SOLIDARITAT

Nacions Unides reserva l’últim dia del mes d’agost, i pràcticament del període vacacional, a la solidaritat. Ens està invitant a posar-nos les piles. Per si algú s’havia oblidat de ser solidari. Els que tenim i vivim amb unes comoditats que gran part del món no gaudeix cal que ens esmercem a ajudar als qui tenen dificultats. És un deure de justícia. Sols de justícia?

Angeles Caso narrava al Magazine de La Vanguardia que hi ha un restaurant a Eivissa on sopar costa 1.650 €. Deia que era una obscenitat gastar-se aquesta quantitat per sopar i fins i tot ventar-se d’haver-ho fet. Més quan tantes persones al món y al nostre país no tenen l’imprescindible per viure o simplement per subsistir. Remarca la novel·lista que tots tenim dret a donar-nos petits plaers però que ningú no guanya tants diners d’una forma innocent. Si el voluntari ho fos tan sols per una qüestió de justícia caldria dedicar moltes hores i molts diners als desafavorits del món per tal de compensar un sopar de luxe “asiàtic”.

Hi ha països europeus en els quals entre un 50 i un 60 % dels habitants pertanyen a alguna ONGD. Això no passa a la península Ibèrica, on ens movem al voltant del 10-12%. Cal que els ciutadans arribin a sentir el gust de la solidaritat. Una persona solidària se sent millor amb sí mateixa. Ajudar als altres surt del cor i de la consciència. Estem fets per estimar i és per amor al proïsme que ens obrim a treballar per un món més just.

       

Voluntari significa donar la mà...       i recollir el somrís de nens i adults

La nostra ONGD, FISC, ha nascut al bressol cristià d’un orde religiós, la Companyia de Maria. Així doncs, hem de tenir en compte una tradició cristiana que ens parla constantment dels pobres i de la solidaritat. I no sols parla, actua.

Ja els profetes de l’Antic Testament denunciaven les situacions d’injustícia. La crítica a aquells que ajuntaven casa amb casa i dormien en llits de marfil. L’Evangeli pren posició clara pels pobres i humils. El Magníficat és una de les diatribes més fortes contra poderosos i arrogants. I els Pares de l’Església, i... Francesc d’Assís, i..., fins arribar a la Doctrina Social de l’Església que considera que els béns del món no són propietat particular de ningú. Han estat creats per ser posats al servei de tota la humanitat. I per si hi havia algun dubte: El Papa, perdó, el Bisbe de Roma, Francesc, fa una clara opció pels pobres amb l’exhortació pastoral Evangelii Gaudium.

El voluntariat implica acceptar compartir realitats molt dures i treballar per canviar-les.

Quan una ONG envia voluntaris a països del Sud, si en tornar un d’ells és preguntat sobre com ha anat la resposta pot ser: “El meu cos és aquí però el meu cap i el meu cor és allà”. És el que ens diu la Mònica que acaba de tornar de Salahonda, Colòmbia, molt impressionada per l’experiència i amb ganes de repetir i de fer coses per la gent que ha conegut allà. En un magnífic vídeo acaba donant les gràcies a tothom. És així. El cooperant sempre té motius per a agrair el que ha rebut en afecte i consideració, i el que ha vist, que  canviarà per sempre més la seva vida. Es rep molt més del que s’aporta.

  

La voluntària Mónica, altres voluntaris i religioses de la Companyia de María

El voluntariat és cada dia més necessari. Avui moltes ONGD no podrien seguir el seu camí de col·laboració tant al Sud com al Nord sense la presència de voluntaris. Després de les brutals retallades que hi hagut en cooperació per part de les administracions públiques són molts els diners que han deixat d’ingressar per revertir-los després en les comunitats més necessitades.

Des d’aquí una invitació a què tothom se senti cridat al món de la solidaritat. Perquè, entre tots, poder fer un món millor és possible.

Joaquim Alsina

Permanent FISC-Catalunya

Fotografies de la voluntària de FISC a Colòmbia Mònica Peral

2015 - ANY EUROPEU DEL DESENVOLUPAMENT

El proppassat 2 d'abril el Parlament Europeu va aprovar, amb 546 vots a favor, 48 en contra i 38 abstencions, la denominació de l'any 2015  com a  Any Europeu del Desenvolupament. La Unió Europea , que des de 1983 tria un tema per cada any, dedica així per primera vegada un any europeu a la política exterior de la Unió.

Amb l'slogan : “ El Nostre món, la nostra dignitat, el nostre futur “, la celebració d'aquest primer  Any Europeu del Desenvolupament coincidirà amb la data límit per al compliment dels ODM. Per tant es presenta com un impuls per al marc d'acció post2015. Un any 2015 en el que també se celebrarà  la EXPO de Milà sota el lema : “Alimentar el planeta. Energia per a  la vida"

Aquest  any Europeu, sembla que fa una crida a la recerca de la coherència de polítiques i també insisteix en què la dignitat humana no té fronteres.

La posada en marxa del Programa per al canvi  i la Comunicació  “ Vida digna per a tots” són les guies d'acció per a les activitats d'aquesta edició de l ‘Any Europeu del Desenvolupament  (EYD2015), que girarà a l'entorn d'activitats en les institucions comunitàries i en els estats membres a través dels actors que intervenen en la cooperació al desenvolupament, convertint-se en una oportunitat clau per a crear consciència sobre l'acció exterior de la Unió Europea i dels actors de la cooperació internacional al desenvolupament. A més, reforçarà el compromís  de la UE per arribar el 0,7% del finançament del desenvolupament.

A partir de l'any 2000, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni  foren el centre de l'agenda de desenvolupament que serà vigent fins el 2015.

JUNTS PODEM MÉS

El Comissari de Desenvolupament Andris Piebalgs va declarar que l'Any Europeu pot ser “una oportunitat sense precedents per a que puguem relacionar-nos amb els ciutadans de la UE , i mostrar el nostre ferm compromís amb l’ eradicació de la pobresa en tot el món i per informar-los de com cada euro de suport ajuda a fer possible una diferència en les vides de tantes persones en alguns dels països més pobres del món".

5 i 8 de juny dies de Nacions Unides pel MEDI AMBIENT I ELS OCEANS

Dues celebracions que van molt lligades ja que el que  passa en el medi ambient repercuteix en els oceans i mars del món.

Des de la I Revolució Industrial és indiscutible que s’ha accelerat l’escalfament global i el deteriorament del medi. Fa dos segles, la I Revolució Industrial a Gran Bretanya i després a països d’Europa occidental i Estats Units va suposar la utilització de carbó amb el que moltes regions es varen convertir en zones negres. A l’últim terç del segle XIX, amb la II Revolució Industrial, s’introduïren noves fonts d’energia, sense abandonar el carbó, petroli, gas i electricitat. D’elles, el petroli altament contaminant. Al final de la II Guerra Mundial es va generalitzat l’ús del petroli i també es va incrementar exponencialment l’ús de vehicles, en particular el cotxe i l’avió, amb l’emissió de gasos contaminants com el diòxid de carboni, el CO2. Així, les últimes dècades han vist incrementar la temperatura a moltes zones del planeta. És l’EFECTE HIVERNACLE. Al costat d’això tenim la PLUJA ÀCIDA, pluja amb partícules de sofre, provinents de la indústria, en suspensió. I el deteriorament de la CAPA D’OZÓ determinades èpoques de l’any, per causa dels esprais i els aires refrigerats.

Cim del Kilimanjaro

Una visita a les glaceres de les muntanyes ens permet observar la forma alarmant en què han retrocedit la immensa majoria d’elles. Si una pel·lícula de fa 50 anys es titulava Les neus del Kilimanjaro, és evident que ara s’hauria de canviar el títol. Grenlàndia està perdent gel a marxes forçades i l’Oceà Glacial Àrtic està patint un desglaç tan acusat que ja es factible durant determinades èpoques de l’any establir rutes marítimes, qüestió increïble fa unes poques dècades. L’Antàrtida també ha vist alterat el seu perfil ja que una part perd gel i una altra guanya una mica any rere any, però la realitat és que hem assistit els últims anys a despreniments de grans blocs de gel d’una superfície semblant a  l’illa de Menorca. Amb el que representa de perill per la navegació i, desfet el gel, increment del nivell dels mars. Ara ja comencem a parlar de refugiats mediambientals.

L’Àfrica patirà sequeres més greus amb el que els seus habitants perdran encara més l’accés als aliments bàsics. El centre-nord d’Europa podrà produir productes com el vi, el que abans era impensable. Els incendis a Califòrnia i a Austràlia i els huracans i tifons cada cop més potents són mostra dels canvi climàtic.

A més desenvolupament més escombraries es generen. Els EEUU són els campions en generació de brossa per habitant. Europa, tot i tenir un alt grau de desenvolupament, genera una quantitat bastant inferior, perquè hi ha més consciència ecològica. Lògicament, el continent que es troba en més mala situació econòmica, Àfrica, és el que genera menys escombraries. Alguns han vist la crisi actual, la que patim des del 2008, amb bons ulls des del punt de vista mediambiental, ja que ha suposat reduir activitats industrials i així reduir la contaminació.

El mar Mediterrani té uns nivells de contaminació alarmants, amb el que suposa per la qualitat de vida i per la pesca. El centre de l’Atlàntic té una àrea extensíssima de deixalles acumulades. Les aigües salades o dolces del planeta es troben cada dia més contaminades. Algunes illes del Pacífic comencen a despoblar-se en previsió del que s’està veient venir.

El 1972 es va celebrar la primera conferència, Estocolm, que alertava sobre el deteriorament del medi. Va seguir després Río de Janeiro amb les Agendes 21, bons propòsits pel segle XXI i, finalment, Kioto, alarmant el món amb la imminència d’un increment insuportable de les temperatures el segle XXI. Fins i tot la NASA emetia un estudi sobre la gravetat de la situació, tot i que als EEUU hi ha molts que neguen el fenomen.  Avui més del 90 % dels científics coincideixen en què l’increment de temperatures és ocasionat per l’ésser humà.

Tenim temps per a reaccionar o hem fet tard? El 2.050 la situació s’albira d’una gravetat de conseqüències irreparables, amb més de dos graus d’increment de les temperatures.

Joaquim Alsina

Permanent FISC-Catalunya

DIA MUNDIAL DE LA LLIBERTAT DE PREMSA: 3 DE MAIG (NNUU)

Sempre que parlem de drets humans situem en primer lloc aquells que fan referència als drets d’opinió, expressió i premsa, més reunió, associació, ...

En negre, els països que menys

respecten la llibertat de premsa

Des que hi ha conflictes i guerres, és a dir, des de sempre, han produït morts i desaparicions d’aquells que podien ser testimonis indesitjats dels qui ocasionen víctimes entre la població i conculquen els drets humans.

Des de la I Guerra Mundial i sobre tot des de la Guerra Civil espanyola, Robert Capa, varen ser molts els enviats per mitjans de comunicació internacionals per tal de cobrir els esdeveniments sagnants que estaven tenint lloc.

Ja siguin periodistes, redactors o fotògrafs, free lance o corresponsals de diaris, revistes, ràdios o televisions, tots han posat la seva vida en perill per tal que el món sabés què estava succeint a qualsevol indret del planeta. I any rere any se’ns informa de quantes víctimes s’han produït entre els informadors, tant fortuïtament com intencionadament, al llarg dels dotze mesos anteriors.

A la Rússia de Putin és un autèntic degoteig de periodistes d’ambdós sexes els que han estat assassinats, el més greu Anna Politkóvskaya a Moscou, i alguns fora de les fronteres russes, i és que l’ombra de nou tsar és allargada. Podem recordar els que han mort a l’Iraq, José Couso, o més recentment a Síria, països  on la manca de respecte als drets humans ha estat ostensible.

60 periodistes morts, 673 de detinguts, 929 d’atacats o amenaçats i 29 de segrestats. Aquestes són les dades de l’informe anual de Reporters Sense Fronteres pel 2008.

Anna Politkóvskaya

Amb el que no comptaven els sanguinaris del món és que les noves tecnologies han convertit cada un dels éssers humans en un informador que amb un senzill mòbil pot enviar fotos i notícies del que està veient i sofrint al racó més allunyat del món. No hi ha malifeta que pugui escapar als nostres ulls.

Tirans del món, atenció!: Us estem contemplant!.

Però cal reaccionar davant situacions d’injustícia. Lamentablement, fa pocs mesos, el govern espanyol ha fet marxa enrere en quant a la possibilitat de jutjar criminals d’altres estats. Pràcticament ha desmuntat la llei de justícia universal. I ho ha fet per por a la Xina i altres estats i és que: “Poderoso caballero es don dinero!.

Exigim dret a la informació, una informació verídica, sense por a explicar la realitat, i dret a que aquells que abusen del seu poder econòmic, polític i/o militar siguin castigats pel mal causat en les poblacions, sovint, més vulnerables.

Per què un món millor on regni l’imperi de la veritat és possible.

Joaquim Alsina

Permanent de FISC-Catalunya 

17 d’abril: Dia Internacional de la lluita camperola

Curuguaty-Paraguai

Protestes camperoles

El mal repartiment de terres, els camperols sense terres, és una situació que s’origina fa segles, a Europa des de l’Edat Mitjana, i s’ha agreujat al llarg dels segles XIX i XX. Dóna la sensació que aquesta situació no acabarà mai. A l’Espanya de la II República un dels problemes més greus va ser aquest, la gran quantitat, dos milions de jornalers, de camperols sense terra. Avui, ha canviat alguna cosa en quant a latifundis a la meitat sud peninsular?

A Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina estem assistint, des de fa uns anys, a la compra de grans extensions de terres per part d’estats i de grans corporacions multinacionals. Es tracta d’assegurar-se aliments i combustibles d’origen vegetal o simplement preveure situacions en un futur més o menys llunyà, quan siguin necessàries més terres per proveir les respectives poblacions o obtenir més beneficis.

Dos exemples:

Guatemala. Polochic. Camperols es neguen a abandonar terres, alguns moren. Les cabanes on viuen són incendiades. Oxfam inicia una campanya per tal que els camperols puguin tornar a les seves terres. La mobilització recolzada per centenars de milers de signatures aconsegueix que el govern guatemalenc doni la raó als camperols.

Paraguai-Camps de soja

Paraguai. Curuguaty. El dictador Stroessner va entregar terres, que eren de tots, als militars i amics en un clar cas de nepotisme. Des de fa dos anys, a Curuguaty, els camperols reivindiquen els seus drets sobre aquestes terres, les ocupen i es produeix una autèntica massacre. Molts moren, altres desapareixen i uns altres són detinguts i es troben en vaga de fam indefinida. Segueixen la lluita, recolzats per Oxfam Intermón, i esperen que es restableixi la justícia. A Paraguai 1,6 % dels propietaris posseeixen el 80 % de la terra. Una situació d’injustícia que clama al cel. Avionetes passant fumigant sense tenir en compte ni els treballadors dels camps ni el medi ambient, uns i altres greument contaminats. Soja i soja transgènica s’han convertit en el principal producte d’exportació del país. En front d’aquesta situació, l’ONG FISC de Lestonnac procura hortes comunitàries al país amb la finalitat d’assolir un estatus de sobirania alimentària per la població.

Podríem afegir el desplaçament d’agricultors per urbanitzar terrenys a la Xina i fa molts més anys, més de 25,  el defensor dels sense terra,  dels treballadors del cautxú i dels indígenes al Brasil, Chico Mendes, fou assassinat pels fazendeiros. És evident que, com que els camperols no tenen força social, capacitat de ser un lobby, tothom abusa d’ells.

En ple segle XXI, és inexplicable que es visquin situacions més pròpies d’èpoques pretèrites que de l’actualitat.

La terra per a qui les treballa, perquè tenim fe en què un món millor és possible.

Joaquim Alsina

Permanent FISC-Catalunya

NOTA DE PREMSA - SAME

Samira un exemple de superació pel dret a l’educació inclusiva

Setmana d’Acció Mundial per l’educació del 7 al 11 d’abril

La Samira (testimoni en vídeo) viure durant un any en un pis d’acollida per a nens i nenes i joves saharauis que es va obrir al 2010 a Sant Cugat del Vallès i que gestiona SCAPS (Sant Cugat amb el Poble Saharui). Aquesta jove va arribar a Catalunya per tractar-se un glaucoma, però també va poder accedir a un procés educatiu a la Fundació ONCE que li ha permès recuperar la seva autonomia i seguretat en sí mateixa.

Com la Samira hi ha al món 93 milions de nens, nenes i joves amb algun tipus de discapacitat. D’aquests un 95% no va la escola, i els que ho fan tenen menys possibilitats de finalitzar els seus estudis. Bona part d’aquests joves viuen a països empobrits, però el context de retallades en la inversió educativa fa que ens trobem també amb un retrocés important a l’escola catalana i per tant en fer efectiu un model d’educació inclusiva.

Per això la CME s’ha centrat aquest en la reivindicació d’una educació inclusiva que garanteixi l’accés a aquest dret a tothom i que doni resposta amb els recursos humans i econòmics adhients, a les necessitats de tot l’alumnat.

Del 7 al 11 d’abril té lloc la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació, enguany amb el lema “Sumem capacitats. Pel dret a una educació inclusiva”. Durant aquests dies moltes escoles i organitzacions arreu del món organitzaran activitats diverses i es mobilitzaran per recordar als governs la necessitat d’assegurar el compliment del dret a l’educació de persones amb discapacitat a tot el món i per exigir que es destinin els recursos necessaris perquè l’educació inclusiva sigui una realitat el més aviat possible. Però per arribar fins aquí, des de la campanya hem fet ja molta feina.

Entre les activitats realitzades a Catalunya destaquem els tallers realitzats a la Universitat Blanquerna de Barcelona, a l’escola de persones adultes Martinet de Nit, amb els monitors/es de la plataforma d’entitats de lleure i juvenils salesianes i amb la Fundació Catalana de l’Esplai, en les que mitjançant diferents dinàmiques es va reflexionar sobre els reptes i realitats de l’educació inclusiva. Les mateixes dinàmiques s’estàn treballant a 61 escoles de Catalunya a partir dels nostres materials pedagògics.

La CME ha participat també a una jornada intercentres que forma part del projecte de l’Audiència Pública de l’IMEB.  I a les jornades “Persones de Tots Colors” que es van organitzar conjuntament amb Entretallers i l’Ajuntament de Sant Cugat. També s’ha adherit a la Campanya, la Jornada d’Escola Inclusiva organitzada per Aspasim.

Aquesta setmana moltes escoles i entitats faran l’activitat de mobilització “Avança per una educació per a tothom” per treballar amb l’alumnat els plantejaments de la CME i avui mateix juntament amb DINCAT participarem en les 17enes jornades lúdico-esportives, que JOCVIU organitza reivindicant una escola per a tothom. A les 12:00 llegirem el manifest conjunt (http://cme-espana.org/noticia/la-campana-mundial-por-la-educacion-dincat-y-jocviu-defienden-el-derecho-una-escuela-para)

A un any de que d’arribar a la data fixada pel Fòrum de Dakar l’any 2000, per assolir una educació per a tots i totes, podem afirmar que malgrat els esforços queda molt i cal un replantejament de les polítiques educatives amb una voluntat inclusiva real dotada dels recursos necessaris. Des de la CME continuarem treballant per aconseguir els canvis polítics necessaris per assolir aquesta fita.

Campanya Mundial per l’Educació és una coalició internacional d’ONGs, sindicats del món educatiu, centres educatius i moviments socials de tot tipus compromesos amb el dret a l’educació. www.cme-espana.org

Per més informació no dubteu en contactar amb nosaltres. Rebeu una molt cordial salutació,

Barcelona, 8 d’abril de 2014

Campanya Mundial per l’Educació

CONTACTE PREMSA

Isabel Martinez Luna

comunicacion@sonrisasdebombay.org

934673445 / 608 522 712

Dia internacional del perill de les mines, 4 d'abril

Les mines que mutilen persones, amagades sovint sota atractius colors que criden l’atenció dels infants, estan presents encara a moltes regions del món. Els colors vius volien atreure les mans de nens que quedarien brutalment mutilats. L’èxit  d’aquest tipus de mines era mutilar, no matar. En una guerra és molt més interessant mutilar que matar. Als molts se’ls enterra, als mutilats cal ajudar-los. Dues persones estaran ocupades en ajudar a cada un dels que no poden caminar o no poden utilitzar mans i braços.

Fabricar mines era un gran negoci fins i tot per a conegudes fàbriques de cotxes. Però encara era més negoci desminar, quantitat astronòmiques.

Gràcies a milions de signatures, a la Convenció d’Ottawa de 1997 es va decidir deixar de fabricar aquest tipus d’armes. Un cop més, l’opinió pública mundial ha evidenciat que, quan vol, és un poder a tenir en compte.

Malgrat haver-se deixat de fabricar, segueixen estan presents a moltes vides i segueixen sent culpables de moltes morts.

Cambotja. Durant la guerra del Vietnam i després sota la cruel dictadura de Pol Pot i els khmers rojos, 2.000.000 de cambodjans foren assassinats sobre una població d’uns 8.000.000 d’habitants. Durant el conflicte es varen semi enterrar tantes mines com habitants tenia el país. Això implicava que gran part del territori no es podia cultivar per por a l’esclat de les mines. Trenta anys després les mines segueixen causant víctimes. Camps de refugiats del Servei Jesuïta als Refugiats varen instal·lar tallers de fabricació de pròtesis que els propis mutilats fabriquen.

Quan els tsunamis han escombrat amb vent i aigua el sud-est  d’Àsia han barrejat terres de forma que no és possible saber quines terres estan lliures de mines i quines no. El drama segueix.

Si hem aconseguit acabar amb la fabricació de les mines persona encara tenim pendent acabar amb les bombes raïm que dispersen explosius a diverses zones del món.

És evident que no hi ha armes bones ja que totes han estat concebudes per fer mal, però hi ha algunes especialment cruels i que ataquen la població més pobre, més vulnerable i més innocent.

Mai més utilitzar mines persona o bombes raïm, mai més.

Joaquim Alsina

Permanent FISC-Catalunya.