dijous, 18 de gener del 2024

Quaresma i els ods

Us presentem una proposta de reflexió pregària per anar treballant el nostre cor des de la Paraula i des dels ODS, tot relacionant amb la Creació.

Quaresma, camí cap a la Pasqua


dilluns, 27 de novembre del 2023

CURSA SOLIDÀRIA 325 ANYS DEL COL·LEGI LESTONNAC DE TARRAGONA

El dia 18 de novembre de 2023 el col·legi Lestonnac-l’Ensenyança clausurava els actes de celebració amb motiu dels 325 anys de la seva presència educativa a la ciutat de Tarragona.

Ho feia de la millor manera possible amb un acte solidari a benefici del programa de Càritas diocesana de Tarragona: família, joves i infància; i del projecte educatiu i sanitari que té la Companyia de Maria (FISC) a Heri Kwetu, a la República democràtica del Congo. 

L’acte de cloenda va consistir en cinc curses, amb tres circuits diferents, pel nucli històric de Tarragona. La participació va ser de 512 persones, tot un èxit, i es van recollir 3.408,5 €.

Tots sabem prou bé que l’esport és font de salut i ens ajuda a trobar-nos millor física i emocionalment, però quan es corre per un motiu solidari la màgia pren part i es crea una atmosfera de felicitat i agraïment en adonar-nos que el nostre senzill gest ajuda a canviar el món, el dignifica i es converteix en font d’esperança per a tots aquells que rebran des de l’estimació la nostra ajuda.


Volem agrair públicament a tots els participants, voluntaris, institucions públiques, empreses, petits comerços i mitjans de comunicació el suport incondicional que ha permès fer realitat aquest vivencial i entranyable acte commemoratiu.

Gràcies a tothom per ajudar-nos a continuar donant la mà i per celebrar la nostra història!


(Col·legi Lestonnac L'Ensenyança - Tarragona)

diumenge, 19 de novembre del 2023

Cursa solidària!


Ja fa molts dies que els mitjans de comunicació no paren de fer-nos arribar notícies que el què segur que no fan és aixecar-nos l'ànim i somriure. Però gràcies a Déu, en aquest món no tot són males noves. La Bona Nova també hi és. I l'hem pogut viure aquest dissabte a Tarragona.

L'hem pogut viure gràcies a la cursa solidària que s'ha organitzat des del col·legi Lestonnac L'ENSENYANÇA de Tarragona per acabar de celebrar d'una forma festiva, familiar, alegre, solidària... els seus 325 anys de presència a la ciutat. Una presència viva i activa que ha permès a un munt de nois i noies anar a l'escola per a què els ensenyessin. En 325 anys quantes alumnes han anat a l'Ensenyança?

I aquest dissabte hem pogut viure tot el que durant més de tres segles s'ha anat sembrant. Curses solidàries on tot el que s'ha recollit anirà a col·laborar en diferents projectes de Càritas i de la FISC.

L'important però no és el que hem recollit econòmicament parlant, l'important d'aquesta jornada ha estat la solidaritat. El cor de tots, petits i grans s'ha anat omplint de bons moments, de rialles, d'alegries, de picades d'ullet... de felicitat. I Jesús ens en parla molt de la felicitat. Segurament el dissabte ens hagués dit "feliços els que corren, perquè el seu cor crida solidaritat".

Gràcies a tots els que hi vau col·laborar: mestres, professors, alumnes, monges, alumnes ... Entre tots vau fer que parlar de la solidaritat no fos necessari, perquè sent solidaris la solidaritat va parlar amb el vostre ben fer.




divendres, 10 de novembre del 2023

Nous recursos amb els ODS

 Avui us convidem a que mireu aquests dos nous recursos que hem preparat:

Calendari d'advent:


Pasaparaula dels ODS:








dimecres, 1 de novembre del 2023

Els amics de FISC - JOVE

 Us presentem un conte adreçat especialment als alumnes del Cicle Mitjà. 

Aquest conte neix inspirat per uns materials sobre els ODS 2030 que va preparar FISC-La Rioja amb la financiació del govern de La Rioja. Aquests materials ja han estat treballats al Col·legi La Enseñanza de la Companyia de Maria de Logronyo, i tal i com ens van informar a la darrera trobada de delegacions, els materials van ser un èxit.

El conte tècnicament està fet amb l'aplicació CANVA, que dona la possibilitat de traduir-lo a diferentes idiomes gràcies a la IA. Així que l'hem traduït al castellà, al gallec i al basc. Si hi trobes qualsevol errada, no dubtis en fer-nos-ho saber per a poder-la corregir. 

Esperem que el gaudiu i us faci servei.

 
   



divendres, 20 d’octubre del 2023

Una cursa que farà història!

El dia 18 de novembre el col·legi de Tarragona juntament amb tota la família Lestonnac celebrarà l’acte de cloenda del 325è aniversari de la presència educativa de l’escola a Tarragona.

Des de l’Escola és vol que sigui un acte festiu molt especial per a la seva, la nostra història. És per aquest motiu que, seguint l’exemple de Joana de Lestonnac de donar la mà a tothom, s’ha organitzat una cursa solidària pel nucli històric de Tarragona a favor de les persones més vulnerables de la nostra societat i dels projectes solidaris que la Companyia de Maria té a la República Democràtica del Congo.

La cursa comptarà amb 5 circuits, pretén ser una cursa oberta a tothom, infants, joves, familiars, exalumnes, gent del barri... Consta de cinc rutes adaptades a les diferents edats i a les condicions físiques dels participants.


A tothom qui participi se li lliurarà una samarreta commemorativa i un esmorzar al pati de l’escola Allà mateix es podrà escollir la vostra talla de samarreta i fer el vostre donatiu a favor de Càritas diocesana i de la FISC, així com rebre més informació sobre la cursa.

Si algú de vosaltres no pot assistir a aquesta gran festa i desitja col·laborar, es posa a la vostra disposició, també a la botiga online, el dorsal 0 amb l’opció de demanar la vostra samarreta commemorativa corresponent.




dijous, 21 de setembre del 2023

Camí a la utopia

https://planetadelibroscom.cdnstatics2.com/usuaris/libros/fotos/371/m_libros/portada_camino-a-la-utopia_diego-sanchez-de-la-cruz_202302091853.jpg


James Bradford DeLong (24 de juny de 1960). Es va graduar summa cum laude a la Universitat de Harvard el 1982, seguit per un Magíster i Doctorat en Economia el 1985 i 1987, respectivament, també de la Universitat de Harvard. Després d'obtenir el seu Doctorat, va ensenyar economia al MIT, la Universitat de Boston i la Universitat de Harvard, del 1987 al 1993. És professor d'Economia a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. DeLong ha servit com a Secretari General Adjunt del Departament del Tresor a l'Administració de Clinton.

    

DeLong es refereix sempre al segle XX començant-ho el 1870 i finalitzant-ho a principis del XXI.

El mosquet i la caravel·la van donar origen a l'era imperial-comercial, en què els imperis de la pólvora van tenir una posició de predomini. Tot i això, el saldo final va ser més aviat discret, ja que no va arribar a donar-se un enlairament capaç de potenciar un nou paradigma de creixement sostingut. Els arnesos aplicats als cavalls i l'arada pesant van desplaçar la vida socioeconòmica d'Europa cap al nord del continent, però no van millorar radicalment la vida de la classe treballadora.

El que va canviar a partir del 1870 va ser que les economies més avançades de l'Atlàntic Nord havien inventat la invenció

Del 1870 al 1914 es van desplegar noves i millors tecnologies industrials que naixien dels laboratoris de recerca industrial.

El 1870 un home ric posseïa les mateixes coses que tenia al seu abast un home acabalat d'un segle abans, el 1770. Els rics del 1870 podrien haver tingut més cases, més roba, més cavalls, més mobles… També podrien haver exhibit el número de servents que tenien a la seva disposició, ja que aquesta era una altra manera tradicional de demostrar poder econòmic, més reputada fins i tot que la mera presentació de les comoditats que gaudia cadascun. Però des de la dècada del 1870, la situació va començar a canviar. La fabricació de nous productes bàsics va alterar la conversa i els rics van començar a accedir a telèfons, gramòfons, màquines d'escriure, càmeres, automòbils, etc. El procés, en aparença interminable, va continuar al segle XX amb noves incorporacions, com els avions, les ràdios, les neveres, les rentadores, els televisors o els vaixells d'esbarjo. 

1870 va suposar l'alba d'alguna cosa nova al món, ja que durant dècades cada aspecte de la vida va experimentar una revolució. Arribat l'any 1929, les zones urbanes dels Estats Units tenien electricitat, gas natural, telèfons i aigua corrent i neta. El 1870, el ferrocarril i les acereries; el 1903, la dinamo i els automòbils; el 1936, la cadena de muntatge i els avions; el 1969, els televisors i els coets militars i lunars. El 2002, el microprocessador i la World Wibe Web (un sistema interconnectat de pàgines web públiques accessibles a través d'Internet)… la revolució tecnològica es va desenvolupar més ràpid i amb més intensitat que en qualsevol època anterior.

El 1889, en ocasió del centenari de la Revolució Francesa, en el marc de la celebració de l'exposició universal de París, es va inaugurar la torre dissenyada per Eiffel. A l'altra banda de l'oceà Atlàntic, al port de la ciutat de Nova York, s'elevava una estructura d'acer recoberta de coure, també de Gustave Eiffel, anomenada Estàtua de la Llibertat.

El món que sorgeix després de l'any 1870 estava més globalitzat que mai abans. Però quines implicacions tenia aquest procés? És evident que la globalització va ser més que el mer desenvolupament d'infraestructures de telecomunicacions i de transport capaces de creuar el planeta i connectar idees i persones més ràpid que mai abans. Per entendre millor què va significar la globalització ens podem fixar en la història personal del president Herbert Hoover, prototip del “somni americà”.

Va néixer el 1874 a Iowa. El seu pare, un ferrer, va morir el 1880, quan Herbert tenia tot just 10 anys. El 1885 va posar rumb a l'oest i es va traslladar a Oregon per viure amb els seus oncles. Més endavant, el 1891, va fer de nou les maletes i es va mudar a Califòrnia. Sempre va afirmar que havia estat el primer estudiant que va assistir a la Universitat de Stanford i és veritat, va arribar al centre un dia abans de la seva inauguració i va convèncer el personal perquè li permetessin dormir al campus. Va estudiar per convertir-se en enginyer de mines i es va graduar el 1895, quan encara se sentien les seqüeles de l'anomenat pànic del 1893. 

El primer treball de Hoover va ser com a peó en una mina ubicada a Grass Valley, Califòrnia. Guanyava 600 dòlars a l'any. La seva següent ocupació va ser com a aprenent i assistent especial d'un enginyer de mines, cosa que li reportava uns ingressos de 2.400 dòlars per curs. Però va tornar a fer les maletes, i el 1897 va creuar el Pacífic rumb a Austràlia. Allà va treballar per a l'empresa minera Bewick Moreing amb un salari de 7.000 dòlars. Posteriorment es va traslladar a la Xina, on els seus ingressos van saltar a 20.000 dòlars. Va ser allà on va començar a forjar la seva fortuna. Des del 1901 fins al 1917, Hoover va viure a Londres, treballant com a enginyer consultor i inversor. A més del seu país natal, els Estats Units, els seus treballs i les seves inversions es repartien per Austràlia, la Xina, Rússia, Birmània o Amèrica Central. El 1917 va tornar a sòl nord-americà, i el 1925 va ser nomenat secretari de Comerç. Tres anys després, el 1928, va ser elegit president. El fill del ferrer del poble va aconseguir llicenciar-se a la universitat, es va fer milionari treballant com a consultor i va acabar a la Casa Blanca.