dilluns, 2 de juny del 2014

5 i 8 de juny dies de Nacions Unides pel MEDI AMBIENT I ELS OCEANS

Dues celebracions que van molt lligades ja que el que  passa en el medi ambient repercuteix en els oceans i mars del món.
Des de la I Revolució Industrial és indiscutible que s’ha accelerat l’escalfament global i el deteriorament del medi. Fa dos segles, la I Revolució Industrial a Gran Bretanya i després a països d’Europa occidental i Estats Units va suposar la utilització de carbó amb el que moltes regions es varen convertir en zones negres. A l’últim terç del segle XIX, amb la II Revolució Industrial, s’introduïren noves fonts d’energia, sense abandonar el carbó, petroli, gas i electricitat. D’elles, el petroli altament contaminant. Al final de la II Guerra Mundial es va generalitzat l’ús del petroli i també es va incrementar exponencialment l’ús de vehicles, en particular el cotxe i l’avió, amb l’emissió de gasos contaminants com el diòxid de carboni, el CO2. Així, les últimes dècades han vist incrementar la temperatura a moltes zones del planeta. És l’EFECTE HIVERNACLE. Al costat d’això tenim la PLUJA ÀCIDA, pluja amb partícules de sofre, provinents de la indústria, en suspensió. I el deteriorament de la CAPA D’OZÓ determinades èpoques de l’any, per causa dels esprais i els aires refrigerats.
Cim del Kilimanjaro
Una visita a les glaceres de les muntanyes ens permet observar la forma alarmant en què han retrocedit la immensa majoria d’elles. Si una pel·lícula de fa 50 anys es titulava Les neus del Kilimanjaro, és evident que ara s’hauria de canviar el títol. Grenlàndia està perdent gel a marxes forçades i l’Oceà Glacial Àrtic està patint un desglaç tan acusat que ja es factible durant determinades èpoques de l’any establir rutes marítimes, qüestió increïble fa unes poques dècades. L’Antàrtida també ha vist alterat el seu perfil ja que una part perd gel i una altra guanya una mica any rere any, però la realitat és que hem assistit els últims anys a despreniments de grans blocs de gel d’una superfície semblant a  l’illa de Menorca. Amb el que representa de perill per la navegació i, desfet el gel, increment del nivell dels mars. Ara ja comencem a parlar de refugiats mediambientals.
L’Àfrica patirà sequeres més greus amb el que els seus habitants perdran encara més l’accés als aliments bàsics. El centre-nord d’Europa podrà produir productes com el vi, el que abans era impensable. Els incendis a Califòrnia i a Austràlia i els huracans i tifons cada cop més potents són mostra dels canvi climàtic.
A més desenvolupament més escombraries es generen. Els EEUU són els campions en generació de brossa per habitant. Europa, tot i tenir un alt grau de desenvolupament, genera una quantitat bastant inferior, perquè hi ha més consciència ecològica. Lògicament, el continent que es troba en més mala situació econòmica, Àfrica, és el que genera menys escombraries. Alguns han vist la crisi actual, la que patim des del 2008, amb bons ulls des del punt de vista mediambiental, ja que ha suposat reduir activitats industrials i així reduir la contaminació.
El mar Mediterrani té uns nivells de contaminació alarmants, amb el que suposa per la qualitat de vida i per la pesca. El centre de l’Atlàntic té una àrea extensíssima de deixalles acumulades. Les aigües salades o dolces del planeta es troben cada dia més contaminades. Algunes illes del Pacífic comencen a despoblar-se en previsió del que s’està veient venir.
El 1972 es va celebrar la primera conferència, Estocolm, que alertava sobre el deteriorament del medi. Va seguir després Río de Janeiro amb les Agendes 21, bons propòsits pel segle XXI i, finalment, Kioto, alarmant el món amb la imminència d’un increment insuportable de les temperatures el segle XXI. Fins i tot la NASA emetia un estudi sobre la gravetat de la situació, tot i que als EEUU hi ha molts que neguen el fenomen.  Avui més del 90 % dels científics coincideixen en què l’increment de temperatures és ocasionat per l’ésser humà.
Tenim temps per a reaccionar o hem fet tard? El 2.050 la situació s’albira d’una gravetat de conseqüències irreparables, amb més de dos graus d’increment de les temperatures.
Joaquim Alsina

Permanent FISC-Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada