divendres, 23 de novembre de 2018

DESMUNTANT LA CUIRASSA EUROPEA I NORD-AMERICANA ANTIINMIGRATORIA

En els diversos articles que hem escrit sobre immigració i refugiats sempre hem dit que la història de la humanitat és la història de les migracions i que fins al primer terç del segle XX eren els europeus els que emigraven cap a altres continents. Després de la II Guerra Mundial, els fluxos migratoris es van invertir. Van ser els habitants de les antigues colònies els que arribaven a les seves metròpolis per guanyar-se la vida. I les últimes dècades han arribat més, empesos per la guerra i la persecució religiosa i política.

Els primers responsables de la fugida d'una bona part de la població de Síria, Iraq, Afganistan o Líbia són Estats Units, Gran Bretanya i França amb les seves intervencions armades i els seus bombardejos. Això va provocar que moviments com Al-Qaida, els talibans o el mortífer Estat Islàmic o Daeix incrementaran el nombre de seguidors i els seus atacs contra població civil, tant cristiana com musulmana. Centenars de milers van començar a abandonar la terra que els va veure néixer. Entre desplaçats i refugiats i demandants d'asil sumen aquest 2018 més de 68 milions. Alemanya ha rebut més d'un milió d'aquests refugiats, el que ha tingut un elevat preu per a la cancellera de la CDU, Angela Merkel, en forma de pèrdua de vots. Mentre Espanya tan sols rebia el 10% dels més de 17.000 a què s'havia compromès rebre abans d'octubre de 2017. I a tot això, els vaixells de salvament de diverses ONG s'han fet famosos salvant vides i sent acusats de mafiosos per les autoritats de diversos països, especialment Itàlia.

Alep- Síria. Destrucció i fugida
(foto: P. Tosco)
Han sorgit moviments populistes, nacionalistes d'estat i racistes i xenòfobs clamant contra l'arribada i l'acollida de nous immigrants i refugiats. I aquests moviments han aconseguit molts més vots fent propaganda per restringir les arribades o simplement acabant amb elles: Hongria, Polònia, Àustria, ... i últimament Itàlia. En  uns moments en que el nombre de persones arribades a les costes europees ha disminuït considerablement.


Frontera serbo-croata (Foto: P.Tosco)
Res a veure amb el milió arribat, fonamentalment travessant Grècia, el 2015. Des del 2016 el nombre ha anat baixant constantment, en bona part per l’inadmissible acord amb Turquia. Les últimes onades d'immigrants han  triat el nord d'Àfrica, especialment Líbia, per saltar a les costes europees. I aquest és el motiu pel qual fins i tot s'ha arribat a proposar crear camps de concentració que acumulin, a Líbia, els migrants que arriben al seu territori, per tal de separar-los entre immigrants econòmics i refugiats per la guerra. Segons el ministre de l'interior italià, Salvini, "carn humana" (sic). I això és el que veiem per les televisions. Molts dels migrants creuen, des de l'Àfrica subsahariana, el desert del Sàhara, morint una bona part d'ells en l'intent d'arribar a Algèria o Líbia. És aquest un periple duríssim, per les circumstàncies climatològiques, la delinqüència i les màfies que enganyen aquells que intenten el viatge. Però si aconsegueixen arribar a Algèria són retornats a la frontera sud d'aquest país i tornen a enfrontar-se amb el desert, on els espera una mort segura.      

Nigèria. Jakana, localitat on s’acumulen milers 
de persones que fugen de Boko Haram. (Foto: P. Tosco)
Estem parlant de l'arribada de persones a un continent envellit, l'europeu, que no té els 2,1 fills per parella, de mitjana, imprescindible per a mantenir estable la població. Abans o després, Europa necessitarà fomentar fluxos migratoris cap a ella o simplement desapareixerà, condemnada a l'extinció. I encara que a Estats Units el problema demogràfic no és tan greu, porten camí de veure immersos en la mateixa situació. Japó ja s'està trobant amb una població molt envellida i Amèrica Llatina coneixerà aquest problema d'aquí a pocs anys. Segons el Centre per al Desenvolupament Global de Washington, si s'incrementa la força laboral en un 1%, els guanys superaran tota l'ajuda al desenvolupament. Fonamentalment per les remeses de divises, que envien els emigrants a les seves famílies. 524.000 milions de dòlars el 2016, segons el Banc Mundial.

Bria, República Centreafricana, atacada per la guerrilla
Seleka, integrada per isilmans que ataquen cristians.
(Foto: P. Tosco)
Què podem esperar si l'Àfrica arriba a tenir el 2050 la quarta part de la població del planeta, uns 2.000 milions de persones? On aniran aquests nous africans, especialment els subsaharians, si no poden guanyar-se la vida al continent on han nascut? Fa poc, els diaris informaven que l'Àfrica produeix el 60% del cobalt mundial. I també, diamants, or, urani, columbita i tantalita, bauxita (alumini), ... Ens hem preguntat com és possible que un continent tan ric en minerals visqui en la pobresa? La resposta és clara. Cal fer una pregunta perillosa: qui explota els minerals i on van a parar els beneficis obtinguts de la seva explotació? S'ha dit sovint que la desgràcia d'Àfrica és ser tan rica en matèries primeres.

Aigües de Lesbos, Grècia. (Foto: P. Tosco)
Només es llancen al Mediterrani disposats a perdre la vida els que es troben en condicions vitals duríssimes. Hem vist imatges de nens de mesos i de pocs anys ofegats. És possible que ni aquestes imatges commoguin l'opulenta societat europea? És possible que la Unió Europea romangui impassible davant tantes víctimes, víctimes que ho són per haver nascut en el lloc equivocat? Una Europa que sempre ha presumit dels seus valors i que, fins i tot, els ha volgut exportar? Els drets humans transcendeixen les fronteres dels estats nació, encara més sent aquest un concepte, el d'estat-nació, propi de segles passats i no d'un món globalitzat i digitalitzat. I el primer dels drets és el dret a la vida i una vida digna!

Joaquim Alsina
FISC-Catalunya
Oxfam Intermón

Cap comentari:

Publica un comentari