divendres, 12 de febrer del 2016

L'HOSPITALITAT, EN TEMPS DE REFUGIATS

Arribada de refugiats. Majoria de Pròxim Orient

A principis del 2016, la televisió autonòmica de Catalunya, TV3, emetia un documental extraordinari, impressionant i commovedor, sobre l'arribada de refugiats a l'illa grega de Lesbos, concretament a To Kyma, refugiats que arribaven travessant la Mediterrània oriental. 

Illa de Lesbos
Impressionant pel que pateixen els emigrants durant el trajecte i impressionant pel treball abnegat dut a terme per l'ONG que els rebia, no en terra, sinó sortint a la seva trobada en alta mar. Es tracta de Proactiva Open Arms, amb seu a Badalona, ciutat que limita amb Barcelona. El seu director, Oscar Camps explica: "Tot va començar amb unes fotos, que van aparèixer en xarxes socials, de quatre nens ofegats en una platja. Vam arribar aquí amb 15.000 € de les nostres butxaques, sense ajuts públics. Els hem invertit en costejar els treballs de salvament d'un mes. Així hem aconseguit que trepitgin terra de manera més segura unes 20 embarcacions al dia, amb unes 50 persones en cadascuna d'elles, incloent gent gran i nens. En total arriben a les nostres platges unes 1.000 persones diàries."
Oscar Camps, de Proactiva Open Arms. Membres de l’ONG salvant nàufrags
Argentins, catalans i d'altres llocs, diferents accents, un gran cor. Van començar ajudant refugiats amb el poc que tenien. Sense rebre cap ajuda oficial. Gràcies a aportacions de particulars, ara disposen d'equip adequat, des de vestits impermeables a motos aquàtiques, passant per les imprescindibles llanxes. Tots mostraven una empatia total amb els rescatats. Riuen amb ells i pateixen amb ells. Especialment commovedor veure'ls sanglotar quan se'ls va morir, per hipotèrmia, un home entre els braços.

 Shiraz, Irán.
Glorficació de “màrtirs” del 'Islam
Per què hi ha tantes reticències o fins i tot oposició frontal a rebre refugiats a Europa i han aparegut grups, de vegades violents, en contra, com PEGIDA (Patriotes europeus contra la islamització d'Occident) a Dresden? Moltes vegades veiem a l'altre com algú que limita la meva llibertat i que no em deixa ser. És tot el contrari. L'altre no em limita, m'ajuda a ser més. Cada persona és cent per cent individual i cent per cent social. La por a la diferència porta a veure l'altre com un agressor. 
Malula, población de
Siria de lengua aramea
Una por que condueix a negar la humanitat de l'altre i a la violència. La realitat és que l'altre m'aporta la seva riquesa cultural. L'altre no em nega sinó que m'ajuda a ser en plenitud. Hem sotmès tota la realitat a les lleis de l'utilitarisme més salvatge. Només importa l'altre si puc treure profit d'ell. Ja no estic fet per a l'altre, em serveixo de l'altre. Un plantejament així aboca a un món en permanent conflictivitat.

És en aquest marc que considero oportú transcriure, al costat de les meves pròpies reflexions, algunes de les que es van sentir durant la conferència de Miguel González, del Servei Jesuïta als Refugiats de Bilbao, a la seu de Migra Studium de Barcelona.

Control militar al Líban,
país amb major proporció de refugiats 
Per què parlar avui d'hospitalitat? Perquè creix l'hostilitat i el tancat de fronteres a Europa. Hi ha empreses que es lucren venent tanques a l'engròs. La frontera d'Europa amb Àfrica cada vegada queda més al sud. A hores d'ara el Marroc fa de frontera entre els emigrants africans i Espanya. Turquia rep fons de la UE per a controlar l'entrada d'emigrants. Es produeix una interiorització de les fronteres. Malauradament, molts cors han instal·lat les seves pròpies fronteres. No està de més recordar que la història de la humanitat és la història de les migracions. Des que existeixen l'home i la dona sobre la faç de la terra, les poblacions s'han desplaçat buscant aigua i menjar, en definitiva, intentant millorar la seva situació econòmica i social. Desesperats unes vegades, altres no tant. Com sabem, en el cas de l'Orient Mitjà, la causa fonamental és la guerra i la barbàrie ocasionada per grups i estats que estan en la ment de tots. 

Fortalesa d’Alep,
avui ciutat destruïda 
Un Orient Mitjà que ha estat sempre una terra hospitalària. En una de les fotos que apareixen en aquest article, es pot veure una tenda de beduïns del desert del Sinaí. El matrimoni està preparant el menjar. És proverbial la capacitat d'acollida dels pobles nòmades del Pròxim Orient. En canvi, aquests últims anys hem assistit a persecucions de cristians, musulmans sunnites i xiïtes que no combreguen amb els preceptes de l'islamisme radical, salafista en bona part, i la persecució d'aquells que s'oposen a determinats règims polítics. 
Terres que fa uns anys vivien en una relativa pau, s'han convertit avui en un vesper. I les que es trobaven sota cruels dictadures, com la de Saddam a l'Iraq, es troben avui en el caos i submergides en una guerra amb múltiples antagonistes. Cas semblant al de Síria.

L'hospitalitat és vista, sovint, com una actitud privada. L'hospitalitat és privada i és pública. En els últims anys l'hospitalitat ha tornat al primer pla de l'actualitat.
  1. L'hospitalitat connecta amb éssers vulnerables
  2. L'hospitalitat connecta amb les arrels cristianes i els mites que van fundar Europa
  3. L'hospitalitat s'estén del que és privat a l'esfera pública (lleis, tractats, ...)
Península del Sinaí-Beduins,
de proverbial hospitalitat
L'hospitalitat és obrir les portes de les nostres cases a l'estrany i fer-ho part del nostre món. De manera especial quan aquest estrany, que té un rostre i un nom, és vulnerable. Es tracta d'acollir bé. Que l'altre se senti a gust. Que trobi aliment, llit, aixopluc, però també empatia i escolta. L'altre es converteix en proïsme. Quan parteixi, ha d'haver deixat alguna cosa en la nostra ànima i en el nostre cor. La persona acollida porta aires nous i temes nous, perspectives diferents des de les quals mirar la vida.

Construir un mar Mediterrani
de pau i trobada
L'hospitalitat trenca l'espai privat de la casa i l'espai públic de fora. Primer s'és hoste, després ciutadà, subjecte a deures i a drets. En els relats d'hospitalitat, primer irromp l'hoste en l'espai públic. En els primers instants hi ha ignorància del que succeeix. Després un ciutadà s’adona i surt a rebre. Segueix l'acollida. L'amfitrió cobreix les necessitats de l'hoste. Segueix la conversa. Aquí passa alguna cosa. Hi ha connexió entre els que parlen. I un comiat i un ajut per al camí. Camí que avui consistiria en convertir-se en ciutadà, persona amb drets.

L'hospitalitat connecta amb el més profund de la condició humana i amb el més profund de la nostra fe. Es passa d'estrany a ciutadà. Quines qualitats són imprescindibles per ser un bon amfitrió i per estar capacitat per rebre l'altre? Dit esquemàticament: Disponibilitat, despreniment, acollida, empatia, previsió de futur, reciprocitat. Estar disposats a passar d’"ells" a "nosaltres". Tots som éssers humans. Compartim una mateixa dignitat. "Ells" ens ho fan veure.

Joaquim Alsina
Permanent de FISC-Catalunya