El papa Francesc, a la seva encíclica, Laudato Si, es refereix al planeta Terra com la “casa comuna” que ha estat permanentment maltractada. Les espècies amenaçades del planeta es defensen. Els humans hem degradat el medi natural fins a límits inimaginables des de fa algunes dècades. Eliminar boscos, selves i jungles, convertir terres, abans habitades per animals i vegetals i també per virus i paràsits, en zones urbanitzables, o en terres agràries o de pastures, o dedicades a activitats extractives, ha facilitat que els “invisibles”, mosquits, virus,... veient-se desplaçats, hagin saltat als animals i dels animals als éssers humans. Havent eliminat diversitat biològica, els virus s’han buscat la vida i han trobat alternatives: l’ésser humà. Tot fruit de la destrucció dels ecosistemes. Segons Lorena Farràs, periodista, més d’un 70% de les malalties que han afectat als humans els últims 40 anys han estat transmeses per espècies salvatges que s’han desplaçat en veure destruït el seu hàbitat natural. En aquests mateixos 40 anys s’ha perdut el 30% de massa forestal al sud-est d’Àsia, i a la selva amazònica, en tan sols un any, entre 2018 i 2019, s’han perdut quasi 10.000 quilòmetres quadrats, segons el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.
En un planeta interconnectat i amb grans aglomeracions urbanes, és una sorpresa que un virus s’hagi escampat, amb gran rapidesa, fins arribar a tots els racons dels cinc continents? És evident que cal canvis en la societat i en l’ecologia. La Terra, organisme viu autoregulat durant milions d’anys, ens avisa. No seguiu malmetent la Casa Comuna o pareixereu. Us esteu autodestruint. El sistema actual qüestiona les bases de la vida.
Fàbriques i cadenes de producció hauran d’incorporar el factor ecològic com a element essencial. Cal una “glocalització”. És a dir, posar l’accent sobre el que és local però oberts a allò que és global. Cal un consum auster i solidari basat en productes de proximitat per tal de no embrutar el medi ambient evitant desplaçaments innecessaris de mercaderies. Cal posar sobre tots els altres béns aquells que són intangibles com ara la solidaritat, l’afectivitat, la justícia social, la cooperació,... Per tant, no és veritat que “no hi ha alternativa”, “hi ha una nova alternativa”. Deixar de banda l’espoli de la natura, la centralitat del mercat i el benefici, per a posar en el centre la diversitat de les espècies animals i vegetals i l’ésser humà amb un respecte total a les diverses cultures que el caracteritzen. Totes les tradicions culturals mereixen igual respecte! Totes les comunitats humanes tenim un destí compartit. Si alguna cosa hem d’aprendre els occidentals d’aquesta pandèmia és a ser molt més humils. Pensàvem que les epidèmies eren cosa de regions subdesenvolupades i que no ens podien afectar a nosaltres. Ens teníem per superiors i ara hem pogut comprovar que no ho som. Els orientals porten camí de solucionar molt millor el problema que europeus i nord-americans. Per a Pascal Boniface, de l’Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques de París, els occidentals ens havíem cregut ser el centre del món. Acostumats a imposar durant cinc segles les nostres regles a la resta del planeta i a què les altres regions les seguissin, vàrem pensar que la Covid no ens afectaria. I vam veure amb estupor com s’estenia el virus per Itàlia, Espanya i tot occident. Semblava que això tan sols podia passar a Àsia, Àfrica o Amèrica Llatina. Els occidentals ja no som el conjunt del món. Hem d’aprendre a acceptar els punts de vista dels no occidentals.
Com escriu el teòleg L. Boff, “és urgent un centre plural de Govern Mundial per assegurar a tota la comunitat de Vida, a tots els éssers vius, el suficient i decent per viure”. Cal un contracte social mundial i no tan sols a nivell de país. Els problemes mundials requereixen solucions mundials consensuades per tots els països. El que ens salva és la cooperació i la solidaritat i no ser indiferents a la pobresa i la misèria provocada per un procés d’acumulació de capital que ha durat segles. Compartir coneixements, en favor de tota la humanitat, ens permetrà sortir de la crisi pandèmica actual. Tornar a la “normalitat” anterior implicaria seguir autodestruint-nos.
a) La “bombolla puntcom" (les empreses es revaloritzaven, des dels 90 del segle XX, posant el prefix e- davant del seu nom o acabant-lo amb .com), que esclatà el maig del 2001, va ser una bombolla tecnològica, Internet i tecnologies de la informació. Esclatà per l'especulació sense base i l'endeutament, amb una caiguda salvatge del Nasdaq, accelerada pels atemptats de l'11-S. Crisi que va afectar poc a Europa.
b) Les “subprime”, 2008. Paquets de crèdits hipotecaris per l'adquisició de l’habitatge. Una crisi que no va servir per replantejar-se el sistema econòmic vigent, tot i les bones intencions d'alguns líders occidentals durant els inicis de la crisi. Tot el contrari. Les solucions varen passar per pressionar més sobre el món del treball i del consum en lloc de fer-ho sobre la riquesa i el capital. I els beneficis dels últims anys han anat a accionistes i gestors de les grans empreses i no a aquells que més ho necessiten.
c) La "Covid 19", 2020. Esperem que la solució no sigui tornar a la “normalitat” perquè la normalitat és el problema. Cal polítiques públiques dirigides a salvar les persones. Sembla que així, per fi, ho ha entès la Unió Europea.
Amb l’actual crisi, són precisament les empreses tecnològiques les que han incrementat més els seus beneficis, al voltant del 20% de mitjana, les anomenades Gafam: Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft (aprofito per preguntar quan aquestes grans tecnològiques pagaran els impostos allà on tenen origen els seus beneficis en lloc de fer-ho a paradisos fiscals). Davant d’aquesta situació ens adonem de la necessitat de comptar amb un sector públic i una administració àgil, digitalitzada i professionalitzada. Les empreses acabades de citar es caracteritzen per aquestes tres qualitats acabades d’esmentar. Les grans corporacions i els estats autoritaris recopilen dades en quantitats exponencials. Quan ho faran les democràcies amb bones intencions?
Hem de sortir d’aquesta crisi reforçant la ciència i la investigació, a diferència del que va succeir com a conseqüència de la crisi de les subprime. I la investigació ha de ser compartida a escala mundial. Sense absurds nacionalismes d’estat quan la vida de les persones de totes les regions del món estan en joc. Sorprèn veure al president dels Estats Units intentant tenir ell primer la vacuna contra la Covid. Això és no entendre res en un món interconnectat. I hem de sortit d’aquesta crisi aconseguint que les grans fortunes, en lloc de fer donacions per investigació o aliments o qualsevol altra qüestió, tributin el que els correspon i deixin de freqüentar paradisos fiscals. No més almoina i sí més justícia.
Slavoj Zizek, pensador social eslovè, va concedir una entrevista a La Vanguardia de la que destaquem els següents paràgrafs:
“Hegel va escriure que l’únic que podem aprendre de la història és que de la història no n’aprenem res, de manera que dubto que l’epidèmia ens faci més savis. L’únic que és evident és que el virus destruirà els fonaments de les nostres vides... No hi haurà cap tornada a la normalitat (...) Haurem d’aprendre a suportar una vida molt més fràgil (...)”.
“La solució no serà l’aïllament ni la construcció de nous murs i posteriors quarantenes. Cal una plena solidaritat incondicional i una resposta coordinada globalment, (...)”.
“La despesa de bilions per ajudar no només les empreses sinó també els individus es justifica com a mesura extrema per mantenir l’economia en funcionament i evitar la pobresa, però el que passa és més radical: amb aquestes mesures els diners ja no funcionen a la manera capitalista tradicional, (...) sinó més aviat desenvoluparà un comunisme del desastre com antídot al capitalisme del desastre”.
“(...) el sistema està sumit en una crisi profunda? I si estan explotant de manera despietada l’epidèmia per imposar una nova forma de governança? El resultat més probable de l’epidèmia és que acabarà imposant un nou capitalisme bàrbar (...)”.
Dures reflexions les de Zizek.
Hem d’aprendre a acceptar els punts de vista dels no occidentals. Hem d’aprendre a col·laborar amb tots els països del planeta. Tan sols amb solucions multilaterals aconseguirem superar aquest i altres problemes que es puguin presentar. Cal contemplar el món tal com és i no com va ser. I tenir-lo en compte en la seva totalitat, tenir en compte altres valors. És inexplicable, davant d’un enemic tan agressiu, que no estiguem més units tots els europeus, sempre tan lents a reaccionar, menys en aquesta crisi, i tots els països dels cinc continents.
Kate Brown, professora i investigadora nord-americana del MIT, Institut Tecnologic de Massachusetts, autora d’un estudi sobre la catàstrofe de Txernòbil, afirma que moren 4.5 milions de persones cada any a causa de la contaminació atmosfèrica, i que dues terceres parts de tots els càncers tenen origen ambiental. I que en l'àmbit de l'esfera nuclear, els beneficis es privatitzen i el risc i els residus se socialitzen. I en quant a infecció viral i canvi climàtic i, en concret, referint-se a la Covid-19, remarca que el 78% de les morts a Itàlia, Espanya i els Estats Units s'han produït en regions on les emissions de diòxid de nitrogen són més elevades.
El repte de la Covid, com hem comentat més amunt, va paral·lel al repte ecològic. Ara, que es compleixen 5 anys de la publicació de Laudato Si pel papa Francesc, és bo recordar que un món lliure de contaminació, en què es respecti la natura, serà un món més segur i més just. Justícia climàtica en el marc de la justícia social.
Joaquim Alsina
Fotos: J. Alsina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada