ELS REFUGIATS TRUQUEN A LES PORTES I AL COR D’EUROPA

Fa uns deu anys, preparant un power point sobre camps de refugiats, les xifres que es donaven eren entre 13 i 14 milions de refugiats al món. Una bona part a l'Àfrica pels conflictes habituals a la regió dels Grans Llacs. Avui hem de sumar uns 20 milions més. Segons ACNUR, l'organisme de Nacions Unides per als refugiats, hi ha uns 34 milions de refugiats sense comptar altres tants milions de desplaçats. Cada dia cal sumar més de 42.000 refugiats.

En la categoria de refugiats entren tots aquells que creuen la frontera del seu país i demanen asil a un altre país. Els desplaçats són els que es traslladen dins de les pròpies fronteres fugint dels conflictes, habitualment, bèl·lics.

Si un emigrant per causes econòmiques, com a ésser humà que és, mereix ser acollit, un emigrant per causes polítiques, un refugiat, té el dret, dret internacional i dret humà, a ser acceptat a l'estat al qual s'ha dirigit. Perquè és una persona que ha vist perillar la seva vida i les vides dels seus parents i amics. Si és rebutjat, quina solució li queda?. Segons la Convenció de Ginebra de les Nacions Unides adoptada el 1951, tota persona que per causes polítiques, religioses, bèl·liques sol·liciti asil a un estat ha de ser acollida.

Instal·lació d’un camp de refugiats d’Acnur per siris al nord d’Iraq (Fotografia de NNUU)

Estem assistint al terrible drama de l'Orient Mitjà. Molts cristians i musulmans estan sent massacrats per l'integrisme islàmic i per governs dictatorials. Les persones i les seves cultures mil·lenàries en procés de desaparició. Les televisions ens mostren sirians, afganesos, iraquians, ... que han hagut de fugir, pagant sovint suculentes quantitats a màfies que es dediquen al tràfic d'éssers humans. En el cas de Síria són fonamentalment persones de classe mitjana, moltes amb títols universitaris, les que han d'abandonar el seu país. Uns 8 milions de sirians han abandonat la seva llar i, d'aquests, 4 milions han fugit a altres estats. La seva ruta habitual és Líban, Turquia, pastera, illa grega, continent europeu. I malgrat el Calvari que han patit i segueixen patint diran: Gràcies a Déu nosaltres hem salvat la vida.

Refugiats siris

I, com reacciona Europa?. En molts casos d'una manera lamentable. D'entrada no podem obviar que els estats sobre els quals recau, proporcionalment, la major quantitat de refugiats són estats poc poblats, com el Líban, 25% de la seva població són refugiats, o Jordània. També, però amb molta més població, Turquia i l'Iran han assumit importants contingents de refugiats. Més de 1.600.000 en el primer cas i gairebé un milió en el segon. Es considera que el 86% dels refugiats es troben en països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament. No hi ha dubte que a Europa l'estat que assumeix una major quota de refugiats és Alemanya. S'estima que aquest any seran més de 800.000 els acollits. Suècia també està disposada a seguir obrint les seves portes. Altres estats com Gran Bretanya i Espanya juguen un paper menor. Quan escric aquestes línies, arriba la notícia que la Gran Bretanya i Espanya acceptaran les quotes que imposi la UE. 15.000 aniran a Espanya en lloc dels 1.500 a què s'havia compromès.

Resulta una enorme contradicció que el govern espanyol presumeixi d'haver superat la crisi i en canvi afirmi no tenir mitjans per acollir més refugiats. També sorprèn, per la manca d'escrúpols, l'actitud d'Hongria, Eslovàquia o Txèquia. La canceller Merkel, sovint tan maltracta per alguns mitjans, cal reconèixer que ha jugat un important paper en el tema. I el ministre francès d'Afers Estrangers, L. Fabius, ha criticat que es parli dels refugiats com si fossin mercaderia.

Estació de Budapest (Agència EFE)

En els últims temps, les imatges se succeeixen. Hem vist milers de persones intentant accedir als trens que des de Budapest els han de traslladar a Berlín. O cadàvers de nens que han arribat a les platges de la Mediterrània oriental després d'haver naufragat. O dormint a les cunetes de carreteres i camins a Europa central. En el cas del nen ofegat a les platges de Turquia podem afirmar que una imatge val per mil imatges.

Europa ha de fer un exercici de memòria històrica. Recordar els milions de desplaçats i refugiats per les seves dues guerres mundials. I Europa i el món han de recordar que, en bona part, el que ara està passant és conseqüència de guerres declarades en el seu dia per les grans potències: Estats Units i la Gran Bretanya quan van decidir la invasió de l'Iraq i l'Afganistan.

Per la meva cara, i segur que per la dels lectors, ha lliscat més d'una llàgrima. Especialment quan vam veure nens morts i vam posar nom a les víctimes. I així milers de persones amb un rostre, nom i cognoms. Ara cal passar de la compassió a l'acció. Una part d'Europa ho està fent. Exemplar l'actitud de molts alemanys i austríacs en rebre als refugiats. Per deure humanitari i per haver contribuït a radicalitzar extremismes al Pròxim Orient, és urgent una resposta al drama humà que s'està produint a les nostres portes en aquest món globalitzat. Com va dir i repeteix el Papa Francesc, NO A LA GLOBALITZACIÓ DE LA INDIFERÈNCIA, SÍ A LA GLOBALITZACIÓ DE LA SOLIDARITAT.

Joaquim Alsina

Permanent FISC- Catalunya