MÉS PARADISOS: MENYS BENESTAR SOCIAL

Acabada la II Guerra Mundial es van viure les dues dècades de major igualtat social, però aquesta situació va durar poc temps. Ja portem unes quantes dècades en què societats de tot el món assisteixen atònites a l'increment de la desigualtat entre les capes socials més altes i les que podem considerar classe mitjana i classe baixa. Els paradisos fiscals segueixen sent forats negres, pous sense fons, que engoleixen capitals per a uns pocs i van desproveint dels serveis necessaris als més. L'evasió i l'elusió fiscal posa en perill l'estat de benestar, en uns casos, i la sortida de la pobresa en uns altres. Institucions internacionals , governs i líders mundials han d'actuar per, no només frenar, acabar amb aquest procés de creixement exponencial de la desigualtat a escala mundial.

Un paradís fiscal es caracteritza per:

• No facilitar informació de les empreses que s'instal·len en ell, nul·la transparència, total opacitat.

• Servir de refugi als capitals que, evadits d'altres latituds, legalment o no, però gairebé sempre immoralment, eviten pagar impostos.

• I una última consideració destacable, com no es pregunta ni d'on procedeixen ni de quin tipus d'activitats, són lloc idoni per camuflar capitals del narcotràfic, de la venda d'armes, del contraban, del crim, de la prostitució infantil, ... 

Bergen, Noruega. Societat del benestar…

… societat de la pobresa. Andes bolivians.

Aquest article segueix el camí que vaig marcar en un altre de març del 2015 i es basa fonamentalment en l'informe Oxfam Intermón, "Beneficis per a qui", presentat al maig de 2016.

Mentre 62 persones acumulen la mateixa quantitat de riquesa que 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial, els seus capitals i els capitals d'altres també extremadament rics i els beneficis de les grans empreses, moltes d'elles multinacionals, es desvien cap a paradisos fiscals per no haver de pagar impostos. És una descapitalització que s'està produint en tots els estats del món i que, recentment, un sol despatx d'un sol país, Panamà, amb l'aflorament de 11 milions de documents, ha posat de manifest. Imaginem quants milions més de documents podrien aflorar dels múltiples despatxos dels entre 30 i 50 paradisos fiscals, segons quines fonts se citin. 

Per Joe Biden, vicepresident dels Estats Units: "La desigualtat es deu en gran part a l'elusió fiscal i els paradisos fiscals. Això no només afecta a l'equitat tributària, sinó també al creixement econòmic... suposa un robatori als vostres països d'origen ". I Piketty afegeix: "Hi ha una raó perquè els governs no hagin impulsat una agenda sobre paradisos fiscals. Es deu al fet que vivien en la il·lusió que no hi havia necessitat d'actuar ". I per al ministre alemany de Desenvolupament i Cooperació Econòmica: "Hi ha prou diners al món per acabar amb la fam d'una vegada per totes". Com no ens cansarem de repetir, és qüestió de voluntat política acabar amb les males pràctiques en el camp de la fiscalitat. Imprescindible acords mundials que posin fi a l'evasió, l'elusió i els paradisos fiscals.

NIVELL MUNDIAL

L'economia dels paradisos fiscals creix a doble velocitat que l'economia productiva mundial. A les Illes Verges Britàniques hi ha més de 830.000 societats offshore (fora del nostre abast, no visibles). Unes 5.500 per habitant. Les Illes Caiman van rebre el 2015 una inversió mundial que va triplicar la que va rebre la Xina i va septuplicar la rebuda pel Brasil, dos colossos econòmics.

La premsa internacional s'ha fet ressò de conegudes empreses que, a força d'enginyeria fiscal i artificis comptables, han aconseguit pagar gairebé res o res en els països on desenvolupaven la seva activitat. Noms tan coneguts com Google, Apple, Starbucks, McDonnals, Fiat o Ikea.

Les 50 principals multinacionals nord-americanes emmagatzemen a paradisos fiscals 1,4 bilions de dòlars. En una sola planta de l'1209 Orange Street, Wilmington, New Castle, al petit estat nord-americà de Delaware, hi ha domiciliades 285.000 empreses. Què té Delaware per ser tan popular? Com és que hi ha més empreses que habitants? Obert 24 hores podent realitzar tràmits on line sense desplaçar-se, pagar 0 impostos per ingressos de patents, marques o propietat intel·lectual, exempció d'impostos per a empreses que no realitzen cap activitat als Estats Units, els comptes bancaris, immobles i activitats empresarials poden estar en qualsevol lloc del món, no és obligatori registrar nom de propietaris, poden ocultar activitats criminals. Interessant radicar l'empresa a Delaware, no?

Parlem d'un problema sistèmic, perquè afecta tot el complex sistema econòmic que mou el món, que encalla el desenvolupament de les classes populars i redueix la classe mitjana, en les regions en què aquesta existeix. No és possible que aquest tipus d'economia oculta s'hagi desenvolupat davant la ignorància dels governs i de les institucions internacionals. Mossack Fonseca , l'empresa de l'escàndol de Panamà, recentment descobert, va crear 13.000 empreses en paradisos fiscals, una cada 10 minuts. Més de 500 bancs han col·laborat amb aquest despatx panameny. Algunes vegades, sí que els governs han fet alguna cosa. El 2013, Crédit Suisse va ser multat per Estats Units, 2.800 milions de dòlars, per facilitar evasió fiscal, i UBS , un altre banc suís, va haver de pagar 780 milions .

L'aportació fiscal de les empreses s'ha d'entendre com una mesura de contribució al benestar comú i al desenvolupament en tots els països en els que duen a terme les seves activitats econòmiques.

NIVELL ESPANYOL (ESPANYA CAPITAL DELAWARE)

A Espanya es recapta, com sempre, poc i malament. Poc, perquè els ingressos tributaris estan 8 punts per sota de la mitjana europea, malament, perquè no es recapta de qui més té. La pressió fiscal segueix recaient sobre consum i treball, mentre la riquesa paga moltíssim menys del que li correspondria. El 86 % del recaptat el 2015 recau sobre les famílies a través de l'IRPF i l'IVA, mentre les grans empreses aporten el 4 %. A la ciutadania espanyola, el que evadeixen o eludeixen les grans empreses li suposa pagar entre 800 i 1000 € per persona i any.

El govern espanyol, 2003, deixava de considerar paradisos fiscals aquells territoris que signessin amb Espanya acords d'intercanvi d'informació. La llista de paradisos s'ha anat reduint a 33 territoris. Han deixat de ser-ho Hong Kong, Bermudes, Andorra, Bahames i Panamà. És sospitós que Panamà deixés de ser-ho, ja que potser alguna cosa té a veure que una empresa espanyola fos la contractada per ampliar el canal.

El 2014, els 35 empreses de l'IBEX tenien 891 filials en paradisos fiscals. D'elles, 417 a Delaware, 131 a Holanda, 65 a Irlanda, 55 a Luxemburg i 29 a Illes Caiman. Les empreses amb més filials eren Banc Santander ( 235 ), ACS ( 113 ), Iberdrola ( 69 ), Abengoa ( 67 ) i BBVA ( 52 ). La que segueix obrint més filials és Banco Santander. Les entitats bancàries faciliten l'evasió i l'elusió fiscal als seus clients, especialment els que posseeixen grans patrimonis.

Estudiada la contractació pública dels ajuntaments de Madrid i Barcelona , el resultat és que l'ajuntament de Madrid contracta el 45,5% amb empreses que tenen una àmplia presència en paradisos fiscals. El de Barcelona contracta el 22,3 %.

SOLUCIONS

Oxfam Intermón proposa:

• Una llei contra l'evasió fiscal a Espanya per reduir al 50% en 5 anys l'evasió i l'elusió fiscal.
• Elevar el tipus efectiu de les grans empreses.
• Les grans empreses espanyoles han de pagar la part que els correspon a Espanya i fora de les fronteres espanyoles, especialment en els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament.
• Redefinir què s'entén per paradís fiscal.
• Contractació pública lliure de paradisos fiscals.
• Garantir la transparència i rendició de comptes.
• Reforma del sistema fiscal internacional.

Diversos partits polítics han inclòs en els seus programes electorals mesures per posar límit a les inversions en els paradisos. Ja, per iniciativa del Parlament Europeu el 2013, totes les entitats financeres han de presentar informació anual sobre activitat econòmica i pagament d'impostos especificant país per país. Per tant major transparència.

Alguns ajuntaments ja han fet passos per evitar la contractació d'empreses amb filials en els paradisos . Així tenim Estrasburg, Grenoble, Hèlsinki, Palma de Mallorca, Tarragona, Barcelona , Vilanova i la Geltrú, Mataró, Sant Cugat del Vallès, Castelló i es troben en vies altres com París, Bordeus i Lille.

El proper govern espanyol ha d'impulsar en el marc del G-20 una reforma fiscal internacional més justa per posar fi a les pràctiques d'enginyeria fiscal de les grans empreses i es tributi allà on es genera l'activitat econòmica i allà on s'obtenen els beneficis.

A escala mundial, impost progressiu sobre les rendes i patrimonis, i sobre beneficis de les grans empreses, pagant impostos allà on es generen els beneficis i es realitzen les activitats econòmiques, prohibint activitats en paradisos fiscals i acabar amb aquests paradisos.

És qüestió de voluntat política internacional acabar amb els paradisos i aconseguir una redistribució de la riquesa a escala mundial, ja que el planeta no és d'uns pocs. Els béns del món han d'estar al servei de tota la humanitat. Perquè així sí que podrem afirmar: un món millor és possible.

Joaquim Alsina

Permanent FISC-Catalunya

Annex amb els paradisos fiscals. Tots els que apareixen a continuació, a les dues pàgines següents, encara que tan sols estiguin marcats per una creu, es caracteritzen per pagar pocs impostos, com és el cas de Luxemburg, on les grans empreses paguen entre 1 i 2 %.