Es
commemora la mort de més
de 140 dones a una fàbrica tèxtil de Nova York per causa d’un incendi a
principis del segle XX.
Santo Domingo.
República Dominicana. Afores de la capital. Una gran zona franca. Fábriques de
multinacionals, “maquilas” on treballen
desenes de milers d’obrers, amb majoria de dones. Sous insignificants.
Sense drets laborals. Jornades extenuants. I encara “gràcies” que unes
multinacionals proporcionen feina.
Aquesta història es repeteix a quantitat de països de món. Marroc,
Filipines, El Salvador,... per citar un país de cada un dels continents
considerats subdesenvolupats.
La dona segueix sent explotada domèsticament,
laboralment, sexualment. A l’avançada Europa, on la
dona ha assolit cotes de llibertat impensables fa un segle, la dona cobra menys
que l’home per tasques laborals semblants.
Quantes dones trobem entre els científics, dirigents
empresarials, caps d’Estat o de govern o entre les grans fortunes del món? A un país com Alemanya, segons una enquesta recent, si en el si de la
parella la dona cobra més que l’home aquest fet costa d’acceptar.
A una gran part del
món, la dona de les zones rurals és una
màquina de producció: S’encarrega de la família, treballa el camp, confecciona
els vestits, prepara conserves,... i pareix molts fills. I pobra d’ella que no
tingui descendència, perquè, és clar!, ella és la culpable. Serà repudiada i
marginada socialment. Quan és ella, l’eix sobre el que pivota la vida
familiar i social.
Cal sumar esforços per tal que, d’una vegada, la dona es
trobi al mateix nivell que l’home. Mateixos drets, mateix salari, igual en
dignitat.
Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada