SOLIDARITAT

Nacions Unides reserva l’últim dia del mes d’agost, i pràcticament del període vacacional, a la solidaritat. Ens està invitant a posar-nos les piles. Per si algú s’havia oblidat de ser solidari. Els que tenim i vivim amb unes comoditats que gran part del món no gaudeix cal que ens esmercem a ajudar als qui tenen dificultats. És un deure de justícia. Sols de justícia?

Angeles Caso narrava al Magazine de La Vanguardia que hi ha un restaurant a Eivissa on sopar costa 1.650 €. Deia que era una obscenitat gastar-se aquesta quantitat per sopar i fins i tot ventar-se d’haver-ho fet. Més quan tantes persones al món y al nostre país no tenen l’imprescindible per viure o simplement per subsistir. Remarca la novel·lista que tots tenim dret a donar-nos petits plaers però que ningú no guanya tants diners d’una forma innocent. Si el voluntari ho fos tan sols per una qüestió de justícia caldria dedicar moltes hores i molts diners als desafavorits del món per tal de compensar un sopar de luxe “asiàtic”.

Hi ha països europeus en els quals entre un 50 i un 60 % dels habitants pertanyen a alguna ONGD. Això no passa a la península Ibèrica, on ens movem al voltant del 10-12%. Cal que els ciutadans arribin a sentir el gust de la solidaritat. Una persona solidària se sent millor amb sí mateixa. Ajudar als altres surt del cor i de la consciència. Estem fets per estimar i és per amor al proïsme que ens obrim a treballar per un món més just.

       

Voluntari significa donar la mà...       i recollir el somrís de nens i adults

La nostra ONGD, FISC, ha nascut al bressol cristià d’un orde religiós, la Companyia de Maria. Així doncs, hem de tenir en compte una tradició cristiana que ens parla constantment dels pobres i de la solidaritat. I no sols parla, actua.

Ja els profetes de l’Antic Testament denunciaven les situacions d’injustícia. La crítica a aquells que ajuntaven casa amb casa i dormien en llits de marfil. L’Evangeli pren posició clara pels pobres i humils. El Magníficat és una de les diatribes més fortes contra poderosos i arrogants. I els Pares de l’Església, i... Francesc d’Assís, i..., fins arribar a la Doctrina Social de l’Església que considera que els béns del món no són propietat particular de ningú. Han estat creats per ser posats al servei de tota la humanitat. I per si hi havia algun dubte: El Papa, perdó, el Bisbe de Roma, Francesc, fa una clara opció pels pobres amb l’exhortació pastoral Evangelii Gaudium.

El voluntariat implica acceptar compartir realitats molt dures i treballar per canviar-les.

Quan una ONG envia voluntaris a països del Sud, si en tornar un d’ells és preguntat sobre com ha anat la resposta pot ser: “El meu cos és aquí però el meu cap i el meu cor és allà”. És el que ens diu la Mònica que acaba de tornar de Salahonda, Colòmbia, molt impressionada per l’experiència i amb ganes de repetir i de fer coses per la gent que ha conegut allà. En un magnífic vídeo acaba donant les gràcies a tothom. És així. El cooperant sempre té motius per a agrair el que ha rebut en afecte i consideració, i el que ha vist, que  canviarà per sempre més la seva vida. Es rep molt més del que s’aporta.

  

La voluntària Mónica, altres voluntaris i religioses de la Companyia de María

El voluntariat és cada dia més necessari. Avui moltes ONGD no podrien seguir el seu camí de col·laboració tant al Sud com al Nord sense la presència de voluntaris. Després de les brutals retallades que hi hagut en cooperació per part de les administracions públiques són molts els diners que han deixat d’ingressar per revertir-los després en les comunitats més necessitades.

Des d’aquí una invitació a què tothom se senti cridat al món de la solidaritat. Perquè, entre tots, poder fer un món millor és possible.

Joaquim Alsina

Permanent FISC-Catalunya

Fotografies de la voluntària de FISC a Colòmbia Mònica Peral