dijous, 21 de gener del 2016

XINA-RÚSSIA DESPRÉS DE LA CAIGUDA DEL MUR, EN UN NOU ORDRE MUNDIAL (S’accentuen les desigualtats)

Quan va caure el mur de Berlín el 1989 tot el món va viure una mena de tsunami d’una gran magnitud. S’havien acabat els enemics ancestrals. El socialisme real havia desaparegut per sempre. Tan sols alguns països, com ara la Xina, Corea del Nord o Cuba seguien sota règims comunistes. Però Xina era un cas especial, ja que regida pel Partit Comunista xinès seguia un sistema econòmic semblant al capitalista. Les trajectòries d’ambdós estats va ser molt diferent. Analitzem-les breument.

Ciutat prohibida. Retrat de Mao Ze dong
L’any 1978, Deng Xiao Ping arribava al poder. Des d’aquella data la Xina va començar a canviar el sistema econòmic i va anar obrint-se al capitalisme sense obrir-se a la democràcia ni millorar la situació dels drets humans. Es faria famosa la frase: “No importa de quin color és el gat, l’important és que caci ratolins”. O una altra no menys significativa: “Enriquir-se és gloriós”. L’important és l’eficàcia. Així, a poc a poc, va anar millorant el sistema macroeconòmic i les últimes dècades la Xina va assolir creixements de fins el 15 % anual.

Constrast ciutat rica-pobra
Rússia va seguir un camí molt diferent. Després d’uns primers anys molt convulsos: sota Gorbatxov (amb la perestroika, política de reformes, i la glasnot, transparència), Ieltsin i finalment Putin, Rússia va passar de ser un estat socialista, on tot ho determinava el PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica), a ser un estat capitalista, però d’un capitalisme salvatge, sense cap intervenció estatal i tot fiat al lliure mercat. Les conseqüències varen ser dramàtiques. 

Metro de Moscou: un palau de treballadors
No es podia passar d’un estat interventor en tot a la desregulació total. L’esperança de vida va baixar en quasi 10 anys, els nivells de pobresa i alcoholisme, mal endèmic del país, van créixer exponencialment. A la desintegració de l’URSS havia succeït la desintegració del sistema social, de la sanitat, de l’esport, de la percepció d’unes rendes baixes però garantides. 
Centre de conveccions del PCUS
De tal forma que al cap d’un temps es va haver de canviar el rumb i es va produir una tímida intervenció de l’estat per intentar corregir la situació i Putin es va convertir en el nou tsar. Varen sorgir màfies econòmiques i la lluita pel poder a la cúpula de l’estat es va intensificar. Alguns periodistes que denunciaven greus fets que s’estaven produint varen morir en estranyes circumstàncies. 

Ens assalta una pregunta: 
Per què Xina va progressar tant i Rússia es va quedar estancada o en regressió?

Shangai, centre econòmic
Hi ha diversos factors que explicarien aquestes diferències entre els dos estats. Xina iniciava un camí no viciat. És a dir, mentre l’ex URSS tenia molta indústria però obsoleta, requeria posar-se al dia des de feia molts anys, i tenia greus defectes en la forma de conduir les empreses estatals i manca d’incentius evidents, Xina començava a crear la seva indústria, el que li permetia partir de zero, sense defectes de funcionament i sense maquinària envellida i amb nous caps que s’havien d’anar formant. A aquesta diferència fonamental, s’afegia una altra. El món està ple de xinesos, molt emprenedors, que allà on s’instal·len creen comerços i petites o grans empreses. Aquests xinesos enviaven capitals al seu país i així ajudaven a constituir noves empreses. Russos a l’exterior es podrien comptar amb els dits d’una mà i per tant no existia la possibilitat de rebre capitals externs. També hi ha qui considera que, per ser Xina un règim dictatorial, la situació política ha ajudat a que l’economia tiri endavant. Aquest és un aspecte opinable, però és cert que comparat amb altres països podria tenir certa versemblança. 

Hi ha una altra raó per a entendre el desmesurat creixement xinès. Tractant-se d’un país molt endarrerit tenia molt més camí a recórrer que Rússia, que era un país industrial, encara que la indústria estigués antiquada. Això li permetia a la Xina tenir un creixement entre el 7% i el 15 % anual. Quan un país ja està desenvolupat, com ara Alemanya, el màxim que pot avançar és entre un 2% i un 4 %. 

Abans m’he referit a la macroeconomia però què passa amb la microeconomia? Què passa amb el nivell de vida de les famílies? Si a Rússia s’havia produït una davallada dels estàndards de vida que després s’ha anat corregint, a Xina se ha constituït una classe mitjana d’entre 300 i 400 milions de persones sobre els més de 1.300 milions que habiten el país. Aquests són els que poden viatjar, poden donar-se alguns capricis. Alhora s’ha constituït una classe alta molt rica que no dubte a lluir la seva capacitat econòmica, a fer-se veure i aparentar el que és: un nou ric. Al costat d’aquestes realitats sobreviviu amb moltes dificultats una classe baixa que ha estat desplaçada del camp, perquè aquest s’ha urbanitzat, nous habitants de les ciutats que intenten aconseguir feina, no sempre amb èxit, i també persones empobrides que abans havien tingut un treball assalariat i segur i que ara l’han perdut. 

Tibet, Potala
La nova Xina té molts reptes: donar feina a tots els seus potencials treballadors no és el menor. Els desequilibris entre zones rurals i zones urbanes. Els desequilibris entre l’interior i la costa. Els problemes amb les ètnies minoritàries, com ara els tibetans o els uigurs. La democratització, ineludible si s’avança econòmicament. Tothom recorda que l’any 1989 es van reprimir molt durament les protestes de Tian an Men. I es va fer famós un desconegut davant dels tancs impedint la seva progressió per la plaça més gran del món. El medi ambient constitueix un dels problemes més greus, sobre tot per l’ús de carbó, abundant en el país, i la combustió d’altres combustibles fòssils. L’envelliment de la població, en bona part conseqüència de la política de fill únic, i el major nombre d’homes degut a l’infanticidi femení. El que pot anar acompanyat de nens consentits que no tinguin la capacitat d’esforç i de sacrifici dels seus pares. Grans extensions desèrtiques i la mala distribució de l’aigua, el que ha portat a construir la presa de les Tres Gorges, la més gran del món, amb el que això ha representat de desplaçament de milions de persones. La sanitat, encara insuficient, li queda molt camí per recórrer per a arribar a ser universal i gratuïta. I des del punt de vista exterior, Taiwan, antiga illa de Formosa i ex Xina nacionalista, reclamada per la Xina continental com a part integrant del seu territori. 
Protesta a Tian An Men - 1989
La reclamació de territoris insulars i la “creació” d’illes artificials. Fora injust no posar a l’haver de l’estat xinès els avenços científics i tecnològics i els espectaculars èxits esportius, sovint a base de sotmetre a grans sacrificis, inhumans, a les seves estrelles. Xina s’ha convertit en la segona potència industrial del món, en el gran exportador, i en el país reclamat a Àfrica i Amèrica per a fer amb rapidesa obres públiques. Intervenint també en l’explotació de mines o en la compra de terrenys. 
En aquests moments el creixement ha disminuït i això està provocant greus conseqüències a les borses mundials. Rússia va incrementar el PIB el 2015 en un 0.6 %, mentre Xina ho feia en un 6.9 i per aquest any es preveu un increment d’un 6.3%.

Conrreu d'arròs al sudest de la Xina
Estem parlant de dues grans potències. Respectades pel potencial que tenen, però no precisament per respectar els drets humans o per fomentar la igualtat entre els seus ciutadans. Sotmesos els xinesos al PC xinès i els russos al despotisme d’un règim personal sota Vladimir Putin. No n’hi ha prou amb el creixement econòmic dels estats, cal que les seves poblacions percebin, en el dia a dia, les millores econòmiques que pregonen els seus dirigents. És imprescindible que la gran bretxa (com l'anomena el premi nobel d'economia Stiglitz) existent entre els que més tenen i els que menys tenen vagi minvant.

Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada