FISCALITAT I DESIGUALTAT A ESPANYA I AL MÓN
El mes de febrer, Oxfam va presentar un nou informe
sobre les causes de la desigualtat. En aquesta ocasió feia referència a les
empreses de l’ÍBEX 35 i els paradisos fiscals, l’enginyeria empresarial per tal
d’evitar pagar impostos i l’evasió i elusió fiscal. Sota el títol “La il·lusió fiscal”, l’informe denuncia que cada any el
frau fiscal representa per a Espanya la pèrdua de 59.000 milions d’euros, dels
quals el 72 % correspon a les grans empreses i a les grans fortunes.
Aquesta quantitat repercuteix en els
serveis socials, sanitat i educació principalment, que l’Estat del benestar
es compromet a prestar als seus ciutadans.
![]() |
Borsa de Madrid |
Les
grans empreses de la Borsa espanyola tributen tan sols un 5.3 % dels seus
beneficis en lloc del 30 % que els correspondria. Com
aconsegueixen pagar tan poc? La resposta es troba en el desviament de capitals a paradisos fiscals com ara Delaware, als
EEUU, amb 352 filials espanyoles ubicades que escamotegen a l’estat el
corresponent pagament d’impostos,
Holanda, amb 122, Luxemburg, amb 62, Irlanda, amb 56, Suïssa, amb 25,
Hong-Kong, amb 24, Illes Caiman, al Carib, amb 22, i un llarg etcètera que va
de Puerto Rico a Dubai passant per Sud-àfrica.

Per declarar menys beneficis les grans empreses fan
autèntiques meravelles d’enginyeria financera. Utilitzen empreses pantalla, tot sense caure en la il·legalitat. Un exemple d’empresa pantalla: Una empresa espanyola vol vendre Kiwis
de Nova Zelanda a
Espanya. El normal
seria que l'empresa comprés els kiwis directament
al país d'origen i al
vendre'ls a Espanya pagués pels beneficis obtinguts
l'impost de societats, és a dir, si els compra
a 50 i els ven a 200,
que pagués impostos pels 150 de benefici. Ara, per
pagar menys impostos, el que fa és constituir una societat, en un lloc
on no es tributi,
o es tributi molt
poc, per les
operacions que s'han dut a terme fora del país.
La societat pantalla, p. ex. constituïda a l'illa de Man, Gran Bretanya, compra kiwis a
50 a Nova Zelanda
i se'ls ven
a 190 a una filial seva a l’illa
de Man, aquesta
obté un benefici de 140 pel qual no tributarà res o molt
poc, i seguidament l'empresa espanyola compra
els kiwis a la societat pantalla, la filial, a 190 i els ven a Espanya
a 200, de manera
que només pagarà impostos sobre 10. Tot molt legal però molt
inmoral.
![]() |
Zucman |
Segons Zucman, els paradisos fiscals es troben al centre
de la crisi financera. Remarca aquest economista que acabar amb els paradisos,
i acabar amb la pobresa i la desigualtat a escala mundial, depèn de decisions
polítiques. L’evasió
i l’elusió fiscal té un cost en vides humanes molt alt. La UE
deixa de recaptar cada any un bilió d’euros per les causes esmentades i els
països en vies de desenvolupament 100.000 milions de dòlars. Amb aquestes
quantitats es podrien solucionar molts dels problemes que avui tenallen la
humanitat.
![]() |
Illes Verges, un “autèntic paradís” |
Un exemple escandalós pot
ser, entre molts d’altres, Sierra Leone:
Els incentius fiscals atorgats pel govern de l’Estat a sis grans empreses, el
2012, equivalien al 59 % del pressupost total del país. Són diners que deixa de
recaptar l’Estat i que no van a sanitat o educació. I dos anys més tard,
arriba l’ebola i no hi ha diners per a eradicar l’epidèmia, amb 11.000 casos
detectats i de moment 3.500 morts.



Joaquim Alsina
Permanent de FISC-Catalunya