquests moments, més del 13% dels treballadors són pobres. El 58% de les persones en situació de vulnerabilitat laboral són dones. 

Qui té penúries a la infantesa, té penúries a la maduresa. 

El treballador d'una empresa multiservei, subcontractada, cobrava, de mitjana, un 31% menys del que cobrava un treballador acollit al seu conveni col·lectiu sectorial. 

2 de cada 10 euros de transferències públiques es dirigeixen al 10% més ric de la població. 
Els impostos incideixen molt més en les persones més pobres: 


Cal
  • Pujar el SMI: 1.000 euros el 2020, entorn del 60% del salari mitjà.
  • El directiu d'una empresa no ha de guanyar més de 20 vegades el salari més baix de l'empresa. 
  • Evitar que la subcontractació sigui usada com un mecanisme per reduir costos salarials. 
  • Eliminar la bretxa salarial de gènere. 
  • Augmentar la progressivitat del sistema fiscal espanyol. 
  • Lluitar efectivament contra l'evasió i l'elusió fiscal 
  • Reformes del sistema fiscal internacional fins a aconseguir un règim fiscal mundial únic. 
  • Augmentar la inversió pública en salut i en educació. 
  • Equiparar la inversió en protecció social a la mitjana europea. 
  • Incrementar l'Ajuda Oficial al Desenvolupament fins al 0,4% del PIB per al 2020 i l'ajuda humanitària fins a arribar als 150 milions d'euros. 

Com veiem, el panorama no és molt favorable, tot i que cal dir que es va avançant, lentament, en un ordre mundial més just, però queda molt per fer. Totes les ONG i organitzacions i associacions "ben intencionades" hauríem de col·laborar en la tasca d'eradicar les desigualtats, el que implicaria eradicar la pobresa. 
Per una societat justa i igualitària. 

Joaquim Alsina 
FISC-Cataluña 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada