Óscar Arnulfo Romero ha estat beatificat. Per fi!!! Tots els pobles llatinoamericans ja l’havien, no beatificat, canonitzat. Era per a tothom i segueix sent-ho: “San Romero de América”. El Papa Francesc, després de la resistència a fer-ho dels papes anteriors, ha decidit la seva beatificació que hauria de donar pas a una ràpida canonització. No sols d’ell, també de tots els màrtir del Salvador i d’altres pobles del continent americà.
Nascut el 1917, va ser nomenat arquebisbe de San Salvador el febrer de 1977 per Pau VI. Era considerat un clergue culte, de biblioteca, que no s’assabentava del que estava succeint al seu país. De fet, la burgesia salvadorenca va rebre el seu nomenament amb una alegria desbordant, pensant que el podrien manipular sense problemes. En aquells moments El Salvador vivia una guerra civil terriblement sagnant. Com altres estats meso americans la desigualtat social i la injustícia que això comportava clamava al cel. Una oligarquia formada per unes poques famílies, 14, dominava el país. El poble, la immensa majoria de la població, vivia en una situació de pobresa insultant. L’exèrcit, els paramilitars i la guerrilla assassinaven sense treva, en especial exèrcit i paramilitars que venien a ser el mateix. I Romero, en uns primers moments, va donar la impressió que legitimaria l’actuació del govern i de la burgesia.
Va ser l’assassinat, a mans de la Guardia Nacional, del jesuïta P. Rutilio Grande, molt amic de Mn. Romero, el que li va obrir els ulls al malson que vivia la població salvadorenca. Va ser el punt d’inflexió. Va suposar la conversió de Romero a la causa dels justos i dels oprimits. Amb el P. Rutilio moriren un home de 72 anys i un noi de 16. Mn. Romero disposà que el diumenge no es faria cap missa a El Salvador, tan sols una a la catedral pels tres assassinats. A la missa hi assistiren 150 sacerdots i més de 100.000 persones. Un fragment de l’homilia mostra de forma explícita el tarannà de Romero: “El amor verdadero es el que trae a Rutilio Grande en su muerte, con dos campesinos de la mano. Así ama la Iglesia; muere con ellos y con ellos se presenta a la trascendencia del cielo. Los ama, y es significativo que mientras el Padre Grande caminaba para su pueblo, a llevar el mensaje de la Misa y de la salvación, allí fue donde cayó acribillado. Un sacerdote con sus campesinos, camino a su pueblo para identificarse con ellos, para vivir con ellos, no una inspiración revolucionaria, sino una inspiración de amor y precisamente porque es amor lo que nos inspira, hermanos. ¿Quién sabe si las manos criminales que cayeron ya en la excomunión están escuchando en un radio allá en su escondrijo, en su conciencia, esta palabra? Queremos decirles, hermanos criminales, que los amamos y que le pedimos a Dios el arrepentimiento para sus corazones, porque la Iglesia no es capaz de odiar, no tiene enemigos. Solamente son enemigos, los que se le quieren declarar; pero ella los ama y muere como Cristo: “Perdónalos, Padre, porque no saben lo que hacen”. Aquí s’inicià el calvari particular de l’arquebisbe.
El Papa Francesc li confima a Nayib Bukele, alcalde de San Salvador, la beatificació de Rutilio Grande
En diverses ocasions va ser cridat al Vaticà per la seva actuació a El Salvador, sospitosa de marxisme. Els cardenals de la cúria el criticaven mentre Pau VI el recolzava. Quan va arribar Joan Pau II al pontificat la situació canvià i es tornà més crítica per Romero.
Que estava disposat al martiri ho demostra el fet que va tenir lloc a Aguilares, a la Parròquia del P. Grande. L’exèrcit havia ocupat el temple, havia escampat les hòsties consagrades per terra i les havia trepitjat. Mn. Romero va decidir anar-hi. Entrà al temple i començà a recollir les sagrades formes que havia al terra. El varen treure de la seva església. Però va tornar a entrar i a recollir-les. Poc temps va tenir. Les bales de les metralladores xiularen als voltants i va tornar a ser expulsat. Aquells dies circulava la consigna: “Sea patriota mate un cura”.
Va rebre dos doctorats honoris causa, un a la universitat dels jesuïtes de Georgetown, als EEUU, un altre a la universitat catòlica de Lovaina, Bèlgica. I parlamentaris britànics al proposaren per Premi Nobel de la Pau.
Cada diumenge, l’arquebisbe, al final de l’homilia, parlava de la situació al país. Era pràcticament l’única veu lliure que se sentia en els mitjans de comunicació. Sobre l’altar un telèfon feia arribar les seves paraules als indrets més allunyats del país. Els camperols el seguien amb gran interès.
El diumenge de Rams de 1980, Romero feia la seva última homilia. Amb les seves paraules signava la sentència de mort: “A los hombres del ejército, ...hermanos...ningún soldado está obligado a obedecer una orden contra la ley de Dios ,...recuperen su conciencia, ...en nombre de Dios...les suplico, les ruego, les ordeno en nombre de Dios: Cese la represión”. Hores després era assassinat celebrant missa a la capella de les religioses de l’Hospital de la Divina Providencia.
 |
| Mn. Romero assassinat durant la celebració de l’eucaristia, març-1980. |
L’autor material fou Marino Samayor Acosta, subsergent de la secció II de l'extinta Guàrdia Nacional, i membre de l'equip de seguretat de l'expresident de la República, que va manifestar que l'ordre per cometre el crim la va rebre del major Roberto d'Aubuisson, creador dels esquadrons de la mort i fundador d'ARENA, partit d’ultradreta, i del coronel Arturo Armando Molina. Samayor Acosta hauria rebut 114 dòlars per realitzar aquesta acción. Marisa d'Aubuisson, germana de Roberto d'Aubuisson però crítica amb la seva forma de pensar, va crear anys més tard la fundació que va promoure la beatificació del bisbe salvadorenc.
A la seva tomba hi van els salvadorencs a pregar i a demanar. Joan Pau II en una visita a San Salvador i davant la tomba va exclamar: “No manipulen la figura de Monseñor Romero”. Evidentment no cal manipular-la. El seu missatge és el del Concili Vaticà II quan declarà que l’Església feia una opció preferencial pels pobres. El seu missatge és el dels evangelis, al costat dels pobres i marginats i obert sempre al perdó.
 |
| Tomba de Mn. Romero |
 |
| Manifestació per la seva canonització |
Joaquim Alsina
Permanent FISC-Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada