 |
| Barrio del Estero-Guayaquil-Ecuador |
Una ecologia integral. És imprescindible buscar solucions integrals que considerin les interaccions dels sistemes naturals entre si i amb els sistemes socials. Hi ha una única crisi socioambiental. Les solucions requereixen aproximació integral per combatre la pobresa, per tornar la dignitat als exclosos i simultàniament per cuidar la naturalesa.
 |
| Casa indígena-Orinoco-Venezuela |
Cal una ecologia econòmica perquè la protecció del medi ambient haurà de constituir part integrant del procés de desenvolupament. I una ecologia social, necessàriament institucional, que arriba a la família, la comunitat local, la nació i la vida internacional. Tot el que faci malbé, en aquests nivells, les relacions humanes comporta efectes nocius, com la pèrdua de la llibertat, la injustícia i la violència.
 |
| Cultura Maya-Tikal-Guatemala |
Una ecologia cultural. Amenaçat el patrimoni natura , també està amenaçat el patrimoni històric, artístic i cultural. Parteix de la identitat comuna d'un lloc i una base per construir una ciutat habitable. No es pot millorar el medi destruint comunitats i cultures locals. Cal incorporar la història, la cultura i l'arquitectura d'un lloc, mantenint la seva identitat original. Ecologia suposa tenir cura de les cultures locals, en el seu sentit viu, dinàmic i participatiu, no alterar la forma de relacionar l'ésser humà amb el medi. El perill de perdre cultures existeix a causa d'una economia globalitzada que tendeix a homogeneïtzar totes les cultures i a afeblir la immensa varietat cultural, tresor de la humanitat. Cal incorporar els drets dels pobles i han de ser aquests pobles, segons la seva pròpia cultura, els agents per millorar la seva qualitat de vida. La qualitat de vida no es pot imposar des de fora. La desaparició d'una cultura pot ser tant o més greu que la desaparició d'una espècie vegetal o animal. Imposar un estil de vida hegemònic basat en una forma de producció pot ser tan perjudicial com l'alteració dels ecosistemes. Per als aborígens la terra no és un bé econòmic, és un do de Déu i dels avantpassats. Intolerables les pressions per fer-los abandonar les seves terres en benefici de grans projectes extractius i agropecuaris que degraden la cultura i la natura.
 |
| Barri suburbial-Santiago de Chile |
La població tendeix a concentrar-se en grans nuclis urbans que només poden funcionar bé si es desenvolupen relacions humanes properes i càlides. Però sovint, les mancances extremes suposen comportaments inhumans, anonimat social, sensació de desarrelament que afavoreix conductes antisocials i violència. Cal tenir cura dels llocs comuns, així tindrem el sentiment de ser-hi a casa. La possessió de l'habitatge té molt a veure amb la dignitat de les persones. No es tracta d'eradicar i expulsar, es tracta d'urbanitzar barris. Si a les ciutats es viuen moltes situacions dramàtiques, no ho són menys les que es viuen en zones rurals, sense serveis essencials i de vegades en condicions d'esclavitud, sense drets.
Per sobre de tot, el principi del bé comú que mira pel desenvolupament integral de la persona i aplica el principi de subsidiarietat. Davant de tanta iniquitat, el principi del bé comú implica el destí comú dels béns, tan present en la Doctrina Social de l'Església. La terra ha d'estar a mans d'aquells que la treballen i l'han de deixar en herència als que vindran. Està en joc la nostra dignitat. L'herència no pot estar constituïda per runa, deserts i brutícia. El planeta no pot assumir més deixalles causades pel consum extrem. Cal posar-hi remei ara. Cal pensar en els pobres del futur i en els pobres actuals.
 |
| Bananos, mangos,...-R. DOminicana |
La interdependència ens obliga a pensar en un sol món, un poble que habita la casa de tots, ens obliga a pensar en un projecte comú. És imprescindible un consens mundial per programar una agricultura sostenible i diversificada, per desenvolupar formes renovables d'energia, per fomentar major eficiència energètica, per promoure una gestió més adequada dels recursos forestals i marins i per a assegurar a tothom l'accés a l'aigua potable. Però tant la política com l'empresa reaccionen lentament. Les cimeres de la terra no han aconseguit veure complerts els seus propòsits. Països amb escassos recursos ja s'estan veient afectats pels incompliments de les conferències mundials. Els països del Sud han de prioritzar el desenvolupament social dels seus habitants i analitzar l'escandalós consumisme de sectors privilegiats de la seva població, han de contaminar menys, amb ajudes de l'exterior, i tenir accés a transferència de tecnologia i transferència de recursos financers. Per abordar els problemes i donar solucions convincents és imprescindible una governança mundial. És una idea que els Papes, des de Joan XXIII, vénen repetint .
L'encíclica posa en relleu la importància de les cooperatives, ja siguin per a produir aliments o proporcionar energia, molt més àgils que els organismes mundials. La població ha d'exercir pressió sobre els polítics perquè actuïn en benefici del planeta i es deixin d'inútils promeses. Les discussions han de tenir com a protagonistes habitants locals, ja que els seus fins transcendeixen l'interès econòmic immediat.
 |
| Llac Ypacaraí secant-se |
La política no s'ha de sotmetre a l'economia i aquesta no s'ha de sotmetre als dictàmens i al paradigma eficientista de la tecnocràcia. Política i economia han d'estar al servei de la vida humana, davant el domini absolut de les finances. La biodiversitat no pot ser vista com un dipòsit de recursos. Cal repensar els criteris obsolets que segueixen regint al món. La protecció ambiental no pot assegurar-se només sobre la base del càlcul financer de costos i beneficis. Desaccelerar el ritme de producció i consum pot donar lloc a una altra manera de progrés i desenvolupament. A alguns llocs del món és imprescindible cert decreixement per permetre créixer als qui no poden viure d'acord amb la seva dignitat humana .
El consumisme obsessiu és el reflex subjectiu del paradigma tecnoeconòmic. Fa creure als consumidors que comprar els fa lliures, llibertat que només afecta els que tenen mitjans econòmics, suposant que això sigui llibertat. Els éssers humans, capaços de degradar-se fins a l'extrem, també poden regenerar-se iniciant camins de veritable llibertat. El consumidor ha de ser selectiu i castigar les empreses que danyen el medi ambient. Comprar és sempre un acte moral, i no només econòmic.
 |
| Nova Zelanda, exemple de paisatge no degradat |
L'educació ambiental tendeix, ara, a incloure una crítica dels "mites" de la modernitat: Individualisme, progrés indefinit, competència, consumisme, mercat sense regles i tendeix també a recuperar els diferents nivells de l'equilibri ecològic: l'intern amb un mateix, el solidari amb els altres, el natural amb tots els éssers vius, l'espiritual amb Déu. L'educació ha de motivar petites accions quotidianes com cuinar només el que es menjarà, evitar plàstics, reduir consum d'aigua, tractar amb cura als éssers vius, utilitzar transport públic, plantar arbres, apagar llums innecessàries... Aquesta educació sorgeix espontàniament a la família, tenir cura de la vida contra la cultura de la mort. Educar en la contemplació de la bellesa, per a què després, el món no sigui destruït.
És necessària una conversió íntegra de la persona. Implica la consciència de no estar desconnectats de les altres criatures, de formar amb tots els éssers de l'univers una preciosa comunió universal. L'espiritualitat cristiana proposa un creixement amb sobrietat i una capacitat de gaudir amb poc, valorant el que és petit. La sobrietat que es viu amb llibertat i consciència és alliberadora. El desig de domini, la manca d'humilitat porta a danyar la societat i el medi ambient. Cal tornar a sentir que ens necessitem els uns als altres.
L'Eucaristia és un acte d'amor còsmic. Uneix el cel i la terra i penetra tota la creació. El món que va sortir de les mans de Déu torna a Ell en feliç i plena adoració.
Es tanca l'encíclica amb una oració de la qual podem destacar :
"... Déu dels pobres, / ajuda'ns a rescatar els abandonats i oblidats d'aquesta terra / que tant valen als teus ulls. / Sana nostres vides, / perquè siguem protectors del món/i no depredadors, / perquè sembrem bellesa / i no contaminació i destrucció. / Toca els cors dels que busquen només beneficis / a costa dels pobres i de la terra / Ensenya'ns a descobrir el valor de cada cosa, / a contemplar admirats, / a reconèixer que estem profundament units / amb totes les criatures / en el nostre camí cap a la teva llum infinita. / ... / Encoratja'ns, si us plau, en la nostra lluita / per la justícia, l'amor i la pau. / ... / Il·lumina als amos del poder i dels diners / perquè es guardin del pecat de la indiferència, / estimin el bé comú, promoguin els febles, / i tinguin cura d’aquest món que habitem. / ... / Lloat siguis. Amén ."
Per a finalitzar, algunes frases especialment significatives de Laudato si:
- "La terra és la casa comuna"
- "El gemec de la terra s'uneix al gemec dels abandonats del món"
- "La cultura del descart... que causa escombraries i contaminació"
- "L'interès econòmic preval sobre el bé comú"
- "No podem deixar a les properes generacions runa, deserts i brutícia"
- "Tots els éssers de l'univers estem units per llaços invisibles i conformem una família universal"
- "Cal incorporar la història, la cultura i l'arquitectura d'un lloc, mantenint la seva identitat original... les cultures locals"
- "Davant la iniquitat el principi del bé comú"
Així acabem aquesta síntesi de l'encíclica que toca gran part dels problemes del món. Li devem al Bisbe de Roma enorme gratitud per haver sistematitzat els mals que pateix el planeta, analitzat quines són les causes, determinat qui paga les conseqüències i què hem de fer per solucionar el problema. Laudato si, Francesc.
Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya
