dijous, 12 de febrer del 2015

NENS SOLDAT

NENS SOLDAT
El mes de febrer Nacions Unides dedica un dia a recordar la utilització de nens soldat. És evident que cap Estat no pot utilitzar nens soldat. Però sí és possible que siguin utilitzats per organitzacions que estan en connivència amb els Estats.
El més habitual és reclutar nens per part de guerrilles, organitzacions terroristes, que els obliguen a fer autèntiques barbaritats. El que s’explica d’Àfrica, a països com Libèria, Sierra Leone, Costa d’Ivori, R.D. del Congo, Rwanda,..., fa que ens avergonyim de pertànyer al gènere humà. S’ha arribat a obligar als nens a assassinar familiars, de vegades els propis pares, perquè després ja no dubtaran a l’hora de mutilar o matar qualsevol altra persona. I no podran retornar amb la seva família, si és que tenen temptacions de fer-ho. També s’explica que se’ls practica una incisió a la pell i se’ls posa droga per tal d’embogir-los encara més i fer-los més violents. El que tantes vegades s’ha dit i ha popularitzat una pel·lícula: Diamants de sang.



Les nenes sovint són convertides en esclaves sexuals. A saber què estarà passant amb les 200 nenes segrestades per Boko Haram, guerrilla islamista integrista, al nord de Nigèria i amb altres segrestats posteriorment.


Se’ls roba la infància i se’ls trastorna per sempre. Ho constaten les institucions que tenen els javerians i que intenten reinserir als nens o nois a la societat. Alguns d’aquests nois han arribat a atacar als religiosos que són els seus protectors.

Missions javerianes 
L’ésser humà està capacitat per a dur a terme les tasques més sublims, però també les més inversemblants i demoníaques. Ara assistim al terrible drama que està protagonitzant l’Estat Islàmic al Pròxim Orient. Al bell mig d’una autèntica orgia de sang i sadisme, està preparant infants per tal que, carregats d’explosius, esclatin allà on puguin fer més mal. Se’ls roba la infància, la consciència, la vida.
El món ha de reaccionar davant la barbàrie. Ens mobilitzem quan afecta a occident. El cas de la revista Charlie Hebdo ho demostra. Ha servit per adonar-nos del que està passant a diverses regions del món. La matança de cristians, i també musulmans, a Iraq i Síria ja fa anys que s’està produint. Milers de decapitats i crucificats, centenars de milers de refugiats a altres països, caldeus, siríacs, xiïtes, yazidites ... Ha hagut de succeir l’atemptat de París per a què la comunitat internacional obri els ulls.
Prou matar i morir en nom de Déu. Ni Jahvè, ni Al·là, ni Déu Pare, Fill o Esperit Sant, cap Déu demana sang. El que és propi de les religions és la misericòrdia, és a dir, compartir el cor amb el proïsme. Compartir la vida, no la mort.
Mai més, ni en nom de Déu, ni en nom de l’ésser humà!
Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya

Febrer-2015 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada