ELS POBLES INDÍGENES

Un dia del mes d’agost Nacions Unides el dedica a recordar els pobles indígenes i els maltractes a què han estat sotmesos. Hauríem de començar per dir que indígenes som tots els habitants originaris d’un territori. Hi ha paraules que s’han convertit quasi bé en un insult, com indígena o aborigen. La blanca Europa ha arribat a posar en dubte que els habitants d’altres continents fossin éssers intel·ligents. Als segles XV i XIX es preguntaven si tenien ànima. Donant per suposat que els europeus sí que en tenien. Tenir ànima no vol dir tenir consciència. 

Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania han patit el domini d’Europa. Uns més que altres. Així Amèrica, en ser totalment ocupada per colonitzadors, tan sols alguns territoris de l’Amazònia varen quedar inexplorats, va veure reduïda la seva població entre el XVI i el XVII a una desena part. Els maltractes, el treball forçat i les malalties desconegudes varen produir aquesta davallada demogràfica. Àfrica va patir l’espoli dels seus homes més forts i Àsia es va veure menys afectada en no ser sotmesos més que alguns territoris. A més a més, en tenir cultures riques i mil·lenàries els va ser molt difícil als europeus imposar-se i assimilar les poblacions asiàtiques a la cultura europea. Oceania presentava unes característiques molt diferents a les d’Àsia. Poca població i fàcil de dominar.

Als Estats Units i Canadà, els nens indígenes eren portats a internats de mala fama i se’ls obligava a parlar anglès i a oblidar la seva llengua, cultura i creences. Als pares, si els reclamaven, se’ls deia que havien mort. Avui el Canadà assigna al cap de l’alcoholitzada i depauperada població indígena un sou semblant al del primer ministre canadenc. A l’Amèrica central el cas més emblemàtic és el de Guatemala. Durant la colònia la selva guatemalenca va preservar la vida dels indígenes que l’habitaven. Avui es calcula que hi ha uns 12.000.000. Durant successives dictadures, en especial la del General Ríos Montt, entre 1982 i 1983, varen morir més de 200.000 indígenes. L’exèrcit entrava a sang i foc a poblacions rurals on torturava i assassinava sense contemplacions. Durant aquest any 2015, Ríos Montt serà jutjat per genocidi. Ja el 1979, l’ambaixada d’Espanya va ser assaltada per l’exèrcit i moriren cremats els camperols que havien demanat ajuda a l’ambaixador, Máximo Cajal. Entre els morts el pare de Rigoberta Menchú.

Guatemala

Als Andes queden molts indígenes, especialment quítxues i aimares, perquè vivien a regions més inaccessibles i això els va permetre sobreviure a la colònia i salvar la seva llengua. El cas dels guaranís és l’excepció, ja que els jesuïtes els varen tractar bé, varen aprendre la llengua, en lloc d’imposar el castellà, i varen ajudar a salvar la seva cultura. Així avui al Paraguai el guaraní és parlat per la majoria de la població. 

Àfrica va sofrir situacions de violència extrema, com el Congo sota el rei dels belgues, Leopold. La població autòctona va ser desproveïda de les seves terres i sotmesa a treballs forçats, tortures, segrestos i assassinats. Segons alguns autors en 40 anys es passaria de 20 a 10 milions d’habitants. Cautxú, marfil, tot tipus de minerals de l’altiplà de Katanga. Leopold es va convertir en pocs anys en un del homes més rics del planeta.

El Congo del rei Leopold

Temple Hindú

Àsia, com he comentat anteriorment, tenia molta població. Això feia difícil convertir els seus habitants a la cultura europea. L’Índia és el cas més emblemàtic. Ocupada pels britànics, els indis varen ser obligats a treballar en plantacions de te, cotó, jute, ... i a abandonar els seus conreus tradicionals i els treballs artesanals.

Rickshow: Senyors i servidors

L’anglès es va convertir en llengua de comunicació però la població va seguir practicant els seus costums i les seves religions, algunes mil·lenàries com hinduisme i budisme. Situacions semblants es donaren a Indonèsia, Malàisia, Indoxina, ... i on hi havia poca població, com ara l’Afganistan, els britànics no varen poder ocupar-lo de forma efectiva. Tan sols per breus períodes.

Plantació de te

Aborígens australians

Oceania, un continent insular format per multitud d’illes, la més gran Austràlia, té una extensió una mica inferior a Europa. Continent poc poblat, el que va permetre dominar-lo totalment. El cas dels aborígens australians és ben conegut. Els nens petits, sobre tot els mestissos, eren distribuïts entre famílies d’origen europeu i institucions per a què oblidessin la seva cultura, així es practicava una curiosa forma de genocidi cultural, amb molts casos de pederàstia. Varen ser denominats la generació perduda. Avui tan sols queden uns 50.000 aborígens.

 J. Cook, explorador 
de les terres australs

Fa pocs anys que el primer ministre va demanar perdó per la forma d’actuar dels europeus i els seus descendents.

Cal mantenir viva la memòria del que va succeir per tal que mai més es tornin a donar situacions com les descrites. Per desgràcia el món no aprèn del passat i avui encara vivim situacions de força injustícia. El que abans eren imperis avui són multinacionals. El que abans eren colonitzadors avui són elits dels propis pobles del Sud les que dominen i roben els seus habitants. Cal denunciar-ho per assolir un món més just.

Joaquim Alsina

Permanent FISC- Catalunya