Oxfam Intermón ha publicat durant el novembre interessants documents sobre les diferències salarials i, en definitiva, la gran bretxa que s’obre cada cop més entre els qui més tenen i els qui menys. Aquest és un fenomen que es dóna a tot el món però que a Espanya s’agreuja cada cop més i d’una forma molt més escandalosa que a altres països de la mateixa àrea geogràfica. I el salari mitjà va baixant.
 |
Rendes salarials sobre
el PIB d’Espanya
Font: Oxfam Intermón
|
Durant els anys més greus de la crisi, 2008-2016, el nombre de milionaris a Espanya s’ha incrementat un 60%. Per contra, el nombre de persones que guanyen menys de 6.000 € anuals ho ha fet un 35%, en total 5’4 milions. El 0’4 % de la població atresora el 15’4 % de la riquesa total del país. És evident que la recuperació no la està notant tothom a la mateixa escala. Al contrari, les rendes més baixes es desplomen. I si ens referim a les dones encara pitjor. Un home guanya 1.25 vegades el que guanya una dona.
De mitjana, el salari d’un executiu d’una de les 35 empreses de l’IBEX és 112 vegades el salari mitjà de l’empresa i 207 vegades el salari més baix. Els consellers de les empreses guanyen 19 vegades el salari mitjà. Com que les tasques menys qualificades s’externalitzen, els salaris d’aquestes empreses no consten i representen salaris molt més baixos, amb la qual cosa les diferències serien molt més àmplies.
 |
Retribució 1r
executiu/salari mitjà. Tant per cent d’increment
Font: Oxfam Intermón
|
El que passa a les empreses de l’IBEX 35 és molt significatiu ja que empren més d’1 milió i mig de persones i la seva facturació equival al 42 % del PIB. Els salaris mitjans de les 35 empreses representen 37.507 € bruts a l’any. Però hi ha grans diferències entre les empreses. Els millor pagats, Merlin, 288.477, i els pitjors, Dia, 15.147 o Melià 18.423, o Inditex 18.548. Tot i aquestes diferències, las més grans empreses són les que paguen salaris més elevats.
El salari que va guanyar el president del Banc Popular el 2016 va ser 1.800 vegades el salari mínim interprofessional. Els 18 alts càrrecs del Santander van cobrar el 2016 el salari mínim que es pagaria a 5.800 persones. Les empreses obliden que tots els treballadors són necessaris per l’èxit del negoci.
 |
Evolució remuneració
mitjana 1r executiu empreses IBEX-35
Font Oxfam Intermón
|
 |
Evolució de la
remuneració del primer executiu i
salaris mitjans empreses IBEX-35
Font Oxfam Intermón
|
Les empreses participades per ens públics no presenten tantes diferències salarials com les que són totalment privades. És el cas d’AENA, Bankia i Red Eléctrica.
 |
Evolució anual empreses
de l'IBEX 35
Font: Oxfam Intermón
|
El 2015 les 35 empreses de l’IBEX varen superar el millar de filials a paradisos fiscals. L’últim any, s’han reduït a 996. El que cal és que hi hagi una fiscalitat progressiva, aportant més qui més beneficis obté. 13 empreses de l’IBEX han contestat el qüestionari enviat per Oxfam Intermón: AENA, Santander, BBVA, Caixabanc, DIA, Endesa, Ferrovial, Iberdrola, Inditex, Merlin, Red Eléctrica, Repsol i Telefonica.
 |
Filials
d’empreses de l’IBEX a paradisos fiscals
ont: Oxfam Intermón a
partir de dades de la memòria de l’IBEX 35
|
 |
Nombre societats a
paradisos fiscals
Font: Oxfam Intermón
|
 |
Paradisos fiscals més
utilitzats
Font: Oxfam Intermón
|
Com veiem a la gràfica, Delaware, petit estat dels Estats Units, és la destinació preferida per les empreses de l’ÍBEX, per a portar capitals. I l’adquisició d’empreses estrangeres per part de les empreses de l’IBEX ajuda a incrementar el nombre d’empreses a paradisos fiscals.
A nivell mundial, segons el primer informe de World Inequality Report, elaborat per un grup d’investigadors encapçalat per Thomas Piketty, la població és més rica però més desigual. El que qüestiona els suposats beneficis de la globalització.
Des de començaments del segle XX fins als anys 80 les desigualtats havien anat disminuint, però des dels 80 no han parat d’incrementar-se. Des del 1980, l’1 % més ric ha acumulat el doble que el 50 % més pobre. Entre Europa i Estats Units hi ha diferències importants al respecte, ja que el 80 comptaven amb nivells semblants de desigualtat, l’1 % acaparava el 10% dels ingressos. El 2016, el que tenia aquest 1%, a Europa Occidental es va incrementar un 12% i als Estats Units un 20%. A nivell espanyol, el 10 % més ric té el 57 % de la riquesa, mentre el 50 % més pobre en té el 7 %. I en l’actualitat, l’11 % dels actius en mans de ciutadans espanyols es troben en paradisos fiscals, i un 8’6 % no es declara. El que representa 146.000 milions d’euros.
No podem deixar de denunciar aquesta bretxa que es va ampliant entre els qui més guanyen i aquells que amb prou feines poden subsistir. Perquè creiem que un món millor és possible!.
Joaquim Alsina
FISC-Catalunya
