divendres, 11 de desembre del 2015

NADAL

Arriba el Nadal, puntualment, com cada any. Festa que ens fa a tots més sensibles, una mica més bons, més donats a col·laborar amb institucions benèfiques, ONG, hospitals, ... però també més abocats al consum i al consumisme. Els familiars, potser especialment els avis, rivalitzen per oferir els millors regals als nens, als néts. Que no els falti res en aquestes dates tan assenyalades. Amb això creem de vegades petits tirans que es consideren el centre de la humanitat i creuen que el món és un conte de fades en el qual es poden realitzar tots els desitjos.
Amb el Nadal sorgeix en les nostres ments una sèrie de preguntes inquietants: ¿Quantes persones podran celebrar el naixement de Jesús en un ambient digne, quantes seguiran immerses en la pobresa, en la guerra, en la marginació, ..., quantes seguiran submergides en la crisi econòmica que ha empobrit un segment considerable de les classes mitjanes i encara més de les classes baixes ?
Al nostre país hem iniciat el temps d'Advent amb una gran mobilització per recollir aliments en benefici de totes aquelles famílies o persones que viuen soles i no disposen de recursos per arribar a final de mes, algunes d'elles ni tan sols passar els primers dies de mes. Cal constatar que, un cop més, la ciutadania ha donat resposta a aquesta crida a la solidaritat i ha estat generosa. Tones i tones d'aliments proporcionats no únicament per persones en bona situació econòmica. S'han repetit les històries emocionants dels que, sense poder, han col·laborat fent un gran sacrifici. Són aquests exemples els que ens permeten mantenir la confiança en el gènere humà. Com la Comunitat de Sant Egidi que celebra cada any el Nadal amb persones que viuen soles, en situació de penúria extrema, i que tenen la possibilitat de menjar dignament un dia tan assenyalat.
Nadal és també un temps de reflexió. Ens dol que alguns municipis de les nostres contrades vulguin ignorar, deliberadament, l'origen cristià de la festa, transformant el 25 de desembre en les festes del solstici d'hivern o felicitant només l'Any Nou. Nosaltres anem arraconant els nostres símbols i les nostres tradicions deixant espai a altres que aprofitaran per anar situat els seus símbols i les seves tradicions. És evident que hi ha d'haver un respecte i una convivència entre les múltiples tradicions i creences d'una societat plural com la nostra, però això no vol dir renunciar a les pròpies arrels, ja que qui perd les seves arrels i oblida la seva història i el seu passat abandona una part remarcable del seu ésser. El Papa emèrit Benet XVI declarava als periodistes a l'avió que el conduïa a Munic que el seu cor bategava en bavarès i convidava a no oblidar les arrels. Però un potent laïcisme està envaint la societat en què vivim i tot el que fa referència al món religiós pateix el rebuig de les administracions, administracions que han de vetllar per totes les cultures i encara més per les que són "natives".
Cal celebrar la festa, però sense excessos de consumisme. Un cert consum és bo, sobretot en època de crisi, perquè ajuda a reactivar la producció, evita el tancament de botigues, millora el comerç, més persones podran treballar i accedir a un salari. Així que està bé comprar, però amb mesura. Ni que sigui per respecte als que no tindran les mateixes oportunitats. I si impera la compra austera, una part dels diners no gastats estaria bé emprar-la en benefici dels desposseïts.

Celebrem la festa de Nadal i Reis. Si volem combinar-lo amb el Pare Noel perfecte, sempre que siguem conscients que no és un invent de la Coca-cola. Sapiguem que prové de Sant Nicolau o Santa Claus. Nascut a Lícia, Turquia, al segle IV, que als 19 anys va repartir la seva fortuna entre els pobres i que es va convertir en sant patró de Turquia, Grècia i Rússia. Com que va morir un 6 de desembre, segons la llegenda, d'aquí el costum de commemorar la seva figura uns dies abans de Nadal i, ja que va regalar la seva fortuna, convidar-nos a fer regals a les persones que estimem. I no per això l’elevarem a patró de comerciants i consumidors.


Celebrem l'essència del Nadal. El goig de tenir un Nen entre nosaltres, Jesús encarnat en la humanitat, en l'esdevenir històric dels pobles, per portar esperança, amor i reconciliació. I no deixem de banda la representació tan bonica del Pessebre, Jesús, Maria i Josep, el bou i la mula, els pastors i els Mags, tots, en actitud humil, celebren el naixement i adoren el Nen.

Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada