dissabte, 8 de març del 2014

DIA MUNDIAL DE LA DONA TREBALLADORA

Es commemora la mort de més de 140 dones a una fàbrica tèxtil de Nova York per causa d’un incendi a principis del segle XX.
Santo Domingo. República Dominicana. Afores de la capital. Una gran zona franca. Fábriques de multinacionals, “maquilas” on treballen desenes de milers d’obrers, amb majoria de dones. Sous insignificants. Sense drets laborals. Jornades extenuants. I encara “gràcies” que unes multinacionals proporcionen feina.
Aquesta història es repeteix a quantitat de països de món. Marroc, Filipines, El Salvador,... per citar un país de cada un dels continents considerats subdesenvolupats.
La dona segueix sent explotada domèsticament, laboralment, sexualment. A l’avançada Europa, on la dona ha assolit cotes de llibertat impensables fa un segle, la dona cobra menys que l’home per tasques laborals semblants.
Quantes dones trobem entre els científics, dirigents empresarials, caps d’Estat o de govern o entre les grans fortunes del món? A un país com Alemanya, segons una enquesta recent, si en el si de la parella la dona cobra més que l’home aquest fet costa d’acceptar.
A una gran part del món, la dona de les zones rurals és una màquina de producció: S’encarrega de la família, treballa el camp, confecciona els vestits, prepara conserves,... i pareix molts fills. I pobra d’ella que no tingui descendència, perquè, és clar!, ella és la culpable. Serà repudiada i marginada socialment. Quan és ella, l’eix sobre el que pivota la vida familiar i social.
Cal sumar esforços per tal que, d’una vegada, la dona es trobi al mateix nivell que l’home. Mateixos drets, mateix salari, igual en dignitat.
Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya