
Fabricar mines era un gran negoci
fins i tot per a conegudes fàbriques de cotxes. Però encara era més negoci desminar, quantitat astronòmiques.
Gràcies a milions de
signatures, a la Convenció d’Ottawa de
1997 es va decidir deixar de fabricar aquest tipus d’armes. Un cop més,
l’opinió pública mundial ha evidenciat que, quan vol, és un poder a tenir en
compte.

Cambotja. Durant la guerra del
Vietnam i després sota la cruel dictadura de Pol Pot i els khmers rojos,
2.000.000 de cambodjans foren assassinats sobre una població d’uns 8.000.000
d’habitants. Durant el conflicte es
varen semi enterrar tantes mines com habitants tenia el país. Això
implicava que gran part del territori no
es podia cultivar per por a l’esclat de les mines. Trenta anys després les
mines segueixen causant víctimes. Camps de refugiats del Servei Jesuïta als
Refugiats varen instal·lar tallers de fabricació de pròtesis que els propis
mutilats fabriquen.

Si hem aconseguit
acabar amb la fabricació de les mines persona encara tenim pendent acabar amb les bombes raïm que dispersen explosius
a diverses zones del món.
És evident que no hi
ha armes bones ja que totes han estat concebudes per fer mal, però hi ha
algunes especialment cruels i que ataquen
la població més pobre, més vulnerable i més innocent.
Mai més utilitzar mines persona o bombes raïm, mai més.
Joaquim Alsina
Permanent
FISC-Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada