El dia 2 de desembre, al Palau de Pedralbes de Barcelona, es va celebrar el Dia Internacional del Voluntariat, aquesta és la 31ena edició. S’entreguen també tres premis a projectes que es presenten a concurs. Aquest acte anual vol ser un homenatge i reconeixement institucional a la tasca del voluntariat a casa nostra.
Unes 150 persones de tots els àmbits del voluntariat ens vam aplegar per fer més visible el treball constant de tantes persones que viuen la gratuïtat i la cultura del servei en el dia a dia. Persones diverses, de realitats diverses que ens saludàvem amb gestos i mirades de complicitat, sabent que ens unien moltes coses de fons.
Desgraciadament, en el mes de novembre passat, amb la catàstrofe de la Dana a l’Horta valenciana s’ha mostrat en tots els mitjans de comunicació i en les xarxes socials la força del voluntariat; i com els voluntaris i les voluntàries van ser els que van donar la primera resposta de forma espontània i anònima. Es calcula que en el món hi ha més de 862 milions de voluntaris. Vull apuntar que el paper de les dones voluntàries, sobretot en el voluntariat informal, és molt important superant a la homes de manera significativa.
Aquest és el gran poder transformador del treball del voluntari: el seu paper actiu per cohesionar la comunitat en la realitat més propera. Va ser molt significatiu el testimoni d’algunes persones que, en un principi, van ser acollides per entitats de voluntariat i ara són elles les que acullen i acompanyen a altres persones del seu entorn. És “tancar el cercle” d’una forma meravellosa: retornar el que s’ha rebut de forma solidària i des de la gratuïtat. L’emoció que sentien aquestes persones ens va arribar a tots els presents directament al cor. El voluntariat fa visible situacions molt precàries que atempten contra la dignitat humana. Necessitem aquest canvi de mirada; el “com mirem” la realitat per a intentar canviar-la farà que es canviïn les altres mirades. Que es passi d’una mirada superficial a una mirada compassiva i empàtica. Per justícia i equitat. El món del voluntariat és molt divers, però crec que tots els que vam assistir a aquest acte teníem clar cadascú pot aportar alguna cosa, des del que som i des de la nostra història personal.
Són temps difícils, són situacions difícils concretes. En aquest temps d’Advent, el voluntariat i la solidaritat són, encara més, llum d’Esperança.
Isabel Pérez i Santos, Permanent de la FISC Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada