NACIONS UNIDES

El 24 de octubre Nacions Unides celebra el seu dia, ja que va ser la data en que es va fundar a partir de la Carta de San Francisco. En els seus inicis el nombre d’estats que la integraven era de 51. Després de les descolonitzacions sumen quasi 200 estats membres.

És un bon moment per a preguntar-nos si cal una organització que aplegui tots els estats del món. Moltes vegades hem sentit dir que si NNUU no existís caldria inventar-la. Va néixer per preservar la pau al món i després va afegir la preocupació per la salut, OMS, l’alimentació, FAO, la infància, UNICEF, el treball, OIT, el desenvolupament, PNUD, la cultura, UNESCO, els refugiats, ACNUR, ...

Cal un fòrum on els estats puguin expressar les seves opinions tot intentant resoldre els problemes i conflictes que el món té plantejats i donar resposta als reptes del planeta, com la qüestió del medi ambient i l’escalfament global o efecte hivernacle.

Dit això, és evident que l’organització és necessària i de fet ha ajudat a resoldre situacions d’extrema violència a determinades regions del món com ara El Salvador, Guatemala, Afganistan sota l’URSS, ... però també és veritat que ha fracassat estrepitosament en altres situacions, una de les més sagnants a la R. D. del Congo. És evident que cal reformar el funcionament de NNUU. Arrossega defectes que es troben en el seu ADN, ja que, des del seu naixement, va quedar instituït que hi hauria cinc estats membres amb dret a vet. Els cinc estats considerats guanyadors de la II Guerra Mundial, EEUU, URSS-Rússia, Xina, Gran Bretanya i França són membres permanents del Consell de Seguretat, juntament amb altres deu estats, renovables de cinc en cinc cada quatre anys. Qualsevol dels cinc permanents poden vetar una resolució si afecta als seus interessos. Aquesta situació provoca que l’organisme més decisiu de NNUU sigui sovint inoperant i sigui acusat de poc democràtic. 

Desapareguda la Unió Soviètica, els EEUU s’han erigit en potència única i en clar dominador de l’ONU i de les seves agències. Perquè és la súper potència militar, política i cultural, i econòmica juntament amb la Xina, i perquè és qui més aporta al pressupost de NNUU amb un 22% del total. La seva capacitat d’influència és considerable. Tan sols cal recordar que quan la UNESCO va fer una política pro africana i a favor de les cultures més discriminades, EEUU va retirar la seva contribució a aquest organisme, ja que considerava que s’estava duent a terme una política d’esquerres.

Quan recentment s’ha parlat de constituir un govern mundial s`ha pensat en NNUU, però amb la situació actual és inviable ja que no seria de rebut que un sol país imposés la seva política. Per tant, la possibilitat d’una “governança” mundial queda aparcada fins que NNUU no reformi els mecanismes de funcionament. No n’hi ha prou amb que el Secretari General hagi estat històricament d’un país considerat neutral o/i no pertànyer a una de les grans potències.

Els 193 estats, després de l’adhesió de Sudan del Sud sumen aquesta quantitat, tenen feina garantida. Al planeta segueixen havent moltes regions “calentes”: Àfrica oriental, Pròxim Orient, amb l’afegit últimament de l’anomenat estat islàmic que tantes tortures i morts està ocasionant, suposadament en nom d’Alà, Corea del Nord, 

Kurdistan turc,... Tant de bo que els Drets Humans, declaració de NNUU del 1948, i la pau siguin preservats per sempre en un marc de tolerància a escala mundial. I que els Objectius del Mil·lenni per eradicar la pobresa al món es facin realitat.

Joaquim Alsina

Permanent FISC-Catalunya