dijous, 17 d’abril del 2014

17 d’abril: Dia Internacional de la lluita camperola

Curuguaty-Paraguai
Protestes camperoles
El mal repartiment de terres, els camperols sense terres, és una situació que s’origina fa segles, a Europa des de l’Edat Mitjana, i s’ha agreujat al llarg dels segles XIX i XX. Dóna la sensació que aquesta situació no acabarà mai. A l’Espanya de la II República un dels problemes més greus va ser aquest, la gran quantitat, dos milions de jornalers, de camperols sense terra. Avui, ha canviat alguna cosa en quant a latifundis a la meitat sud peninsular?

A Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina estem assistint, des de fa uns anys, a la compra de grans extensions de terres per part d’estats i de grans corporacions multinacionals. Es tracta d’assegurar-se aliments i combustibles d’origen vegetal o simplement preveure situacions en un futur més o menys llunyà, quan siguin necessàries més terres per proveir les respectives poblacions o obtenir més beneficis.

Dos exemples:
Guatemala. Polochic. Camperols es neguen a abandonar terres, alguns moren. Les cabanes on viuen són incendiades. Oxfam inicia una campanya per tal que els camperols puguin tornar a les seves terres. La mobilització recolzada per centenars de milers de signatures aconsegueix que el govern guatemalenc doni la raó als camperols.

Paraguai-Camps de soja
Paraguai. Curuguaty. El dictador Stroessner va entregar terres, que eren de tots, als militars i amics en un clar cas de nepotisme. Des de fa dos anys, a Curuguaty, els camperols reivindiquen els seus drets sobre aquestes terres, les ocupen i es produeix una autèntica massacre. Molts moren, altres desapareixen i uns altres són detinguts i es troben en vaga de fam indefinida. Segueixen la lluita, recolzats per Oxfam Intermón, i esperen que es restableixi la justícia. A Paraguai 1,6 % dels propietaris posseeixen el 80 % de la terra. Una situació d’injustícia que clama al cel. Avionetes passant fumigant sense tenir en compte ni els treballadors dels camps ni el medi ambient, uns i altres greument contaminats. Soja i soja transgènica s’han convertit en el principal producte d’exportació del país. En front d’aquesta situació, l’ONG FISC de Lestonnac procura hortes comunitàries al país amb la finalitat d’assolir un estatus de sobirania alimentària per la població.

Podríem afegir el desplaçament d’agricultors per urbanitzar terrenys a la Xina i fa molts més anys, més de 25,  el defensor dels sense terra,  dels treballadors del cautxú i dels indígenes al Brasil, Chico Mendes, fou assassinat pels fazendeiros. És evident que, com que els camperols no tenen força social, capacitat de ser un lobby, tothom abusa d’ells.

En ple segle XXI, és inexplicable que es visquin situacions més pròpies d’èpoques pretèrites que de l’actualitat.

La terra per a qui les treballa, perquè tenim fe en què un món millor és possible.

Joaquim Alsina

Permanent FISC-Catalunya

dimarts, 8 d’abril del 2014

NOTA DE PREMSA - SAME

Samira un exemple de superació pel dret a l’educació inclusiva
Setmana d’Acció Mundial per l’educació del 7 al 11 d’abril

La Samira (testimoni en vídeo) viure durant un any en un pis d’acollida per a nens i nenes i joves saharauis que es va obrir al 2010 a Sant Cugat del Vallès i que gestiona SCAPS (Sant Cugat amb el Poble Saharui). Aquesta jove va arribar a Catalunya per tractar-se un glaucoma, però també va poder accedir a un procés educatiu a la Fundació ONCE que li ha permès recuperar la seva autonomia i seguretat en sí mateixa.

Com la Samira hi ha al món 93 milions de nens, nenes i joves amb algun tipus de discapacitat. D’aquests un 95% no va la escola, i els que ho fan tenen menys possibilitats de finalitzar els seus estudis. Bona part d’aquests joves viuen a països empobrits, però el context de retallades en la inversió educativa fa que ens trobem també amb un retrocés important a l’escola catalana i per tant en fer efectiu un model d’educació inclusiva.

Per això la CME s’ha centrat aquest en la reivindicació d’una educació inclusiva que garanteixi l’accés a aquest dret a tothom i que doni resposta amb els recursos humans i econòmics adhients, a les necessitats de tot l’alumnat.

Del 7 al 11 d’abril té lloc la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació, enguany amb el lema “Sumem capacitats. Pel dret a una educació inclusiva”. Durant aquests dies moltes escoles i organitzacions arreu del món organitzaran activitats diverses i es mobilitzaran per recordar als governs la necessitat d’assegurar el compliment del dret a l’educació de persones amb discapacitat a tot el món i per exigir que es destinin els recursos necessaris perquè l’educació inclusiva sigui una realitat el més aviat possible. Però per arribar fins aquí, des de la campanya hem fet ja molta feina.

Entre les activitats realitzades a Catalunya destaquem els tallers realitzats a la Universitat Blanquerna de Barcelona, a l’escola de persones adultes Martinet de Nit, amb els monitors/es de la plataforma d’entitats de lleure i juvenils salesianes i amb la Fundació Catalana de l’Esplai, en les que mitjançant diferents dinàmiques es va reflexionar sobre els reptes i realitats de l’educació inclusiva. Les mateixes dinàmiques s’estàn treballant a 61 escoles de Catalunya a partir dels nostres materials pedagògics.

La CME ha participat també a una jornada intercentres que forma part del projecte de l’Audiència Pública de l’IMEB.  I a les jornades “Persones de Tots Colors” que es van organitzar conjuntament amb Entretallers i l’Ajuntament de Sant Cugat. També s’ha adherit a la Campanya, la Jornada d’Escola Inclusiva organitzada per Aspasim.

Aquesta setmana moltes escoles i entitats faran l’activitat de mobilització “Avança per una educació per a tothom” per treballar amb l’alumnat els plantejaments de la CME i avui mateix juntament amb DINCAT participarem en les 17enes jornades lúdico-esportives, que JOCVIU organitza reivindicant una escola per a tothom. A les 12:00 llegirem el manifest conjunt (http://cme-espana.org/noticia/la-campana-mundial-por-la-educacion-dincat-y-jocviu-defienden-el-derecho-una-escuela-para)


A un any de que d’arribar a la data fixada pel Fòrum de Dakar l’any 2000, per assolir una educació per a tots i totes, podem afirmar que malgrat els esforços queda molt i cal un replantejament de les polítiques educatives amb una voluntat inclusiva real dotada dels recursos necessaris. Des de la CME continuarem treballant per aconseguir els canvis polítics necessaris per assolir aquesta fita.


Campanya Mundial per l’Educació és una coalició internacional d’ONGs, sindicats del món educatiu, centres educatius i moviments socials de tot tipus compromesos amb el dret a l’educació. www.cme-espana.org

Per més informació no dubteu en contactar amb nosaltres. Rebeu una molt cordial salutació,

Barcelona, 8 d’abril de 2014

Campanya Mundial per l’Educació


CONTACTE PREMSA

Isabel Martinez Luna

934673445 / 608 522 712

dimecres, 2 d’abril del 2014

Dia internacional del perill de les mines, 4 d'abril

Les mines que mutilen persones, amagades sovint sota atractius colors que criden l’atenció dels infants, estan presents encara a moltes regions del món. Els colors vius volien atreure les mans de nens que quedarien brutalment mutilats. L’èxit  d’aquest tipus de mines era mutilar, no matar. En una guerra és molt més interessant mutilar que matar. Als molts se’ls enterra, als mutilats cal ajudar-los. Dues persones estaran ocupades en ajudar a cada un dels que no poden caminar o no poden utilitzar mans i braços.
Fabricar mines era un gran negoci fins i tot per a conegudes fàbriques de cotxes. Però encara era més negoci desminar, quantitat astronòmiques.
Gràcies a milions de signatures, a la Convenció d’Ottawa de 1997 es va decidir deixar de fabricar aquest tipus d’armes. Un cop més, l’opinió pública mundial ha evidenciat que, quan vol, és un poder a tenir en compte.
Malgrat haver-se deixat de fabricar, segueixen estan presents a moltes vides i segueixen sent culpables de moltes morts.
Cambotja. Durant la guerra del Vietnam i després sota la cruel dictadura de Pol Pot i els khmers rojos, 2.000.000 de cambodjans foren assassinats sobre una població d’uns 8.000.000 d’habitants. Durant el conflicte es varen semi enterrar tantes mines com habitants tenia el país. Això implicava que gran part del territori no es podia cultivar per por a l’esclat de les mines. Trenta anys després les mines segueixen causant víctimes. Camps de refugiats del Servei Jesuïta als Refugiats varen instal·lar tallers de fabricació de pròtesis que els propis mutilats fabriquen.
Quan els tsunamis han escombrat amb vent i aigua el sud-est  d’Àsia han barrejat terres de forma que no és possible saber quines terres estan lliures de mines i quines no. El drama segueix.
Si hem aconseguit acabar amb la fabricació de les mines persona encara tenim pendent acabar amb les bombes raïm que dispersen explosius a diverses zones del món.
És evident que no hi ha armes bones ja que totes han estat concebudes per fer mal, però hi ha algunes especialment cruels i que ataquen la població més pobre, més vulnerable i més innocent.
Mai més utilitzar mines persona o bombes raïm, mai més.

Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya.