Avui us convidem a que mireu aquests dos nous recursos que hem preparat:
Calendari d'advent:
Avui us convidem a que mireu aquests dos nous recursos que hem preparat:
Calendari d'advent:
Us presentem un conte adreçat especialment als alumnes del Cicle Mitjà.
Aquest conte neix inspirat per uns materials sobre els ODS 2030 que va preparar FISC-La Rioja amb la financiació del govern de La Rioja. Aquests materials ja han estat treballats al Col·legi La Enseñanza de la Companyia de Maria de Logronyo, i tal i com ens van informar a la darrera trobada de delegacions, els materials van ser un èxit.
El conte tècnicament està fet amb l'aplicació CANVA, que dona la possibilitat de traduir-lo a diferentes idiomes gràcies a la IA. Així que l'hem traduït al castellà, al gallec i al basc. Si hi trobes qualsevol errada, no dubtis en fer-nos-ho saber per a poder-la corregir.
Esperem que el gaudiu i us faci servei.
James Bradford DeLong (24 de juny de 1960). Es va graduar summa cum laude a la Universitat de Harvard el 1982, seguit per un Magíster i Doctorat en Economia el 1985 i 1987, respectivament, també de la Universitat de Harvard. Després d'obtenir el seu Doctorat, va ensenyar economia al MIT, la Universitat de Boston i la Universitat de Harvard, del 1987 al 1993. És professor d'Economia a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. DeLong ha servit com a Secretari General Adjunt del Departament del Tresor a l'Administració de Clinton.
DeLong es refereix sempre al segle XX començant-ho el 1870 i finalitzant-ho a principis del XXI.
El mosquet i la caravel·la van donar origen a l'era imperial-comercial, en què els imperis de la pólvora van tenir una posició de predomini. Tot i això, el saldo final va ser més aviat discret, ja que no va arribar a donar-se un enlairament capaç de potenciar un nou paradigma de creixement sostingut. Els arnesos aplicats als cavalls i l'arada pesant van desplaçar la vida socioeconòmica d'Europa cap al nord del continent, però no van millorar radicalment la vida de la classe treballadora.
El que va canviar a partir del 1870 va ser que les economies més avançades de l'Atlàntic Nord havien inventat la invenció.
Del 1870 al 1914 es van desplegar noves i millors tecnologies industrials que naixien dels laboratoris de recerca industrial.
El 1870 un home ric posseïa les mateixes coses que tenia al seu abast un home acabalat d'un segle abans, el 1770. Els rics del 1870 podrien haver tingut més cases, més roba, més cavalls, més mobles… També podrien haver exhibit el número de servents que tenien a la seva disposició, ja que aquesta era una altra manera tradicional de demostrar poder econòmic, més reputada fins i tot que la mera presentació de les comoditats que gaudia cadascun. Però des de la dècada del 1870, la situació va començar a canviar. La fabricació de nous productes bàsics va alterar la conversa i els rics van començar a accedir a telèfons, gramòfons, màquines d'escriure, càmeres, automòbils, etc. El procés, en aparença interminable, va continuar al segle XX amb noves incorporacions, com els avions, les ràdios, les neveres, les rentadores, els televisors o els vaixells d'esbarjo.
1870 va suposar l'alba d'alguna cosa nova al món, ja que durant dècades cada aspecte de la vida va experimentar una revolució. Arribat l'any 1929, les zones urbanes dels Estats Units tenien electricitat, gas natural, telèfons i aigua corrent i neta. El 1870, el ferrocarril i les acereries; el 1903, la dinamo i els automòbils; el 1936, la cadena de muntatge i els avions; el 1969, els televisors i els coets militars i lunars. El 2002, el microprocessador i la World Wibe Web (un sistema interconnectat de pàgines web públiques accessibles a través d'Internet)… la revolució tecnològica es va desenvolupar més ràpid i amb més intensitat que en qualsevol època anterior.
El 1889, en ocasió del centenari de la Revolució Francesa, en el marc de la celebració de l'exposició universal de París, es va inaugurar la torre dissenyada per Eiffel. A l'altra banda de l'oceà Atlàntic, al port de la ciutat de Nova York, s'elevava una estructura d'acer recoberta de coure, també de Gustave Eiffel, anomenada Estàtua de la Llibertat.
El món que sorgeix després de l'any 1870 estava més globalitzat que mai abans. Però quines implicacions tenia aquest procés? És evident que la globalització va ser més que el mer desenvolupament d'infraestructures de telecomunicacions i de transport capaces de creuar el planeta i connectar idees i persones més ràpid que mai abans. Per entendre millor què va significar la globalització ens podem fixar en la història personal del president Herbert Hoover, prototip del “somni americà”.
Va néixer el 1874 a Iowa. El seu pare, un ferrer, va morir el 1880, quan Herbert tenia tot just 10 anys. El 1885 va posar rumb a l'oest i es va traslladar a Oregon per viure amb els seus oncles. Més endavant, el 1891, va fer de nou les maletes i es va mudar a Califòrnia. Sempre va afirmar que havia estat el primer estudiant que va assistir a la Universitat de Stanford i és veritat, va arribar al centre un dia abans de la seva inauguració i va convèncer el personal perquè li permetessin dormir al campus. Va estudiar per convertir-se en enginyer de mines i es va graduar el 1895, quan encara se sentien les seqüeles de l'anomenat pànic del 1893.
El primer treball de Hoover va ser com a peó en una mina ubicada a Grass Valley, Califòrnia. Guanyava 600 dòlars a l'any. La seva següent ocupació va ser com a aprenent i assistent especial d'un enginyer de mines, cosa que li reportava uns ingressos de 2.400 dòlars per curs. Però va tornar a fer les maletes, i el 1897 va creuar el Pacífic rumb a Austràlia. Allà va treballar per a l'empresa minera Bewick Moreing amb un salari de 7.000 dòlars. Posteriorment es va traslladar a la Xina, on els seus ingressos van saltar a 20.000 dòlars. Va ser allà on va començar a forjar la seva fortuna. Des del 1901 fins al 1917, Hoover va viure a Londres, treballant com a enginyer consultor i inversor. A més del seu país natal, els Estats Units, els seus treballs i les seves inversions es repartien per Austràlia, la Xina, Rússia, Birmània o Amèrica Central. El 1917 va tornar a sòl nord-americà, i el 1925 va ser nomenat secretari de Comerç. Tres anys després, el 1928, va ser elegit president. El fill del ferrer del poble va aconseguir llicenciar-se a la universitat, es va fer milionari treballant com a consultor i va acabar a la Casa Blanca.
TARRAGONA-20 de maig de 2023
Vam iniciar la trobada amb una senzilla però sentida pregària a la capella del Col·legi
Lestonnac-L’Ensenyança. Escola que està de festa pel 325è aniversari de la seva
fundació.
Continuem amb
el comentari dels nous tríptics que ja han arribat i la campanya que es farà
per a captar nous socis. Comentari que ens va portar a reflexionar que últimament s’està recaptant menys
diners., i que caldria una reflexió sobre quina pot ser la causa. S’apunta la
possibilitat que cada vegada es porta menys diner físic a sobre i s’utilitza
molt més la targeta. Iniciem la reflexió amb el compromís de prendre-la més
endavant.
Es recorda també els materials
confeccionats per treballar els ODS i es valoren molt positivament.
Acabem la reunió amb el lliurament de
3 articles corresponents a 3 llibres: “La humanitat. Una història d’esperança”,
“La humanitat” i el “Mag del Kremlin”. Especialment el primer presenta dues
històries que poden ser molt útils per a comentar amb els alumnes. Es comenta a més a més LA CARTA. És una pel·lícula que presenta 5 persones que reben una
invitació del Vaticà, en el marc de la Laudato si, del papa Francesc, per
parlar fonamentalment del medi en què viuen. Són un cap indígena de l’Amazones,
amenaçat de mort per defensar la natura, animista, un noi del Senegal, musulmà,
una noia de l’Índia, hinduista, i un matrimoni cristià que viu a les Hawai i
estudien la situació dels esculls de corall. Cadascú surt al seu ambient
habitual i al Vaticà en reunió amb Francesc. Es pot trobar per you tube i pot
servir per passar-la als alumnes d’ESO i batxillerat. Molt emotiva.
Quatre informacions més referents a la
campanya del proper curs, la campanya de Colòmbia, els materials de la FISC i
...
Després d’una visita al terrat de
l’escola, amb unes imatges precioses de Tarragona, el col·legi ens fan un regal
magnífic. A més a més d’una ampolla de cava commemorativa del 325è aniversari
de l’escola, el centre i el Jesús ens regalen un llibre: “L’ENSENYANÇA DE LA
FLAMETA”, redactat per Jesús Blanco i il·lustrat per Vanessa Castro.
Sensacional! Pel contingut i les il·lustracions. Una autèntica joia, joia per
valuós i joia, alegria, per l’esperit. MOLTES
GRÀCIES!
Acabem la
trobada amb una visita llampec al Museu Bíblic (una delícia i una eina
didàctica de primera categoria) i un esplèndid dinar de germanor gaudit per
tots els assistents.
MOLTES GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA TASCA!