Sempre hi ha hagut moviments intolerants,
països intolerants, persones intolerants, … Donava la sensació que avançar en
civilització i modernitat ens faria diferents. Més comprensius, oberts als altres,
en definitiva, éssers amb capacitat de diàleg. Hem anomenat “Primavera àrab” un
moviment islàmic que ha mostrat un grau de virulència contra els cristians que
té molt de tempestuós i molt poc de primaveral.
Avui els cristians són perseguits a Àfrica,
Nigèria o Egipte, i al Pròxim Orient, Iraq o Síria, com mai havia succeït
anteriorment. Caldeus, armenis, siríacs, coptes, ... s’han hagut d’exiliar.
El soldà de Brunei acaba d’imposar la llei
islàmica, la shària, pel habitants de religió islàmica del seu petit estat. Els
altres es regiran per les lleis heretades dels anglesos.
Països com Estats Units conserven una fòbia
contra la negritud inexplicable i inacceptable. Tribunals formats per blancs no
tenen gaires problemes per condemnar ciutadans de raça negra.
Intolerància entre ètnies. Hutus i tutsis a
Burundi i Ruanda, entre diversos grups al Sudan, a Sri Lanka, ...
Els immigrants maltractats, no considerats
com a iguals, a Alemanya fa anys que es produeixen atemptats contra edificis on
resideixen turcs, els partits xenòfobs guanyen terreny a Europa.
Entre nosaltres, espanyols-catalans, estem
veient els problemes per arribar a acords que en democràcia no haurien de
presentar dificultats.
Realment estem més desenvolupats avui que fa
dos mil anys? O tan sols és un vernís que es dissol amb suma facilitat?
Fem entre tots un món on les relacions
humanes siguin realment humanes.
Joaquim Alsina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada