Acabem d’iniciar un nou any, el 2014, amb el desig que sigui
millor que el passat. Que la salut i l’economia no ens donin ensurts i millorin
a ser possible. Els líders mundials
hauran desitjat, entre altres coses, PAU!!!.
 |
Barri de
l’”Estero”-Guayaquil
|
Nacions Unides celebra el 30
de gener el dia de la no violència i la pau. Voldria remarcar la “no
violència”.. La hipocresia dels líders i institucions mundials no pot ser més
descarada en aquest punt. Com tenir el valor de parlar de no violència quan les
societats benestants, la nostra entre d’altres, tenen entre 15 i 25 % de
persones a l’atur i als països del Sud s’arriba a un 80 % de població activa
sense un salari fix i segur?. La pobresa,
la inanició, la falta de sostre, l’expulsió a la perifèria de les grans
ciutats, la manca d’educació i de cultura, no poder donar-se un petit caprici
(perquè no n’hi ha prou amb omplir simplement l’estómac), ... són formes
subtils de violència.
 |
| Equatorians a cases de
canyes i cartrons a l’”estero” de Guayaquil |
No és violència que les
grans fortunes hagin incrementat exponencialment els seus beneficis, 15.000
milions de $ el magnat dels parcs i del joc, Adelson, 524.000 milions de $ els
300 dones i homes més rics del món, en un any de crisi? No sols les armes maten, l’economia mata. La nostra economia mata,
com ho recorda el Bisbe de Roma, Francesc. Ell mateix s’escandalitza en
constatar que és notícia que la Borsa baixi dos punts i no ho és que un vell
mori de fred al carrer.
Aquesta és la violència que anomenem estructural, del
sistema. No tan sols ningú no va a la presó si no que molts dels qui
l’exerceixen són rebuts amb entusiasme a qualsevol indret del món. I a més a
més són admirats. És molt llest, molt espavilat!. Tan sols cal recordar com va
ser rebut Adelson a Barcelona i Madrid.
La
pobresa és la guerra que més víctimes causa. És el crim
perfecte. No hi ha culpables. No hi ha proves contra ningú.
 |
| Qui ven les armes? |
Després ve la guerra amb
armes, el que entenem habitualment per guerra. Síria, Iraq, Afganistan,
Somàlia, República Centreafricana, Mauritània, R. D. Del Congo, Uganda,...
Bàndols enfrontats, sovint recriminables tant els governs com les forces
d’oposició, com a Síria, tan criminals el govern com els jihadistes. Al mig la població civil, rebent els trets del foc
creuat a pobles i ciutats. Kalashnikov convertit en heroi de repressors i
revolucionaris, inventor del fusell metrallador més eficient de les últimes set
dècades, l’AK 47, present en tots els conflictes i el que té el trist rècord de
ser el que ha mort més persones.
 |
| Qui ven les armes que mata tants innocents? |
El món no pot seguir així.
Sempre guanyen els mateixos. No hi ha solució? I tant que sí! Tomàs Moro, a
Utopia, va descriure una societat sense pràcticament lleis ni forces policials
on treballaven tots junts i els beneficis se’ls distribuïen entre tots, i els
utopistes eren feliços. Si coneixem la
solució per què no l’apliquem? Egoisme, egoismes.
Una
societat mundial de classes mitjanes sense bosses de pobresa.
Una societat més justa on fos impossible exercir la violència estructural o la
violència armada. Caldria la voluntat
política per assolir-la. No oblidem que l’opinió pública, és a dir, tots,
tenim molt poder si ens ho proposem. Si ens proposem que tots els éssers humans
visquin dignament ho aconseguirem.
PAU
ÉS VIURE AMB DIGNITAT.
Joaquim Alsina
Permanent de FISC-Catalunya
