 |
Curuguaty-Paraguai
Protestes
camperoles
|
El mal repartiment de terres, els camperols sense
terres, és una situació que s’origina
fa segles, a Europa des de l’Edat Mitjana, i s’ha agreujat al llarg dels segles
XIX i XX. Dóna la sensació que aquesta situació no acabarà mai. A l’Espanya de
la II República un dels problemes més greus va ser aquest, la gran quantitat,
dos milions de jornalers, de camperols sense terra. Avui, ha canviat alguna
cosa en quant a latifundis a la meitat sud peninsular?
A Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina estem assistint, des de
fa uns anys, a la compra de grans extensions de terres per part d’estats i de grans
corporacions multinacionals. Es tracta d’assegurar-se
aliments i combustibles d’origen vegetal o simplement preveure situacions en un
futur més o menys llunyà, quan siguin necessàries més terres per proveir les
respectives poblacions o obtenir més beneficis.
Dos exemples:
Guatemala. Polochic. Camperols
es neguen a abandonar terres, alguns moren. Les cabanes on viuen són
incendiades. Oxfam inicia una campanya per tal que els camperols puguin tornar
a les seves terres. La mobilització
recolzada per centenars de milers de signatures aconsegueix que el govern
guatemalenc doni la raó als camperols.
 |
Paraguai-Camps
de soja
|
Paraguai. Curuguaty. El
dictador Stroessner va entregar terres, que eren de tots, als militars i amics
en un clar cas de nepotisme. Des de fa dos anys, a Curuguaty, els camperols
reivindiquen els seus drets sobre aquestes terres, les ocupen i es produeix una
autèntica massacre. Molts moren, altres
desapareixen i uns altres són detinguts i es troben en vaga de fam indefinida.
Segueixen la lluita, recolzats per Oxfam Intermón, i esperen que es
restableixi la justícia. A Paraguai 1,6
% dels propietaris posseeixen el 80 % de la terra. Una situació
d’injustícia que clama al cel. Avionetes passant fumigant sense tenir en compte
ni els treballadors dels camps ni el medi ambient, uns i altres greument
contaminats. Soja i soja transgènica s’han convertit en el principal producte
d’exportació del país. En front d’aquesta situació, l’ONG FISC de Lestonnac procura hortes comunitàries al país amb la
finalitat d’assolir un estatus de sobirania alimentària per la població.
Podríem afegir el desplaçament d’agricultors per
urbanitzar terrenys a la Xina i fa molts més anys, més de 25, el defensor dels sense terra, dels treballadors del cautxú i dels indígenes
al Brasil, Chico Mendes, fou assassinat pels
fazendeiros. És evident que, com que els camperols no tenen força social,
capacitat de ser un lobby, tothom abusa d’ells.
En ple segle XXI, és
inexplicable que es visquin situacions
més pròpies d’èpoques pretèrites que de l’actualitat.
La terra per a qui les treballa,
perquè tenim fe en què un món millor és possible.
Joaquim Alsina
Permanent
FISC-Catalunya
