Llegim a La Vanguardia del 16 d’abril l’experiència de Cyril Moulin Fournier, dos mesos segrestat a Nigèria, per Boko Haram, amb el seu germà, cunyada i els quatre fills de la parella: “...En aquests temps de por al futur, crisi i incertesa ens oblidem que som actors: aprofitem la nostra vida i capacitats per millorar la de tots, valorem la llibertat conquerida i estimem sense condicions.(...) No és la crueltat el que mata, el que mata és la ignorància. (...) Avui intento utilitzar la informació contra la ignorància. (...) oferir a aquests països l’accés al coneixement és clau.”
Entre els molts dies que Nacions Unides dedica als drets humans hi ha el dedicat a la llibertat de premsa, inseparable d’altres llibertats. Com remarca Cyril Moulin, el coneixement és clau per tal que les persones actuïn rectament. I en l’àmbit del coneixement juga un paper determinant la informació. És evident que al món actual qui domina, sigui persona, empresa o país, és aquell que domina el món de la informació i que sap tot el que succeeix a l’instant. Els més ben informats són els nous senyors del món. D’aquí que el primer que fan els estats quan ja tenen un cert grau de desenvolupament és posar en òrbita satèl·lits de comunicació. Tan sols cal veure el que han fet Xina, Índia o Brasil.
Històricament coneixem societats on, malgrat estar sota un règim dictatorial, com les d’Amèrica Central, hi ha hagut una certa llibertat de premsa. Possiblement perquè els únics que sabien llegir i podien comprar diaris eren la classe social adinerada que, a l’hora, era la propietària dels mitjans de comunicació. També és veritat que quan algun mitjà s’extralimitava les conseqüències podien ser sagnants. Recordem la mort a mans de la Guàrdia Nacional de Nicaragua de l’empresari Pedro Joaquín Chamorro, propietari del diari La Prensa. Assassinat per denunciar el règim corrupte dels Somoza, la seva mort va posar tot el país contra el dictador. Anastasio Somoza va caure un any després per la lluita del Frente Sandinista i de bona part de la població, inclosa Violeta Barrios de Chamorro, onze anys més tard presidenta del país.
Una forma de saber l’estat de salut d’una democràcia és verificar si els mitjans de comunicació escrits, radiofònics, televisius o virtuals funcionen amb total llibertat o no. I veure també si hi ha autèntica pluralitat o bé es troben concentrats a poques mans i es fa prevaler els interessos empresarials i ideològics sobre la fiabilitat i la veracitat de la informació.
Les grans agències informatives internacionals, AP, Reuters, Agència France Press,..., d’EEUU, Gran Bretanya, França, informen del que consideren oportú. Tenint en compte que Reuters i France Press són les úniques que tenen corresponsals a algunes de les seves excolònies, britàniques i franceses, pot ser que ens assabentin o no del que succeeixi en elles segons interessos nacionals. La nostra esperança d’estar ben informats radica en el fet que, a diferència d’èpoques anteriors, avui res no escapa a l’objectiu d’una càmera o d’un mòbil. És molt difícil amagar el que està succeint a qualsevol indret del món.
Avui qualsevol persona o entitat pot tenir els seus mitjans, des d’una petita emissora de ràdio o televisió a un web per divulgar el seu treball o la seva ideologia. Però també és evident que per tenir influència social cal invertir una quantitat de capital que pocs tenen al seu abast. 
Per tant, sí que a una societat democràtica poden haver mitjans lliures però una altra cosa és que realment puguem accedir a tota la informació que es produeix en el planeta o que puguem influir sobre l’opinió pública. Hi ha empresaris en el món de la informació, com R. Murdoch, que dominen cadenes de televisió i una gran quantitat de diaris i revistes, des d’Austràlia als EEUU, passant per Anglaterra, amb l’influent Times de Londres i la ultra conservadora FOX nord-americana.
Segur que mai com ara hi ha hagut tanta llibertat de premsa i tanta informació. El que hem de veure és el nivell de qualitat d’aquesta llibertat. Estar ben informats ens fa més crítics i una ciutadania crítica impulsa democràcies més sanes.
Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada