SER RIC SURT MOLT BARAT

FISCALITAT I DESIGUALTAT A ESPANYA I AL MÓN

El mes de febrer, Oxfam va presentar un nou informe sobre les causes de la desigualtat. En aquesta ocasió feia referència a les empreses de l’ÍBEX 35 i els paradisos fiscals, l’enginyeria empresarial per tal d’evitar pagar impostos i l’evasió i elusió fiscal. Sota el títol “La il·lusió fiscal”, l’informe denuncia que cada any el frau fiscal representa per a Espanya la pèrdua de 59.000 milions d’euros, dels quals el 72 % correspon a les grans empreses i a les grans fortunes. Aquesta quantitat repercuteix en els serveis socials, sanitat i educació principalment, que l’Estat del benestar es compromet a prestar als seus ciutadans.

Borsa de Madrid

Les grans empreses de la Borsa espanyola tributen tan sols un 5.3 % dels seus beneficis en lloc del 30 % que els correspondria. Com aconsegueixen pagar tan poc? La resposta es troba en el desviament de capitals a paradisos fiscals com ara Delaware, als EEUU, amb 352 filials espanyoles ubicades que escamotegen a l’estat el corresponent pagament  d’impostos, Holanda, amb 122, Luxemburg, amb 62, Irlanda, amb 56, Suïssa, amb 25, Hong-Kong, amb 24, Illes Caiman, al Carib, amb 22, i un llarg etcètera que va de Puerto Rico a Dubai passant per Sud-àfrica. 

Cal tenir en compte que tan sols en un any, entre el 2012 i el 2013, es varen incrementar les filials a paradisos fiscals en un 44 %, passant de 561 a 810. I la inversió espanyola en aquests territoris va augmentar en un 25 %. Quines empreses es troben al capdavant? : Banc Santander, ACS, IBERDROLA, ABENGOA, BBVA, REPSOL, Ferrovial, ...

Per declarar menys beneficis les grans empreses fan autèntiques meravelles d’enginyeria financera. Utilitzen empreses pantalla, tot sense caure en la il·legalitat. Un exemple d’empresa pantalla: Una empresa espanyola vol vendre Kiwis de Nova Zelanda a Espanya. El normal seria que l'empresa comprés els kiwis directament al país d'origen i al vendre'ls a Espanya pagués pels beneficis obtinguts l'impost de societats, és a dir, si els compra a 50 i els ven a 200, que pagués impostos pels 150 de benefici. Ara, per pagar menys impostos, el que fa és constituir una societat, en un lloc on no es tributi, o es tributi molt poc, per les operacions que s'han dut a terme fora del país.  La societat pantalla, p. ex. constituïda a l'illa de Man, Gran Bretanya, compra kiwis a 50 a Nova Zelanda i se'ls ven a 190 a una filial seva a l’illa de Man, aquesta obté un benefici de 140 pel qual no tributarà res o molt poc, i seguidament l'empresa espanyola compra els kiwis a la societat pantalla, la filial, a 190 i els ven a Espanya a 200, de manera que només pagarà impostos sobre 10. Tot molt legal però molt inmoral.

Zucman 

Segons Zucman, els paradisos fiscals es troben al centre de la crisi financera. Remarca aquest economista que acabar amb els paradisos, i acabar amb la pobresa i la desigualtat a escala mundial, depèn de decisions polítiques. L’evasió i l’elusió fiscal té un cost en vides humanes molt alt.  La UE deixa de recaptar cada any un bilió d’euros per les causes esmentades i els països en vies de desenvolupament 100.000 milions de dòlars. Amb aquestes quantitats es podrien solucionar molts dels problemes que avui tenallen la humanitat. 

Illes Verges, un “autèntic paradís”

Un exemple escandalós pot ser, entre molts d’altres, Sierra Leone: Els incentius fiscals atorgats pel govern de l’Estat a sis grans empreses, el 2012, equivalien al 59 % del pressupost total del país. Són diners que deixa de recaptar l’Estat i que no van a sanitat o educació. I dos anys més tard, arriba l’ebola i no hi ha diners per a eradicar l’epidèmia, amb 11.000 casos detectats i de moment 3.500 morts.

Empreses com Google, Apple, Disney, Starbucks, Pepsi, Amazon, HSBC s’han vist esquitxades per notícies d’evasió fiscal. No estem parlant de cometre delictes, perquè moltes d’aquestes pràctiques, incomprensiblement, són legals. Per aquest motiu, cal prendre decisions polítiques per acabar amb aquesta situació. Oxfam ha fet una proposta de reunió a Addis-Abeba, Etiòpia, a escala mundial, per a arribar a acords per acabar amb els paradisos fiscals i amb totes les possibilitats legals que tenen les empreses, enginyeria fiscal, per a no pagar el que correspon pels seus beneficis. Una reforma del sistema fiscal internacional. 

Tots podem signar una petició al web d’Oxfam-Intermón per canviar la situació. Perquè és possible un món just, on la pobresa sigui definitivament eradicada, ja que el planeta disposa dels recursos necessaris. Cal voluntat política. I no oblidem que si les grans multinacionals són les que dominen el món, l’opinió pública es considera com el segon poder, ja que ni a grans empreses ni als estats, i als partits que els governen, els interessa posar-se en contra la població, en definitiva depenen de les seves compres i dels seus vots.

Joaquim Alsina 

Permanent de FISC-Catalunya