(II part de l'article "Els refugiats criden a les portes i al cor d'Europa")
En els últims mesos s'han succeït les imatges de persones que han fugit dels seus països, especialment Síria, Afganistan, l'Iraq, Ucraïna o Eritrea, i a la seva arribada a Europa han estat ben rebudes i obsequiades amb aliments, roba, centres en què podien rentar-se, ... mostres d'afecte que s'han vist entelades per altres imatges. Les que han protagonitzat alguns governs, com l'hongarès, posant traves als refugiats, traves molt dures, tal com podíem apreciar a la televisió autonòmica de Catalunya: La presentadora es posava uns guants gruixuts per agafar un tros de filferro, del filat que protegeix Hongria de l'entrada de refugiats, que tallava, però que a més a més tenia de tram en tram unes fulles especialment dissenyades per ocasionar el major dany possible.
Al costat d'aquestes males arts governamentals, han aparegut les típiques organitzacions d'ultra dreta, xenòfobes, clamant contra els refugiats i mobilitzant-se contra ells, incendiant centres d'acollida i intentant fer la vida impossible als peticionaris d'asil. Malauradament són molts els estats que compten amb organitzacions d'aquest tipus, de vegades amb el vistiplau dels governs, o que compten amb partits que aspiren a ocupar el poder des de plantejaments inhumans. Perquè la xenofòbia no mereix altre qualificatiu que el de crim de lesa humanitat.
El professor d'història de la Universitat de Princeton, Gross, d'origen polonès, critica al seu país, Polònia, per la intolerància i la xenofòbia i recorda als seus compatriotes que abans d'ingressar a la UE pregonaven compartir els seus valors. Ells, que han rebut enormes transferències de fons estructurals i de cohesió europeus, es neguen a acceptar refugiats. Gross recorda que totes les societats ocupades per Hitler van ser còmplices dels esforços nazis per eliminar jueus, encara que va haver persones que es van jugar la vida ajudant-los. Però no va ser el més habitual. Alemanya no va tenir més remei que superar el seu passat assassí. I ha aportat molt a la reconstrucció d'Europa i al seu benestar després de reconèixer que va ser, en gran part, culpable del que va succeir durant la II Guerra Mundial. L'Europa de l'Est encara no ha acceptat el seu passat. Quan ho faci, conclou Gross, podrà reconèixer l'obligació moral que té de rescatar els que fugen del mal.
També és veritat que els refugiats prefereixen països d'Europa occidental, sobretot Alemanya, perquè l'idioma no és tan complicat com l'hongarès, el polonès o el txec, i tenen més possibilitats de trobar feina i accedir a ajudes socials.

Un programa de la BBC que corre per internet narra l'epopeia que viu una família siriana que ha fugit de Damasc. Ha mal venut la casa per 20.000 $. Arriben al Líban. Somien estar segurs a Europa. S'han d'arriscar a ser traficats. Primer dilema: Via Turquia o via Egipte. Sols o amb la família ... Si us interessa us recomano entrar a la següent adreça electrònica i interactuar clicant primer bbc .... i després a buscar escriure Interactiu: ¿...
Interactiu: com t’enfrontaries al perillós viatge d’un refugiat sirià?
Potser arribarà un dia, quan la població europea hagi disminuït tant que ja no quedin braços per treballar ni salaris que ajudin a pagar les pensions de les persones d'edat avançada, en què no únicament es retiraran els obstacles que ara impedeixen l'entrada a alguns països sinó que es demanarà obertament que vinguin d'altres regions a ocupar els llocs vacants per envelliment de la població.
Es calcula que d'aquí al 2.050 pot incrementar-se la població mundial en 1.000 milions de persones més, dels quals 700 a l'Àfrica. D'aquests 700 milions, probablement, uns 200 arribaran a Europa. La reacció d'Europa dependrà, en molts casos, de les seves necessitats demogràfiques i laborals.


No al descart. No són productes, són persones.
Joaquim Alsina
Permanente FISC-Cataluña