dilluns, 27 de novembre del 2023

CURSA SOLIDÀRIA 325 ANYS DEL COL·LEGI LESTONNAC DE TARRAGONA

El dia 18 de novembre de 2023 el col·legi Lestonnac-l’Ensenyança clausurava els actes de celebració amb motiu dels 325 anys de la seva presència educativa a la ciutat de Tarragona.

Ho feia de la millor manera possible amb un acte solidari a benefici del programa de Càritas diocesana de Tarragona: família, joves i infància; i del projecte educatiu i sanitari que té la Companyia de Maria (FISC) a Heri Kwetu, a la República democràtica del Congo, i també a d'altres projectes, en concret el que porta FISC en execució a Colòmbia amb fons de l'Ajuntament de Tarragona.

L’acte de cloenda va consistir en cinc curses, amb tres circuits diferents, pel nucli històric de Tarragona. La participació va ser de 512 persones, tot un èxit, i es van recollir 3.408,5 €.

Tots sabem prou bé que l’esport és font de salut i ens ajuda a trobar-nos millor física i emocionalment, però quan es corre per un motiu solidari la màgia pren part i es crea una atmosfera de felicitat i agraïment en adonar-nos que el nostre senzill gest ajuda a canviar el món, el dignifica i es converteix en font d’esperança per a tots aquells que rebran des de l’estimació la nostra ajuda.


Volem agrair públicament a tots els participants, voluntaris, institucions públiques, empreses, petits comerços i mitjans de comunicació el suport incondicional que ha permès fer realitat aquest vivencial i entranyable acte commemoratiu.

Gràcies a tothom per ajudar-nos a continuar donant la mà i per celebrar la nostra història!


(Col·legi Lestonnac L'Ensenyança - Tarragona)

diumenge, 19 de novembre del 2023

Cursa solidària!


Ja fa molts dies que els mitjans de comunicació no paren de fer-nos arribar notícies que el què segur que no fan és aixecar-nos l'ànim i somriure. Però gràcies a Déu, en aquest món no tot són males noves. La Bona Nova també hi és. I l'hem pogut viure aquest dissabte a Tarragona.

L'hem pogut viure gràcies a la cursa solidària que s'ha organitzat des del col·legi Lestonnac L'ENSENYANÇA de Tarragona per acabar de celebrar d'una forma festiva, familiar, alegre, solidària... els seus 325 anys de presència a la ciutat. Una presència viva i activa que ha permès a un munt de nois i noies anar a l'escola per a què els ensenyessin. En 325 anys quantes alumnes han anat a l'Ensenyança?

I aquest dissabte hem pogut viure tot el que durant més de tres segles s'ha anat sembrant. Curses solidàries on tot el que s'ha recollit anirà a col·laborar en diferents projectes de Càritas i de la FISC.

L'important però no és el que hem recollit econòmicament parlant, l'important d'aquesta jornada ha estat la solidaritat. El cor de tots, petits i grans s'ha anat omplint de bons moments, de rialles, d'alegries, de picades d'ullet... de felicitat. I Jesús ens en parla molt de la felicitat. Segurament el dissabte ens hagués dit "feliços els que corren, perquè el seu cor crida solidaritat".

Gràcies a tots els que hi vau col·laborar: mestres, professors, alumnes, monges, alumnes ... Entre tots vau fer que parlar de la solidaritat no fos necessari, perquè sent solidaris la solidaritat va parlar amb el vostre ben fer.




divendres, 10 de novembre del 2023

Nous recursos amb els ODS

 Avui us convidem a que mireu aquests dos nous recursos que hem preparat:

Calendari d'advent:


Pasaparaula dels ODS:








dimecres, 1 de novembre del 2023

Els amics de FISC - JOVE

 Us presentem un conte adreçat especialment als alumnes del Cicle Mitjà. 

Aquest conte neix inspirat per uns materials sobre els ODS 2030 que va preparar FISC-La Rioja amb la financiació del govern de La Rioja. Aquests materials ja han estat treballats al Col·legi La Enseñanza de la Companyia de Maria de Logronyo, i tal i com ens van informar a la darrera trobada de delegacions, els materials van ser un èxit.

El conte tècnicament està fet amb l'aplicació CANVA, que dona la possibilitat de traduir-lo a diferentes idiomes gràcies a la IA. Així que l'hem traduït al castellà, al gallec i al basc. Si hi trobes qualsevol errada, no dubtis en fer-nos-ho saber per a poder-la corregir. 

Esperem que el gaudiu i us faci servei.

 
   



divendres, 20 d’octubre del 2023

Una cursa que farà història!

El dia 18 de novembre el col·legi de Tarragona juntament amb tota la família Lestonnac celebrarà l’acte de cloenda del 325è aniversari de la presència educativa de l’escola a Tarragona.

Des de l’Escola és vol que sigui un acte festiu molt especial per a la seva, la nostra història. És per aquest motiu que, seguint l’exemple de Joana de Lestonnac de donar la mà a tothom, s’ha organitzat una cursa solidària pel nucli històric de Tarragona a favor de les persones més vulnerables de la nostra societat i dels projectes solidaris que la Companyia de Maria té a la República Democràtica del Congo.

La cursa comptarà amb 5 circuits, pretén ser una cursa oberta a tothom, infants, joves, familiars, exalumnes, gent del barri... Consta de cinc rutes adaptades a les diferents edats i a les condicions físiques dels participants.


A tothom qui participi se li lliurarà una samarreta commemorativa i un esmorzar al pati de l’escola Allà mateix es podrà escollir la vostra talla de samarreta i fer el vostre donatiu a favor de Càritas diocesana i de la FISC, així com rebre més informació sobre la cursa.

Si algú de vosaltres no pot assistir a aquesta gran festa i desitja col·laborar, es posa a la vostra disposició, també a la botiga online, el dorsal 0 amb l’opció de demanar la vostra samarreta commemorativa corresponent.




dijous, 21 de setembre del 2023

Camí a la utopia

https://planetadelibroscom.cdnstatics2.com/usuaris/libros/fotos/371/m_libros/portada_camino-a-la-utopia_diego-sanchez-de-la-cruz_202302091853.jpg


James Bradford DeLong (24 de juny de 1960). Es va graduar summa cum laude a la Universitat de Harvard el 1982, seguit per un Magíster i Doctorat en Economia el 1985 i 1987, respectivament, també de la Universitat de Harvard. Després d'obtenir el seu Doctorat, va ensenyar economia al MIT, la Universitat de Boston i la Universitat de Harvard, del 1987 al 1993. És professor d'Economia a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. DeLong ha servit com a Secretari General Adjunt del Departament del Tresor a l'Administració de Clinton.

    

DeLong es refereix sempre al segle XX començant-ho el 1870 i finalitzant-ho a principis del XXI.

El mosquet i la caravel·la van donar origen a l'era imperial-comercial, en què els imperis de la pólvora van tenir una posició de predomini. Tot i això, el saldo final va ser més aviat discret, ja que no va arribar a donar-se un enlairament capaç de potenciar un nou paradigma de creixement sostingut. Els arnesos aplicats als cavalls i l'arada pesant van desplaçar la vida socioeconòmica d'Europa cap al nord del continent, però no van millorar radicalment la vida de la classe treballadora.

El que va canviar a partir del 1870 va ser que les economies més avançades de l'Atlàntic Nord havien inventat la invenció

Del 1870 al 1914 es van desplegar noves i millors tecnologies industrials que naixien dels laboratoris de recerca industrial.

El 1870 un home ric posseïa les mateixes coses que tenia al seu abast un home acabalat d'un segle abans, el 1770. Els rics del 1870 podrien haver tingut més cases, més roba, més cavalls, més mobles… També podrien haver exhibit el número de servents que tenien a la seva disposició, ja que aquesta era una altra manera tradicional de demostrar poder econòmic, més reputada fins i tot que la mera presentació de les comoditats que gaudia cadascun. Però des de la dècada del 1870, la situació va començar a canviar. La fabricació de nous productes bàsics va alterar la conversa i els rics van començar a accedir a telèfons, gramòfons, màquines d'escriure, càmeres, automòbils, etc. El procés, en aparença interminable, va continuar al segle XX amb noves incorporacions, com els avions, les ràdios, les neveres, les rentadores, els televisors o els vaixells d'esbarjo. 

1870 va suposar l'alba d'alguna cosa nova al món, ja que durant dècades cada aspecte de la vida va experimentar una revolució. Arribat l'any 1929, les zones urbanes dels Estats Units tenien electricitat, gas natural, telèfons i aigua corrent i neta. El 1870, el ferrocarril i les acereries; el 1903, la dinamo i els automòbils; el 1936, la cadena de muntatge i els avions; el 1969, els televisors i els coets militars i lunars. El 2002, el microprocessador i la World Wibe Web (un sistema interconnectat de pàgines web públiques accessibles a través d'Internet)… la revolució tecnològica es va desenvolupar més ràpid i amb més intensitat que en qualsevol època anterior.

El 1889, en ocasió del centenari de la Revolució Francesa, en el marc de la celebració de l'exposició universal de París, es va inaugurar la torre dissenyada per Eiffel. A l'altra banda de l'oceà Atlàntic, al port de la ciutat de Nova York, s'elevava una estructura d'acer recoberta de coure, també de Gustave Eiffel, anomenada Estàtua de la Llibertat.

El món que sorgeix després de l'any 1870 estava més globalitzat que mai abans. Però quines implicacions tenia aquest procés? És evident que la globalització va ser més que el mer desenvolupament d'infraestructures de telecomunicacions i de transport capaces de creuar el planeta i connectar idees i persones més ràpid que mai abans. Per entendre millor què va significar la globalització ens podem fixar en la història personal del president Herbert Hoover, prototip del “somni americà”.

Va néixer el 1874 a Iowa. El seu pare, un ferrer, va morir el 1880, quan Herbert tenia tot just 10 anys. El 1885 va posar rumb a l'oest i es va traslladar a Oregon per viure amb els seus oncles. Més endavant, el 1891, va fer de nou les maletes i es va mudar a Califòrnia. Sempre va afirmar que havia estat el primer estudiant que va assistir a la Universitat de Stanford i és veritat, va arribar al centre un dia abans de la seva inauguració i va convèncer el personal perquè li permetessin dormir al campus. Va estudiar per convertir-se en enginyer de mines i es va graduar el 1895, quan encara se sentien les seqüeles de l'anomenat pànic del 1893. 

El primer treball de Hoover va ser com a peó en una mina ubicada a Grass Valley, Califòrnia. Guanyava 600 dòlars a l'any. La seva següent ocupació va ser com a aprenent i assistent especial d'un enginyer de mines, cosa que li reportava uns ingressos de 2.400 dòlars per curs. Però va tornar a fer les maletes, i el 1897 va creuar el Pacífic rumb a Austràlia. Allà va treballar per a l'empresa minera Bewick Moreing amb un salari de 7.000 dòlars. Posteriorment es va traslladar a la Xina, on els seus ingressos van saltar a 20.000 dòlars. Va ser allà on va començar a forjar la seva fortuna. Des del 1901 fins al 1917, Hoover va viure a Londres, treballant com a enginyer consultor i inversor. A més del seu país natal, els Estats Units, els seus treballs i les seves inversions es repartien per Austràlia, la Xina, Rússia, Birmània o Amèrica Central. El 1917 va tornar a sòl nord-americà, i el 1925 va ser nomenat secretari de Comerç. Tres anys després, el 1928, va ser elegit president. El fill del ferrer del poble va aconseguir llicenciar-se a la universitat, es va fer milionari treballant com a consultor i va acabar a la Casa Blanca.

divendres, 8 de setembre del 2023

Treballem els ODS!

 Tot el material que hem anat fent aquests darrers temps en un sol lloc.

(clica'm)




dijous, 25 de maig del 2023

TROBADA FI DE CURS PERMANENT-ENLLAÇOS

TARRAGONA-20 de maig de 2023

Vam iniciar la trobada amb una senzilla però sentida pregària a la capella del Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança. Escola que està de festa pel 325è aniversari de la seva fundació.

Tot seguit, iniciem l’estona de treball compartint les diferents activitats que han fet les escoles. Destaquem la vídeo conferència de les alumnes de Batxillerat de Barcelona que han preparat les jornades de la FISC amb el matrimoni que treballa per la FISC a Nicaragua, va ser molt emotiva i va causar impacte a les alumnes. L’escola de Lleida destaca l’esmorzar solidari i la feina feta pels delegats de solidaritat. Mollet també destaca l’esmorzar solidari i la rifa d’una samarreta d’Alèxia Putelles (jugadora del FC Barcelona). Badalona destaca la feina feta per l’equip de professors confeccionant jocs amb la temàtica dels ODS.  I per acabar Tarragona el número 9776, que són els quilòmetres entre l’escola de Tarragona i la de Tanzània i que finalment s’hi ha arribat. També ens conviden amb molta il·lusió a la cursa solidària prevista per la tardor.

Continuem amb el comentari dels nous tríptics que ja han arribat i la campanya que es farà per a captar nous socis. Comentari que ens va portar a reflexionar que últimament s’està recaptant menys diners., i que caldria una reflexió sobre quina pot ser la causa. S’apunta la possibilitat que cada vegada es porta menys diner físic a sobre i s’utilitza molt més la targeta. Iniciem la reflexió amb el compromís de prendre-la més endavant.

Es recorda també els materials confeccionats per treballar els ODS i es valoren molt positivament.

Acabem la reunió amb el lliurament de 3 articles corresponents a 3 llibres: “La humanitat. Una història d’esperança”, “La humanitat” i el “Mag del Kremlin”. Especialment el primer presenta dues històries que poden ser molt útils per a comentar amb els alumnes.  Es comenta a més a més LA CARTA. És una pel·lícula que presenta 5 persones que reben una invitació del Vaticà, en el marc de la Laudato si, del papa Francesc, per parlar fonamentalment del medi en què viuen. Són un cap indígena de l’Amazones, amenaçat de mort per defensar la natura, animista, un noi del Senegal, musulmà, una noia de l’Índia, hinduista, i un matrimoni cristià que viu a les Hawai i estudien la situació dels esculls de corall. Cadascú surt al seu ambient habitual i al Vaticà en reunió amb Francesc. Es pot trobar per you tube i pot servir per passar-la als alumnes d’ESO i batxillerat. Molt emotiva.

Quatre informacions més referents a la campanya del proper curs, la campanya de Colòmbia, els materials de la FISC i ...

SORPRESA!

Després d’una visita al terrat de l’escola, amb unes imatges precioses de Tarragona, el col·legi ens fan un regal magnífic. A més a més d’una ampolla de cava commemorativa del 325è aniversari de l’escola, el centre i el Jesús ens regalen un llibre: “L’ENSENYANÇA DE LA FLAMETA”, redactat per Jesús Blanco i il·lustrat per Vanessa Castro. Sensacional! Pel contingut i les il·lustracions. Una autèntica joia, joia per valuós i joia, alegria, per l’esperit. MOLTES GRÀCIES!

Acabem la trobada amb una visita llampec al Museu Bíblic (una delícia i una eina didàctica de primera categoria) i un esplèndid dinar de germanor gaudit per tots els assistents.

MOLTES GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA TASCA!





 

Croissant solidari

Al col·legi Lestonnac l'Ensenyança de Lleida han celebrat la festa del croissant solidari. S'han recollit 665€ de benefici econòmic i un munt de solidaritat ben dolça. Unes imatges de mostra de la festa.






diumenge, 2 d’abril del 2023

Escape room dels ODS

Una proposta per treballar, recordar, pensar, parlar, jugar ... amb els cinc primers ODS (fam zero, fi de la pobresa, educació de qualitat, salut i benestar, i igualtat de gènere).

Versió en català:

Versió en castellà:


dilluns, 6 de març del 2023


Oded Galor és professor a la Universitat de Brown i pare de la teoria unificada del creixement. Ha explorat l’impacte dels processos evolutius, la diversitat de la població
i la desigualtat en el desenvolupament humà
. Ha codirigit el grup d’investigació NBER, que estudia la distribució dels ingressos i la macroeconomia, i és professor i investigador associat en universitats i centres acadèmics com el Centre for Economic Policy Research del Regne Unit, la Universitat de Tel-Aviv, el Departament d’Economia de la Universitat Hebrea de Jerusalem (doctor honoris causa), la Universitat Poznan i membre estranger de l’Acadèmia Europea. A més, és el redactor en cap del Journal of Economic Growth, editor del Journal of Population Economics, i coeditor de Macroeconomic Dynamics.
“El viatge de la humanitat” ens proporciona una visió optimista de l'evolució de la humanitat.

Al final del segle XIX, la gran majoria dels habitants del planeta vivien en cases que no disposaven d’electricitat, ni aigua corrent, ni lavabo, ni clavegueram, ni calefacció centralitzada. La seva dieta era magra i monòtona, i no tenien accés a les neveres, i ja no diguem a les rentadores o rentavaixelles. I els que devien pronosticar que s’utilitzarien cotxes com a mitjà de transport diari –per no parlar d’avions- eren quatre de comptats. La ràdio tot just s’acabava d’inventar, la televisió i els ordinadors no existien, la comunicació per telèfon estava molt limitada i el simple concepte de telèfon mòbil, o d’internet, ja s’hauria vist com un acte de bruixeria.

I malgrat tot, les condicions de vida van canviar de la nit al dia. La proporció de llars als Estats Units amb aigua corrent va fer un salt del 24 % el 1890 al 70 % el 1940; mentre que el percentatge de cases amb lavabo a dins va passar del 12 % al 60 %. L’electricitat només arribava a una fracció insignificant de llars americanes el 1900, però cap al 1940, milions de cases ja estaven connectades a la xarxa de subministrament elèctric, i l’electricitat n’il·luminava el 80 %. La calefacció centralitzada, que es va introduir per primera vegada a començaments del segle XX, es va estendre ràpidament per tots els Estats Units i cap al 1940 escalfava el 42 % de les llars. I mentre que la majoria de les famílies americanes no haurien dit mai, unes dècades abans, que tindrien un cotxe, una nevera o una rentadora, cap al 1940, gairebé el 60 % dels americans tenien un cotxe, el 45 % una nevera i el 40% una rentadora. La mateixa tendència es va repetir durant aquest període en altres països occidentals, i també ha tingut lloc en altres regions del món des de la segona meitat del segle XX. Darrere d’aquestes xifres hi ha una millora en la qualitat de vida mitjana de la persona de tal magnitud que tots els que no sabem què és viure sense aigua corrent, electricitat o lavabo a casa no ens en podem fer gaire la idea.

En una era de transformacions tan ràpides, però, fins i tot l’extraordinari invent del telègraf ben aviat va acabar eclipsat. El 1876, Graham Bell –un inventor d’origen escocès que havia emigrat primer al Canadà i desprès als Estats Units- va fer la primera trucada amb el telèfon que acabava d’inventar. A finals de segle, 600.000 telèfons sonaven per tota l’Amèrica del Nord, i cap al 1900 la xifra s’havia multiplicat per deu i havia assolit els 5,8 milions. L’ús del telèfon per càpita va ser igual d’impressionant durant aquest període a Dinamarca, Suècia, Noruega i Suïssa. Costa d’entendre el salt en la qualitat de vida que va experimentar la gent a tot el planeta quan el segle XX tot just despuntava, de cop i volta es podien comunicar amb els parents, els amics i els companys de professió des de llocs allunyats en comptes d’haver d’esperar setmanes (o més temps) per rebre resposta via carta o destinar una fortuna a telegrames breus.

Entre els avenços de l’època també hi havia una dimensió cultural única. Quan Edison va inventar el fonògraf el 1877, tenia la idea que s’utilitzés per enregistrar discursos polítics de gran transcendència i per donar classes d’elocució. Tot i això, cap als anys 1890, els fonògrafs feien sonar la música en cafès i restaurants, i a començaments del segle XX es van escampar per les cases particulars. El fonògraf oferia una sensació autentica, tot i que el pas més important en termes d’oferir accés a tots els ciutadans a la cultura i a l’entreteniment, no va arribar fins el 1895, quan l’inventor italià Marconi va desenvolupar la ràdio.

La tecnologia de transmissió sense fils va aparèixer a finals del segle XIX i el sector del transport marítim de seguida la va adoptar. El 1912, el Titanic va enviar senyals d’auxili quan va topar amb un iceberg, tot i que malauradament els senyals no es van rebre; els transponedors (dispositius que, en rebre un senyal, emeten un senyal diferent en resposta) del vaixell, que haurien pogut evitar el naufragi, estaven apagats. La Primera Guerra Mundial va posposar breument l’arribada de la tecnologia de la ràdio al mercat lliure, i la primera emissió comercial no va tenir lloc fins al novembre del 1920 als EUA. Tanmateix, aquell any, van aparèixer ràdios com si fossin bolets, per tot Europa, l’Amèrica del Nord, l’Àsia, Llatinoamèrica i Oceania, entre les quals la BBC, Radio Paris i Funk-Stunde AG Berlin. La ràdio va acabar tenint un impacte més fort en l’estil de vida de la gent i en la cultura que qualsevol invent que la precedís.

dijous, 16 de febrer del 2023

Trobada virtual Barcelona i Nueva Vida

El passat dimarts 14, dia de sant Valentí, va ser un dia especial per unes quantes persones. I no pel dia en sí, sinó per la vida compartida. I això va ser possible gràcies en part a les noves tecnologies. 

El dimarts a la tarda es va dur a terme una trobada entre alumnes del Batxillerat Internacional del Col·legi de Lestonnac de Barcelona, acompanyades per la Teresa Rodrigo, amb els alumnes de 6è grau i les seves professores de Redes (Redes de Solidaritat és una organització sense ànim de lucre, que porta treballant a Nicaragua des de fa més de 20 anys. És una organització de base comunitària, humanista, transparent, promotora del desenvolupament local sostenible integral i democràtic, que treballa principalment amb població del Barrio de Nueva Vida, municipi Ciudad Sandino, Managua, Nicaragua.).

Ha estat molt bé, tot i que la connexió al principi se'ls sentia entretallat però després ha anat molt bé. Vam poder gaudir d’un diàleg bonic entre els alumnes de Redes i les preguntes de les noies del col·legi de Barcelona. E​ls preguntaven sobre el seu futur, com es veuen el dia de demà, què els agradaria ser…. Els han preguntat sobre els dispositius electrònics si els usen, i si els agraden els llibres, llegir, instruir-se. Els han preguntat si saben què és la Companyia de Maria... i els han dit que sí, que la Martina i la Maria odn els ajuden a l'escola.

També els han preguntat pels col·legis de la zona, i els nens de Redes han comentat sobre altres col·legis de la zona. Els han dit que hi ha el de Sant Francesc Xavier de Fe y Alegría on van alguns dels seus germans i altres de la zona on estudien els veïns. Hi ha 3 col·legis a Nova Vida, 1 privat que és el de Redes i 2 públics que són més insegurs…. I als públics fan molt de bullying i no els ensenyen valors, comenten els nois. Els han preguntat quines situacions de bullying han conegut, i una nena de Redes ha explicat el seu cas del seu cosí en públic…. I que a Redes és tot diferent perquè no hi ha baralles, ni inseguretat, els nens i nenes es respecten, no hi ha maltractament…i que les professors expliquen molt bé la importància del respecte.

També els han explicat que estudien totes les matèries troncals: llengua, matemàtiques, ciències, socials, hort i medi ambient, valors, taller d'art i cultura, menys anglès perquè no tenen professora d'anglès. 

Des de Barcelona els ha agradat molt el tema de l'hort i el medi ambient i els ha sorprès moltíssim que no tinguin anglès… 

La Teresa els ha preguntat que com ja acaben en aquest col·legi i començaran la secundària com ho faran sense anglès… I la seva resposta ha estat plena de confiança i optimisme: que s'esforçaran a aprendre ràpid a secundària. La Teresa aleshores els ha donat quatre recomanacions d'estudiar-lo a internet…

Les alumnes de Barcelona han explicat el seu projecte de la Tómbola solidària donant objectes tots els alumnes , l'Associació de comerciants del barri de l’Eixample de Barcelona i l'AMPA, i tot el que treuran serà per al projecte de Nicaragua. Aquesta serà a finals de març i elles mateixes donaran a conèixer el projecte per totes les classes del col·legi. 

El dimarts ha estat un gran dia, però no serà l’únic gran dia que viurà aquest projecte. Dies com aquests ens recorden que un món millor és possible si tots hi aportem el millor de nosaltres.


divendres, 10 de febrer del 2023

Fira #TornaCanviada de voluntariat internacional

El pròxim dimarts 14 de febrer, Lafede.cat organitza la novena edició de la Fira #TornaCanviada de voluntariat internacional. Per primera vegada, la fira es mou a la Plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona (Cerdanyola del Vallès), de 11:30h a 15:30h i participaran nou organitzacions federades amb propostes de voluntariat internacional de curta i llarga durada. 

La fira #Tornacanviada és una oportunitat per conèixer de primera mà les diferents propostes de les entitats especialitzades en voluntariat internacional, així com per resoldre dubtes i inquietuds en relació amb la planificació, la formació prèvia i els requisits necessaris per fer una estada. 

Per primera vegada, la fira es farà a la Plaça cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 11.30 h fins a les 15.30 h i les entitats que hi participaran són: Associació Acció Internacional Action Peace (IAP)Associació Catalana per la Pau (ACP)Bosco GlobalEnginyeria Sense FronteresFISCIntered CatalunyaSED CatalunyaServei Civil Catalunya i Setem Catalunya. També hi serà present la Fundació Autònoma Solidària que ha col·laborat en l’organització d’aquesta edició i que oferirà les seves propostes de voluntariat dins de la UAB. Per assistir-hi, no cal inscripció prèvia.



dijous, 12 de gener del 2023

Tanzania, inici de curs

Resum de la feina que ha fet possible que el 9 de gener de 2023 el Col·legi Lestonnac obri les portes a les primeres alumnes i alumnes. Gràcies a totes les persones que han col·laborat perquè el dret a una Educació de Qualitat sigui una realitat a Bangulo. #ODS4