El Papa Pau VI, aquell gran pontífex que va saber donar un
cop de timó al Concili Vaticà II per tal que l’Església s’obrís al món modern i
declarés una “opció preferencial pels pobres”, va instituir l’1 de gener de
1968 com Dia Mundial de la Pau. Després es va promoure el 30 de gener dia de la
pau i la no violència fent-lo coincidir amb l’assassinat de Gandhi a mans d’un
fanàtic hindú.
I, què és la pau?
No hi ha pau quan regna la
injustícia, quan l’explotació dels
treballadors, amb jornades extenuants i salaris vergonyants, impera al món,
quan les persones no tenen llibertat
d’expressió, de reunió, de sindicació, quan no hi ha accés a l’educació ni al
treball, quan les dones són marginades i supeditades a l’home i no poden
desenvolupar les seves potencialitats com sí ho fan els homes, no hi ha pau
si la fam afecta a àmplies capes socials
o a una sola persona, la fam és la pitjor de les violències, causa malalties i
mort sense que, aparentment, hi hagi culpables, no hi ha pau si sortir al
carrer es converteix en un suplici per
por a ser atracats, violats o assassinats a mans de delinqüents, i no hi ha
pau si l’existència d’aquests
delinqüents s’origina en les desigualtats socials, no hi ha pau si les persones són perseguides per causa de
la seva raça, ètnia o religió, com succeeix amb els cristians en aquests
moments a tantes regions d’Àsia i Àfrica, terrorisme
i segrestos imperen a molts llocs del món pels motius esmentats o simplement
per aconseguir diners, no hi ha pau si hi ha guerra. I no hi ha pau si en
els nostres cors regna el fanatisme, l’odi i la rancúnia.
Tan sols podem
construir una societat pacífica des del nostre equilibri emocional,
sentint-nos bé amb nosaltres mateixos, sentint
el cap i el cor serens, reconciliats i estimant al proïsme. En definitiva,
la pau és filla de l’amor. Si les nostres societats es regissin per l’amor no
hi hauria lloc a la discriminació, la desigualtat, la violència i la
injustícia.
El Papa Francesc
en el Missatge de la Pau adreçat aquest 2015 al món en general i als cristians
en particular, recorda que el desig d’una vida plena forma part d’un anhel
indeleble de fraternitat, que ens invita
a la comunió amb els altres, en qui trobem no enemics o contrincants, sinó
germans i germanes a qui acollir i estimar. La fraternitat expressa la multiplicitat i la diferència que hi ha
entre els germans, però tots compartint el mateix origen, naturalesa i dignitat.
La persona tractada com a un objecte,
reduïda a ser propietat d’un altre, és tractada com un mitjà i no com un fi.
Sotmesa al déu diner per la seva dignitat humana.
El Papa invita a cadascú, segons la seva posició i
responsabilitats, a fer gestos de fraternitat amb aquells que es trobin en un
estat de sotmetiment. I, en aquest sentit, demana no comprar béns materials que hagin estat produïts amb explotació
laboral. No podem ser còmplices del
mal, ni els governants ni la ciutadania. Per derrotar el mal cal una
mobilització d’una dimensió comparable a la del mateix fenomen.
Torna el Papa Francesc a recordar el que va dir a Lampedusa
amb motiu de la mort de molts africans immigrants, “la
globalització de la indiferència, que ara afecta la vida de tants germans i
germanes, ens demana que siguem artífexs d’una globalització de la solidaritat
i de la fraternitat, que els doni esperança i els faci refer amb ànim el camí,
a través dels problemes de nostre temps i de les noves perspectives que
comporta, i que Déu posa a les nostres mans”.
Tu i jo, tots som cridats a construir la pau dia a dia en un
clima d’autèntica llibertat, respecte i amor al proïsme.
Joaquim Alsina
Permanent de la FISC
de Catalunya
